Alex Salmond: "Hi ha un exèrcit democràtic d'independentistes esperant ser liderat de nou"

LondresEntrevista publicada el 14 de setembre de 2024. Després de la notícia de la seva defunció, el text no ha estat actualitzat.

L'últim dia d'aquest 2024, Alex Salmond farà 70 anys. Més de dues terceres parts els ha dedicat a la política. En dues ocasions va liderar el Partit Nacional Escocès (SNP): entre el 1990 i el 2000 i del 2004 al 2014. Format com a economista, i amb 25 anys de carrera a Westminster, es va afiliar a l'SNP el 1973. Salmond es va forjar en la lluita contra el thatcherisme i la poll tax, i exigint la restitució del Parlament d'Edimburg. Va dur l'SNP dels marges del paisatge polític escocès a l'hegemonia i ara fa deu anys va estar a punt d'aconseguir el seu somni: fer que Escòcia fos de nou un país independent. No se'n va sortir i quatre anys després, el 2018, va abandonar l'SNP, en mig d'unes acusacions de presumptes abusos sexuals mentre era primer ministre, de les quals va ser finalment exculpat. La ferida roman, perquè això el va enfrontar a la dona que havia sigut la seva protegida i hereva, Nicola Sturgeon.

La possibilitat de la independència d'Escòcia va ser, només, el somni d'una nit d'estiu?

— No. El referèndum del 2014 va ser el pròleg de l'acte principal.

Que serà quin? La futura independència del seu país?

— Sí.

Quanta pressió va haver de suportar per abandonar els seus plans del referèndum?

— Molta. Però, si no t'agrada o no suportes la pressió, no et fiques en política. Si no vols pols, no vagis a l'era. Pressió de molta gent. Però no especialment dels poders econòmics. Ara la meitat dels negocis i les companyies escoceses són partidàries de la independència. Quan vam començar la campanya, només ho era el 10%. Hi veuen una oportunitat.

Per què els escocesos van dir majoritàriament que no?

— La independència era un pont massa llunyà. Quan vam pactar el referèndum, estàvem entre el 25% i el 30% del suport. Però qualsevol campanya que guanya un 15% de suports des que s'inicia és un èxit. Havíem començat molt enrere. Però el referèndum va canviar el país i l'actitud cap a la independència. I això s'ha mantingut, tot i la incompetència dels polítics. Per tant, tenim encara una gran oportunitat.

Però ni la classe política de Londres ni el Tribunal Suprem permeten un nou referèndum. Com s'ho faran?

— És cert. Dubto molt que ara hi hagi un referèndum, perquè Westminster no el concedirà seguint el model del 2014. Per tant, cal dur a terme una altra mena de test democràtic.

A què es refereix?

— Hem d'aprofitar el sistema electoral escocès. Podem fer servir el vot regional, no el vot per districte, per saber quants partidaris de la independència hi ha. Tot i estar totalment desmanegat, si l'SNP aconsegueix resistir i mantenir-se al voltant dels 40 diputats i el meu partit trenca la barrera dels 24 [l'Alba en té quatre ara], hi pot tornar a haver majoria independentista. Això seria part del procés per forçar Westminster a acceptar els desitjos de la població escocesa. També podem plantejar des de Holyrood un referèndum no directament sobre la qüestió de la independència, però sí un sobre si el Parlament escocès hauria de tenir el poder per poder declarar la independència.

Sense un triomf independentista el 2026, tot això és somiar truites.

— Sí, és clar. Per això les eleccions del 2026 seran claus. I, si l'independentisme guanya, estarem en condicions de pressionar Westminster. Això és la política. Mobilitzar i enfortir la teva autoritat i fer front als oponents. Com ho fas exactament? Depèn de les circumstàncies del moment. Però hem de tenir majoria independentista a Edimburg, a partir de la qual avançar cap a la independència. Només has de saber jugar les teves cartes en l'ordre correcte.

Vol dir que l'SNP ho ha fet molt malament els últims anys?

— Lamentablement, sí. Perquè, en uns moments en què el poder de Westminster estava molt disminuït, la pressió des d'Escòcia per aconseguir el segon referèndum hauria d'haver sigut molt més gran. L'SNP ha fet dues coses molt malament. La primera, i és molt important, és que la governança d'Escòcia s'ha deteriorat dràsticament pel que fa a la seva competència. I, en segon lloc, l'estratègia per aconseguir la independència també s'ha deteriorat substancialment.

¿Fins a quin punt els seus problemes amb Nicola Sturgeon han soscavat l'estratègia general de l'independentisme?

— Políticament, no han tingut cap efecte. Són dolorosos personalment, res més. El 2021, el moment de més enfrontament entre la Nicola i jo, l'SNP encara va aconseguir una gran victòria a les eleccions al Parlament escocès. La qüestió és si continues cometent greus errors o no. I estic parlant de ferris que no es construeixen però que són necessaris, de confusos plans de reciclatge d'envasos d'ampolles d'un únic ús, de tancar violadors en presons de dones per les polítiques d'autoidentificació de gènere i altres ximpleries a què s'ha dedicat el govern escocès. El que fas, doncs, és posar a prova la paciència de la gent. I també la poses a prova si no tens cap estratègia per arribar a la independència.

¿La divisió de l'independentisme és aconsellable per aconseguir la independència?

— Crec que és millor que hi hagi més d'un partit que no pas un de sol. Dones més opcions als electors. En un sistema electoral com el britànic, això no funciona. Però l'escocès és mixt, en part com el britànic i en part de representació proporcional, i els que no voten un partit perquè no els agrada per una raó concreta –per exemple, per la seva incompetència governant– poden votar-ne un altre.

El dia que vostè va anunciar la seva dimissió, el 19 de setembre del 2014, va dir que el referèndum havia "despertat milers de persones" que pronosticava que es negarien "a tornar dòcilment a l'ombra". Però en les passades eleccions generals, l'SNP va sortir molt malparat i el laborisme va tornar a aixecar el cap a Escòcia. On és la gent de què vostè parlava?

— Encara hi són. És el 50% de la gent que continua sent partidària de la independència. La gent no ha desaparegut així com així. Hi ha un exèrcit, un exèrcit democràtic d'independentistes, esperant ser liderats de nou. I d'aquí a deu anys, segur, Escòcia serà independent.