Hi ha una onada d'antisemitisme a Europa?

BerlínL'atac de Hamàs a Israel el 7 d'octubre del 2023 i la contundent resposta de l'exèrcit israelià a la Franja de Gaza i el Líban han provocat una espiral de violència i mort a l'Orient Mitjà i un repunt de l'antisemitisme a Europa, segons coincideixen a assenyalar membres de la comunitat jueva, a més d'experts i polítics europeus. Coincidint amb el primer aniversari de l'atac més atroç perpetrat contra jueus des de l'Holocaust, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va denunciar “l'alarmant explosió d'antisemitisme aquí a Europa”.

“S'han comès actes de vandalisme a sinagogues. Algunes persones han estat agredides només per portar quipà. Hi ha estudiants que no han pogut anar a la universitat perquè se sentien insegurs. Eslògans plens d'odi contra els jueus van ressonar de sobte als carrers de les ciutats europees”, va lamentar l'alemanya. "Cap guerra, cap argument polític no pot excusar l'antisemitisme. Siguem clars: l'antisemitisme és un perill per a la nostra democràcia. És una gangrena que corroeix els fonaments de la nostra Unió Europea i no ho podem acceptar", va afegir la presidenta de la Comissió Europea en un discurs en una sinagoga a Brussel·les.

Sylvain Manternach, expert francès en antisemitisme, explica per telèfon que hi ha una clara correlació entre les fases de forta progressió d'actes antisemites a França i moments crítics en el conflicte palestí-israelià. Manternach considera que aquesta nova onada d'antisemitisme és “pitjor” que la que va viure França el 2000, coincidint amb l'inici de la Segona Intifada.

El 2023 es van registrar a França 1.676 actes antisemites, davant dels 426 que hi va haver el 2022, segons dades del ministeri francès de l'Interior i el Servei de Protecció de la Comunitat Jueva (SCFJ). "La temàtica palestina ha estat un motor important en l'augment d'actes antisemites des del 7 d'octubre", segons aquest organisme. "Aquest repunt d'actes antisemites va començar el 7 d'octubre i no després de la resposta israeliana", segons el SCFJ. “El mateix dia de la difusió de les imatges de la massacre de civils israelians, els actes antisemites van augmentar més del 700% si es compara amb la mitjana diària observada cada any”, segons el seu darrer informe.

Una enquesta recent confirma l'existència d'“un sentiment de soledat” entre els jueus francesos després de l'atac del 7 d'octubre i el seu impacte a França. El 80% va expressar aquest sentiment i més de la meitat (53%) va dir que ho notava de manera intensa, segons la Radiografia de l'Antisemitisme a França el 2024 de la Fundació per a la Innovació Política (Fondapol) i l'American Jewish Committee (AJC).

A la mateixa enquesta, el 86% dels jueus francesos va declarar que des de l'atac del 7 d'octubre del 2023 temia ser víctima d'un acte antisemita. El 25% va declarar haver estat víctima d'un acte antisemita i el 12% ho havia estat “diverses vegades”.

A Alemanya la situació també és preocupant. Des de l'atac de Hamàs contra Israel, la policia alemanya ha registrat un augment significatiu dels delictes antisemites al país. Entre el gener i l'octubre del 2023, la policia va registrar al voltant de 1.600 delictes antisemites, mentre que aquest any, fins a principis d'octubre, se n'han registrat més de 3.200, segons el ministeri federal alemany d'Interior.

Protestes antiisraelianes

El president del Consell Central de Jueus a Alemanya, Josef Schuster, és pessimista. “Amb prou feines hi ha motius per pensar en una millora de la situació. Al contrari: precisament a l'aniversari de la massacre de Hamàs es multipliquen les convocatòries de protestes antiisraelianes. Protestes suposadament propalestines que solen acabar en odi a Israel i antisemitisme”, va lamentar fa uns dies Schuster en un discurs.

“L'antisemitisme és molt viu a Europa i afecta els jueus tant online com offline. La majoria dels jueus de la Unió Europea s'han enfrontat a l'antisemitisme a la seva vida quotidiana i la majoria pensa que està empitjorant”, explica Sirpa Rautio, directora de l'Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA), amb seu a Viena (Àustria).

Tot i que l'antisemitisme és un problema a tot Europa, només 14 països membres de la Unió Europea han posat en marxa una estratègia nacional per lluitar contra aquest fenomen.

Per tot el continent, membres de la comunitat jueva tenen por de convertir-se en blanc d'actes antisemites i des de l'atac de Hamàs contra Israel prenen més precaucions del que és habitual per protegir-se. Per exemple, alguns jueus europeus han retirat de la porta de casa seva la mezuzà (la capseta que conté un pergamí amb versets de la Torà) per no ser identificats com a jueus pels veïns o repartidors.

“Tinc por. No ens sentim segurs. Hem d'amagar que som jueus”, explica la Shifra, una israeliana de 27 anys resident des de fa dos anys a Berlín, a la sortida d'una botiga de productes kosher, preparats segons els preceptes del judaisme. Aquesta mare jove explica que el seu marit i els seus fills es cobreixen la quipà (la gorra ritual usada tradicionalment pels homes jueus) en públic, que ella utilitza el tichel (mocador que utilitzen les dones jueves ortodoxes casades) només quan surt a comprar pel barri i que no s'aventuren per altres zones de Berlín per por del que els pugui passar.

La sinagoga Kahal Adass Jisroel, de la qual són membres aquesta família israeliana establerta a la capital alemanya, va ser atacada l'octubre del 2023 amb còctels Molotov per encaputxats, sense causar desperfectes ni ferits. Un any després, tres policies alemanys i un guàrdia de seguretat vigilen l'entrada i impedeixen el pas a aquells que no siguin membres de la comunitat.

Identitat amagada

La Shifra no és l'única que té por. "El creixent antisemitisme impedeix als jueus d'Europa portar una vida oberta jueva", constata Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. La majoria dels jueus (76 %) amaguen la seva identitat jueva almenys de tant en tant, i un terç (34 %) eviten actes o llocs jueus perquè no se senten segurs com a jueus, segons una enquesta del FRA publicada el juliol passat. Com a reacció a l'antisemitisme a Internet, una quarta part (24%) també evita publicar continguts a Internet que els identifiquin com a jueus.

Davant la sensació d'inseguretat i antisemitisme creixent a Europa, molts jueus es plantegen o decideixen fer l'aliyà, immigrar Israel. “És força sorprenent. En els darrers mesos han augmentat les sortides” des de França, malgrat la situació de guerra a Israel, explica Manternach, coautor, juntament amb el politòleg Jérôme Fourquet, del llibre L'an prochain à Jérusalem? (L'any que ve a Jerusalem?).

Altres jueus francesos opten per fer “l'aliyà de l'interior”, és a dir, abandonen els barris amb forta immigració musulmana i se'n van a viure a barris menys hostils i amb més jueus, on se senten més protegits per la comunitat.