Per què hi ha tantes armes als EUA?
L’intent d’assassinat de Donald Trump a Pensilvània torna a evidenciar un problema endèmic
BarcelonaQuè va fallar en els protocols de seguretat dels serveis secrets? Quines eren les motivacions de l'assaltant, Thomas Crooks? El clima de crispació i polarització que es respira als Estats Units va ser responsable de l'atac? L’intent d’assassinat de Donald Trump perpetrat durant un míting a Pensilvània dissabte passat ha fet emergir molts interrogants, i també ha tornat a situar en el focus una qüestió essencial que vertebra la identitat nord-americana: el control d'armes al país. Si les lleis fossin més estrictes, s'hauria pogut evitar l'intent de magnicidi?
El bomber i pare de família que va ser assassinat al míting de Pensilvània és un més d'un degoteig de víctimes que no s'atura: el 2023, 18.854 persones van morir als Estats Units víctimes de les armes de foc i des del començament del 2024 ja en són 9.161.
I és que els Estats Units són el país del món on circulen més armes: més de 393 milions, segons l’organització independent Small Arms Survey. I també és el que té més armes per càpita. Concretament, es calcula que per cada 100 habitants n'hi ha 120,5, moltes més que la resta de països de la classificació, alguns dels quals estan en guerra.
Sobre aquesta qüestió que ha esdevingut un motiu de guerra cultural entre demòcrates i republicans en les darreres conteses electorals, un 64% de l’opinió pública creu que caldria que les lleis sobre el control de les armes fossin més estrictes, mentre que només un 12% dels nord-americans són del parer que caldria facilitar-ne l’accés. L’opció de restringir-ne l’accés està molt més estesa entre demòcrates (92%) que no pas entre republicans (32%).
Les armes, un dret
El dret dels estatunidencs a portar armes a sobre es remunta al 1791 i és recollit a la Segona Esmena de la Declaració de Drets, que autoritza els ciutadans a “portar i posseir armes” i també a constituir-se en “milícia ben organitzada”. Si bé inicialment l'esmena tenia un fort element circumstancial (quan es va redactar, l'amenaça anglesa encara pesava després de la Guerra d'Independència), la narrativa del dret a les armes va arrelar de seguida en la cultura nord-americana al segle XIX amb la conquesta de l’oest i es va instal·lar definitivament a les llars a través dels televisors, de la mà dels westerns i els cineastes del segle XX.
El vincle dels nord-americans amb les armes no s'entén sense la influència de lobis com l'Associació Nacional del Rifle (NRA), que treballen per difondre aquesta narrativa i per tombar els intents polítics de restringir l'accés a les armes de foc, particularment els fusells d'assalt.
L'arma més popular dels tirotejos
Quan les forces de seguretat van abatre el presumpte autor de l'atemptat contra Trump van trobar al costat seu un fusell d’assalt semiautomàtic AR-15. Aquesta arma ha estat utilitzada en la majoria de tirotejos massius que hi ha hagut les darreres dècades als Estats Units i es calcula que fins a 16 milions de nord-americans en tenen un.
Des del 2004, quan la prohibició federal dels fusells d’assalt -en vigor des del 1994- va expirar, la fabricació i venda d'aquesta mena d'armes viu un creixement inèdit. Malgrat el munt d'agressions que protagonitza, l'èxit d'aquest fusell és tan gran que fins i tot una part de la dreta nord-americana considera l’AR-15 un símbol d’Amèrica. De fet, una iniciativa legislativa republicana proposava el 2023 convertir l'AR-15 en "l'arma nacional dels Estats Units".
Segons una enquesta del 2023 del Washington Post i Ipsos, el perfil de les persones que posseeixen un AR-15 són majoritàriament homes blancs, entre 40 i 65 anys, que venen de llars amb ingressos alts, han servit l'exèrcit i són votants republicans.
