Hiroshima demana al Japó que signi el tractat contra l'armament nuclear

BarcelonaDesprés de la bomba atòmica que, el 6 d'agost del 1945, va engolir la ciutat japonesa d'Hiroshima, els pitjors pronòstics dibuixaven un futur ben fosc. Deien que en aquell lloc devastat per un dels episodis més crus de la història de la humanitat no hi creixeria res durant 75 anys.

Aquest dijous, i durant la commemoració del 75è aniversari d'aquell atac que va consolidar el desenllaç –ja anunciat– de la Segona Guerra Mundial, l'alcalde actual d'Hiroshima, Kazumi Matsui, ha fet referència precisament a això. "En aquell moment es va dir que res creixeria aquí durant 75 anys. En canvi, Hiroshima es va recuperar i s'ha convertit en un símbol de pau", ha subratllat Matsui en la cerimònia en record de l'atac nord-americà que va acabar provocant uns 140.000 morts, sense sumar les que vindrien tres dies després en l'atac contra Nagasaki.

La cerimònia d'aquest dijous, celebrada al Parc de la Pau d'Hiroshima, ha sigut especialment sentida perquè es tracta d'una xifra simbòlica, els 75 anys. I, com cada edició, s'ha utilitzat l'acte per evocar el missatge de "mai més". Mai més una brutalitat com aquella. I, en aquest sentit, l'alcalde Kazumi Matsui ha demanat al govern del Japó, l'únic país que ha patit un atac atòmic, que signi el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears, aprovat fa tres anys a les Nacions Unides, una iniciativa en què el país asiàtic es va quedar al marge des del principi.

"Demano al govern japonès que respongui a la crida dels hibakusha [els supervivents de l'atac, també presents durant la cerimònia] per signar, ratificar i ser part del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears", ha dit Matsui en un discurs pronunciat davant d'unes 800 persones, entre les quals autoritats com el primer ministre japonès, Shinzo Abe.

Aquest tractat va ser aprovat a les Naciones Unides el 7 de juliol del 2017 per 122 estats membres, però perquè entri en funcionament necessita ser ratificat per almenys 50 nacions. Fins ara només ho han fet 40, entre les quals no hi ha el Japó ni cap de les potències nuclears. "Ara més que mai els líders mundials han de reforçar la seva determinació per aconseguir que aquest marc legal funcioni de manera efectiva", ha recordat el mandatari d'Hiroshima.

Ell, com tot el món, sap que la tendència global és ben diferent i genera desconfiança: 13.400 armes nuclears en mans de 9 països, alguns d’ells amb líders disposats a tensar perillosament la corda. Donald Trump, als Estats Units, n'és només un exemple.

Protagonisme del covid-19

Mentrestant la pandèmia de covid-19 ha sigut l'altre tema estrella durant la jornada. Principalment, l'alcalde ha demanat cooperació internacional davant la crisi sanitària derivada del nou coronavirus. I per fer-ho ha tornat a fer un salt al passat, concretament fa aproximadament cent anys, durant la pandèmia de grip espanyola del 1918. "Quan la pandèmia de grip del 1918 va atacar, es va cobrar desenes de milions de vides i va horroritzar el món sencer perquè els països que lluitaven a la Primera Guerra Mundial van ser incapaços de fer front a l'amenaça [sanitària] conjuntament –ha assenyalat–. Una onada consegüent de nacionalisme va gestar el clima perfecte que va portar el món cap a la Segona Guerra Mundial, i també les bombes atòmiques".

Matsui ha continuat: "Amb tot allò que hem après de les tragèdies del passat, no hem de deixar que aquest dolorós passat es repeteixi. La societat civil ha de refusar el nacionalisme egocèntric i unir-se davant les amenaces de tot tipus". A la clausura de la cerimònia, i en el marc de les restriccions per la pandèmia del covid-19, no s'ha pogut celebrar la tradicional volada de coloms blancs, símbol de pau i conciliació.