Nova massacre de cristians a l’Egipte d’Al-Sissi

TunisEl calvari de la comunitat cristiana copta d’Egipte a mans dels grups terroristes sembla no tenir fi. Almenys 28 persones van ser assassinades ahir i una vintena més van resultar ferides en un brutal atemptat contra un comboi que transportava un grup de feligresos a un monestir de la província de Mínia, situada uns 300 quilòmetres al sud del Caire, segons van informar les autoritats egípcies. Tot i que l’atac encara no ha sigut reivindicat, sembla portar la firma de l’Estat Islàmic (EI).

El govern egipci ho va donar per fet i ahir a la nit va anunciar que havia fet sis atacs aeris contra suposats camps jihadistes prop de Derna, a Líbia, com a represàlia per l’atemptat. Segons va informar Reuters, el president, Abdel Fattah al-Sissi, ho va fer públic en una compareixença a la televisió en la qual va assenyalar que “castigaria” els estats que donen suport als terroristes.

Menors entre les víctimes

D’acord amb les investigacions del ministeri de l’Interior, un grup d’una desena d’homes emmascarats “va obrir foc indiscriminadament” amb armes automàtiques contra diverses desenes de cristians que es dirigien al monestir de Sant Samuel en dos autobusos i un microbús. Entre les víctimes mortals hi ha un gran nombre de dones i nens, si bé les autoritats no han detallat la seva identitat. La massacre va tenir lloc en un revolt d’una carretera enmig del desert, a prop de la localitat d’Al-Adua. Els ferits van ser distribuïts entre diversos hospitals de la zona, però està previst que alguns siguin traslladats a la capital.

“Estem adolorits per la violència i el mal, que tenen en el punt de mira el cor d’Egipte i la unitat nacional”, va declarar en un comunicat l’Església ortodoxa copta, a la qual pertanyen la gran majoria dels cristians egipcis, que representen aproximadament entre un 8% i un 10% de la població i constitueixen la minoria cristiana més nombrosa del Pròxim Orient. L’atemptat va ser condemnat enèrgicament tant per institucions nacionals, inclosa la Universitat d’Al-Azhar, principal centre teològic de l’islam sunnita, com internacionals, que van expressar la seva solidaritat amb el poble egipci.

La comunitat cristiana egípcia viu en un profund estat d’angoixa des que l’EI va decidir situar-la en el blanc dels seus atacs, abans centrats de forma gairebé exclusiva en les forces de seguretat. El passat mes de desembre, un suïcida va inaugurar la macabra campanya detonant un explosiu en un annex de la catedral de Sant Marc, seu del patriarcat de l’Església ortodoxa copta. L’acció va segar la vida de 29 feligresos. Més cruent encara va ser el doble atac del 9 d’abril contra una església d’Alexandria, segona ciutat del país, i una altra de Tanta, que va coincidir amb la celebració del Diumenge de Rams. En total, hi van morir 46 persones i 120 més van resultar ferides.

Una filial de l’EI a Egipte

Des del 2014, l’EI compta amb una filial a Egipte batejada amb el nom de Wilaya Sina [Província del Sinaí], ja que té com a principal escenari d’actuació aquesta península desèrtica i remota. Tanmateix, com van demostrar els atacs a les esglésies, el grup terrorista ha sigut capaç d’estendre les cèl·lules a la vall del Nil. La setmana passada, 48 presumptes membres de l’EI van passar a disposició judicial per la seva implicació en els atacs de Diumenge de Rams. Després d’aquell atac, el president Abdel Fattah al-Sissi va declarar l’estat d’emergència durant tres mesos i es van extremar les mesures de seguretat a les esglésies.

Segons els analistes, la branca egípcia de l’EI està aplicant l’estratègia de l’organització a Síria i l’Iraq: atiar les tensions sectàries per atraure el suport de la comunitat sunnita. Tot i que el sud d’Egipte acumula un llarg historial d’enfrontaments entre cristians i musulmans, la violència extrema de l’onada d’atemptats actual és inèdita. “Amb Al-Sissi, l’estat està perdent la capacitat de governar el país, fins i tot en l’àmbit de la seguretat. Els grups terroristes cada cop estan més forts i són capaços de perpetrar atemptats més mortífers”, sosté Amr Hamzawy, responsable del departament del Pròxim Orient al think tank Carnegie Endowment.

Egipte s’ha enfonsat en una espiral de violència després del cop d’estat del 2013 organitzat per Al-Sissi, que va posar fi a dos anys de transició a la democràcia. Des de llavors, la dictadura militar ha anat augmentant la repressió contra totes les veus dissidents, a la vegada que es consolidava i s’estenia una tenaç insurgència islamista.