Àsia
Internacional19/11/2024

Hong Kong condemna 45 activistes pro democràcia sota la llei de seguretat nacional

El tribunal ha dictat penes d'entre quatre i deu anys de presó per "conspiració per subvertir el poder de l'estat"

ARA
i ARA

BarcelonaUn tribunal de Hong Kong ha condemnat aquest dimarts 45 destacats activistes pro democràcia a penes d'entre quatre i deu anys de presó per "conspiració per subvertir el poder de l'estat". És la conclusió del judici més gran que s'ha celebrat fins ara sota la polèmica llei de seguretat nacional imposada per Pequín el 2020. Una norma aplicada arran de les manifestacions pro democràcia del 2019 i que ha estat criticada pel fet d'eliminar pràcticament tota dissidència política al territori.

Entre els activistes hi ha Benny Tai, un exprofessor de dret de 60 anys sentenciat a deu anys. El tribunal l'ha condemnat pel seu paper en l'organització d'unes eleccions primàries no oficials en les quals més de 600.000 votants van elegir candidats per a les eleccions al Consell Legislatiu. Aquestes eleccions, de fet, són el cas central de les acusacions.

Cargando
No hay anuncios

Au Nok-hin, Andrew Chiu i Ben Chung, que van testificar a favor de l'acusació contra els seus companys demòcrates durant el judici, han estat condemnats a penes de sis anys i nou mesos; set anys, i sis anys i un mes, respectivament. Tots tres, juntament amb Benny Tai i Gordon Ng, que va rebre una condemna de set anys i tres mesos, han estat considerats els organitzadors de les eleccions primàries.

La segona condemna més llarga ha estat la imposada a l'activista Owen Chow, que va ser sentenciat a set anys i nou mesos de presó. Kwok Ka-ki, Jeremy Tam, Claudia Mo, Andy Chui i Gary Fan han rebut les penes més baixes, de quatre anys i dos mesos.

Cargando
No hay anuncios

En virtut de l'ordenança de salvaguarda de la seguretat nacional de Hong Kong, una segona norma promulgada al març per tancar les llacunes de la legislació ja imposada per Pequín, els reclusos condemnats per delictes contra la seguretat nacional han de complir un llindar més alt per accedir a la llibertat anticipada, cosa que fa improbable que hi puguin accedir. Alguns d'ells, a més, portaven gairebé quatre anys en presó preventiva.

Cargando
No hay anuncios

Complot per "enderrocar" el govern

Les citades primàries no oficials, que van desencadenar en un llarg procés judicial, tenien per objectiu ajudar els partidaris de la democràcia a seleccionar candidats per als comicis legislatius i assegurar-se la majoria. Fins a 47 activistes –dos dels quals han estat absolts– estaven acusats de "conspiració per cometre subversió".

Cargando
No hay anuncios

Se'ls assenyalava per haver planejat, en cas d'obtenir la majoria, bloquejar projectes de llei pressupostària, paralitzar el funcionament del govern i, eventualment, forçar la dimissió de la cap de l'executiu, Carrie Lam. Tres jutges del Tribunal Superior, tots elegits a dit pel dirigent municipal per instruir casos de seguretat nacional, han considerat que les votacions formaven part d'un complot més ampli per "soscavar, destruir o enderrocar" el govern municipal.

"Ferma condemna" dels EUA i la UE

Els Estats Units ja han expressat la seva "ferma condemna" a l'empresonament dels 45 activistes. Un portaveu del consolat nord-americà a la regió semiautònoma ha qualificat les sentències de retrocés en les llibertats civils i els drets polítics del territori.

Cargando
No hay anuncios

Per la seva banda, Anna Kwok, directora executiva del Consell per a la Democràcia de Hong Kong (HKDC), amb seu a Washington, ha qualificat la decisió judicial d'"un atac a l'essència de Hong Kong, que clama per llibertat i democràcia". Kwok ha subratllat que les condemnes "sentencien les pròximes generacions que aspiren a un futur polític" i ha instat el govern nord-americà a "imposar sancions als responsables de la repressió".

El rebuig a les condemnes també s'ha fet sentir des d'altres països occidentals i des de la Unió Europea. Un portaveu del Servei Europeu d'Acció Exterior, dirigit per Josep Borrell, les ha qualificat de "cop sense precedents" contra les llibertats fonamentals, la participació democràtica i el pluralisme. La Xina, al seu torn, ha titllat les crítiques a la sentència d'"ingerències injustificades" en els seus assumptes interns.