Els hospitals de París, amb l'aigua al coll

ParísUn any després de l’inici de la pandèmia de covid-19, la situació als hospitals francesos, principalment a la regió parisenca, és molt preocupant. El personal sanitari arrossega una sobrecàrrega que ha de trampejar fent malabarismes amb el degoteig de nous pacients amb coronavirus, en augment des de fa unes setmanes malgrat que bars, restaurants, sales d’esport, cinemes, museus i teatres continuen tancats. Alguns es pregunten quin és l’impacte de la mesura, en vigor des del 16 de gener, que imposa una reclusió domiciliària des de les sis de la tarda fins a les sis del matí.

L’Agència Regional de Salut (ARS) ha donat l’ordre “ferma i immediata” als hospitals i clíniques de la regió, tant públics com privats, de desprogramar el 40% de les operacions que no siguin urgents per augmentar el nombre de llits a les unitats de cures intensives, actualment 1.050, per destinar-los als malalts de covid-19. L’objectiu és disposar de 1.557 llits de cara a la setmana vinent. El flux és ara d’entre 70 i 80 entrades al dia a cures intensives. El responsable regional de salut Aurélien Rousseau ha reconegut que la situació és de “tensió molt forta”. En total, l’ARS va comptabilitzar ahir, dimarts, 1.032 pacients amb coronavirus a les UCI –dilluns eren 984–, una xifra que no s’havia superat des del novembre, enmig del segon confinament.

A escala estatal, les UCI també estan cada cop més plenes. Aquest dimarts hi havia 3.918 malalts, 69 més que dilluns, segons les últimes xifres de Salut Pública. És el nivell més alt que s’ha assolit des de finals de novembre, tot i que és inferior al pic de la segona onada de la tardor, que va ser de 4.900 pacients a les UCI, i del de la primera onada, de 7.000.

El personal mèdic critica la gestió de la pandèmia. “No tenim el mateix punt de vista que els polítics. Per a ells el confinament és un fracàs. Per a nosaltres ho és el creixement de l’ocupació de les UCI, que és lent però inexorable”, lamentava el cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Tenon de París, Gilles Pialoux, en declaracions a l’emissora Franceinfo.

Polèmica pel confinament

I és que el govern descarta, de moment, un nou confinament a la regió parisenca, “una mesura d’últim recurs”, segons el director general de Salut, Jérôme Salomon. L’estratègia de l’executiu és guanyar temps, confiant que l’acceleració de la campanya de vacunació faci efecte com més aviat millor. El primer ministre, Jean Castex, assegurava la setmana passada que 20 milions de persones es vacunaran d’aquí a mitjans de maig. Ara per ara, però, només quatre milions han rebut la primera dosi de la vacuna i dos milions han estat vacunats amb les dues. És a dir, menys del 6% i del 3% de la població total del país, respectivament.

A diferència de Niça, de l’àrea metropolitana de Dunkerque i del departament de Pas-de-Calais, on s'ha imposat un confinament els caps de setmana, l’Illa de França s’ha salvat d’aquesta mesura de moment, no sense polèmica. La proposta era sobre la taula del govern, però l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, s’hi oposa perquè la considera “inhumana”. S’haurà de veure fins on arriba la resistència amb l'esgotament del personal sanitari.

De fet, els desacords entre el govern presidit per Emmanuel Macron i Hidalgo són cada vegada més patents, amb el rerefons de les eleccions presidencials de l’any vinent, a les quals l'alcaldessa podria presentar-se per primera vegada. N’és un exemple l’evacuació policial dels molls del Sena de dissabte, quan estaven plens de parisencs que aprofitaven la treva meteorològica. Des de la prefectura de policia de la ciutat –que depèn del ministeri de l’Interior– ho van justificar argumentant que no es respectaven les mesures de distanciament social ni l’ús de les mascaretes, però a Hidalgo no li va agrada gens ni mica la intervenció, principalment perquè no n’estava al corrent. “Soc l’alcaldessa de París, veure com s’evacuen els molls sense prevenir-me em xoca. Les coses s’han de fer amb el respecte a totes les autoritats, incloent-hi la meva”, va etzibar.