Illes artificials que reprodueixen els països d'Europa a Dubai (amb neu inclosa)

El CaireUna simple ullada a una imatge per satèl·lit és suficient per adonar-se de la fina línia que separa la innovació luxosa del malbaratament megalòman. A només quatre quilòmetres de la costa de Dubai, l’emirat va començar l’any 2003 un macroprojecte per aixecar 300 illes artificials que recreen la forma de l’atles mundial i convertir-les en una mescla entre complex turístic d’elit, destí d’oci i espai per a segones residències.

La majoria avui dia estan buides, pels dubtes que generen entre els promotors que haurien de desenvolupar-les. Només sis illes al bell mig de l’arxipèlag, que formen l’anomenat Cor d’Europa, estan pendents dels últims retocs. Una emula Suècia, on fins i tot hi nevarà. Una altra, les cases Bauhaus d'Alemanya, on a l'octubre se celebrarà l'Oktoberfest. També s'hi podrà estar com a la Costa Blava francesa o visitar una reproducció de la italiana Portofino entre platges de sorra blanca tropical, carrers de pluja climatitzada, suites i vil·les flotants. A tot arreu s'hi podrà pagar en euros.

L’aposta de les Illes del Món és només un dels casos més excèntrics dels macroprojectes als quals han recorregut països del Golf Pèrsic, però també altres de la regió, com Egipte, com una forma controvertida de promoure el desenvolupament econòmic. Els exemples són molt variats, però solen passar per la construcció de grans infraestructures per intentar estimular sectors com el turisme i la indústria (fonts de creixement no vinculades al petroli), atreure inversions i crear ocupació.

Tot i que en alguns casos s’han demostrat exitosos, els crítics noten que aquests projectes faraònics s’aproven de forma autoritària, reforcen el control sobre l’economia de sectors ben connectats, i són utilitzats amb fins propagandístics. En molts casos també s’executen en lloc d’altres que aportarien millores més tangibles, com invertir en sectors productius. I alguns han implicat expulsions de comunitats locals, canvis profunds en les dinàmiques socials, deutes estratosfèrics, o impactes mediambientals.

Neom, la ciutat futurista saudita

Un dels règims de la regió que més hi ha apostat és el de l’Aràbia Saudita, que actualment té en la construcció de la ciutat futurista de Neom, anunciada el 2017 amb un pressupost d’uns 450.000 milions d’euros, el seu projecte estrella. Tot i que Riad ha assegurat que Neom s’està alçant en mig del no-res, a la costa del mar Roig, el cert és que s’aixeca en terres d’una tribu local i s’espera que milers de persones siguin reubicades.

Un altre macroprojecte de reforma urbana valorat en milers de milions de dòlars a Jiddah, la segona ciutat més gran de l’Aràbia Saudita i un destacat centre econòmic, ha generat alarma en les últimes setmanes per les demolicions sobtades en almenys 20 barris i la por a l'expulsió d’un milió de persones.

Els Emirats Àrabs Units, al seu torn, estan actualment immersos en grans plans connectats amb el desenvolupament d’un nou districte al costat de Dubai, el major centre comercial del món, a més de l’arxipèlag d’illes artificials. Una bateria de projectes qüestionats per un deute tan faraònic com els projectes i per una capacitat excessiva per a la demanda.

També Qatar, seu del Mundial de futbol d’enguany, està construint com un nou símbol de progrés l’enorme ciutat de Lusail, que acull l’estadi on es disputarà la final del torneig. I Kuwait ha fet una aposta similar impulsant la construcció de la ciutat de la Seda, que amb un pressupost de més de 100.000 milions és un dels més ambiciosos de tota la regió. Altres projectes inclouen la construcció de grans infraestructures de mobilitat, ports, extenses ciutats industrials o gegantins plans lligats al sector agrícola.

Un cas peculiar en aquesta aposta és l’Egipte del president Abdel Fattah al-Sisi, que, emmirallat pels seus patrons al Golf, s’ha abocat a promoure macroprojectes tot i que disposa de recursos molt inferiors, fet que l’ha obligat a dependre del deute. En el seu cas, la joia de la corona és la construcció d’una nova capital a l’est del Caire, que hauria de començar a funcionar en els pròxims mesos i que ja acull edificis com la catedral més gran de l’Orient Mitjà i la futura torre més alta de l’Àfrica.