Comença el segon judici polític contra Donald Trump

WashingtonLa història dels Estats Units registra oficialment des d’aquesta nit la celebració de quatre judicis polítics contra un president. D’aquests, la meitat tenen com a acusat Donald Trump. La dada explica tant el caràcter del ja exmandatari com el complicat moment de divisió política del país. Especialment del Partit Republicà, que després de la seva debacle electoral, amb la pèrdua de la Casa Blanca i del control del Senat en les últimes eleccions, viu els primers flirtejos d’una guerra civil que té ara en l’impeachment el principal front de batalla. Trump dona per descomptat que en sortirà il·lès per segona vegada, però les conseqüències tant per al seu partit com per al país dependran en gran mesura de com es desenvolupi el procés a la cambra alta.

Els representants de l’expresident han centrat la seva argumentació en la suposada il·legalitat de jutjar políticament un Trump que avui és un “ciutadà privat”. Un argument que, segons sembla, ha convençut 44 republicans que han votat en contra de la constitucionalitat del procés i al qual s'aferren per intentar eludir la confrontació amb Trump i, especialment, amb els votants republicans, que s’oposen en un 85% a l’impeachment. Per als demòcrates, en canvi, no jutjar-lo seria una excepció constitucional. L’“excepció de gener”, l’ha definit el fiscal demòcrata Jamie Raskin, per a qui crear un precedent d’inconstitucionalitat seria tant com obrir la porta a la impunitat d’un president durant les últimes setmanes a la Casa Blanca. La Constitució, ha argumentat Raskin, “obliga un president des del seu primer dia al càrrec fins a l’últim”. Així ho creuen els 50 demòcrates i els 6 republicans que hi han votat a favor.

És cert que és el primer cop a la història que es jutja al Senat un expresident, però no és la primera vegada que un càrrec públic és jutjat a posteriori. El 1867 el secretari de la Guerra de la Casa Blanca d’Ulysses Grant, Willaim Belknap, va ser jutjat fins i tot després d’haver dimitit del càrrec. Joe Neguse, que juntament amb Raskin serà un dels nou demòcrates que exposaran l’acusació, s’ha remès a aquest precedent per tancar el debat. La cambra alta, ha explicat Neguse, va decidir fa un segle i mig que “el Senat té jurisdicció”. Per al congressista, el que van viure els Estats Units el 6 de gener va ser “el pitjor malson dels pares fundadors”.

Neguse ha apuntat que una majoria de constitucionalistes, inclosos alguns de conservadors, han defensat la legalitat del procés i ha insistit que “els presidents no poden inflamar insurreccions en les seves últimes setmanes”. Sense aportar una sola raó sobre el que es debatia aquesta nit, la constitucionalitat del judici polític, Bruce Castor, advocat de l’expresident, s’ha remès al principal argument en què basarà la seva defensa a partir de divendres: “No podem estar pensant en penalitzar la gent pel seu discurs polític”, ha dit. A més, ha insinuat que els demòcrates han promogut l’impeachment per “por” de perdre davant de Donald Trump el 2024. Per al seu col·lega de la defensa, l’advocat David Schoen, el judici a Trump “farà miques” el país.

"Incitació a la insurrecció"

Aquest dimecres els congressistes demòcrates que exerceixen de fiscals començaran a argumentar el càrrec d’“incitació a la insurrecció” aprovat per la Cambra de Representants una setmana després de l’assalt al Capitoli del 6 de gener. Ho faran, segons han anticipat, revelant noves evidències. La sessió es reprendrà a les sis de la tarda, hora catalana. S’obrirà aleshores el temps dels arguments de l’acusació: 16 hores com a màxim, dividides en dos dies, per presentar un cas del qual en gran mesura el mateix jurat va ser testimoni.

Els advocats de Donald Trump, que començaran la seva defensa divendres, esgrimiran que les paraules de l’expresident en el míting previ a l’assalt del Capitoli, en què va incitar la marxa dels seus seguidors cap a la seu del Congrés, són un exercici de llibertat d’expressió. En un memoràndum, els demòcrates han anticipat la seva posició: “Acceptar els arguments del president Trump significaria que el Congrés no podria imputar un president que cremés una bandera dels Estats Units a la televisió nacional o que parlés en un míting del Ku Klux Klan amb una caputxa blanca”, van escriure.

Mentrestant, el president Joe Biden segueix amb la seva agenda a la Casa Blanca. Quan li han preguntat si seguiria per televisió la sessió del Senat, ha respost negativament i s’ha remès a la seva principal preocupació en aquest moment: fer front als problemes econòmics i de salut vinculats amb la pandèmia.