Internacional26/03/2020

Científics britànics demanen una ràpida "acció col·lectiva per salvar vides"

Sense confinament, es podrien arribar als 40 milions de morts, segons un estudi de l'Imperial College

Quim Aranda
i Quim Aranda

LondresL'absència de mesures de confinament i de distanciament social haurien pogut costar 40 milions de vides arreu del món a causa de la plaga de la Covid-19, segons l'estudi que ha publicat aquest dijous l'equip d'especialistes de resposta a la pandèmia de l'Imperial College de Londres, que dirigeix l'epidemiòleg i modelador matemàtic de propagació de la malaltia Neil Ferguson. Per aquesta raó, el grup de científics demanen que, "malgrat que tots els governs han de fer front en les pròximes setmanes i mesos a decisions desafiants [bàsicament una tria entre mitigar el dany econòmic i el cost en vides humanes], l’acció ràpida, decisiva i col·lectiva pot salvar milions [de vides]".

Encara que l'anàlisi no entra a fer valoracions polítiques de cap mena, resulta rellevant la crida a una acció "ràpida i col·lectiva" a la llum de la diversitat d'estratègies, o de manca d'estratègies, seguides fins ara arreu del planeta.

Cargando
No hay anuncios

L'estudi recull dades comparatives sobre l'impacte per continents en cas de prendre o no les restrictives mesures que ja s'estan aplicant a quasi 3.000 milions de persones a tot el planeta i, sobretot, en relació al temps: millor si s'actua ràpidament que si es retarda la presa de decisions.

En funció del grau de severitat de les estratègies adoptades, doncs, els contagis es poden reduir a poc menys de 470 milions de persones a tot el món, i 1,8 milions de morts, o augmentar a 2.403 milions de malalts i uns 10,4 milions de víctimes mortals.

Cargando
No hay anuncios

Atesa l'emergència sanitària actual i els dubtes i retard amb què alguns països –des d'Itàlia fins a Espanya, els Estats Units o el Regne Unit– han començat a establir protocols d'actuació rígids, l'equip de Ferguson –actualment encara aïllat a casa seva després de resultar contaminat pel coronavirus– considera que "els únics enfocaments que podran evitar el col·lapse del sistema sanitari en els pròxims mesos és probable que siguin les mesures intensives de distanciament social que s'estan implementant actualment en molts dels països més afectats, combinats preferentment amb un alt índex de proves" i control tecnològic.

La recepta de l'OMS

La recepta no s'allunya gens de la que proposa pràcticament cada dia l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Una recepta dolorosa perquè implica una alteració dels costums socials durant molts mesos, fins que es trobi una vacuna. Al llarg d'aquest període, la detecció primerenca i l'aïllament immediat de nous brots serà clau per combatre eficaçment la malaltia. L'anàlisi de l'Imperial College tampoc no fa cap valoració de tipus econòmic, però es pot aventurar un impacte demolidor. En primer lloc, per l'aturada brusca de l'activitat econòmica; després, per la impossibilitat d'un retorn total a la normalitat.

Cargando
No hay anuncios

Els especialistes de l'Imperial College recorden també el gran nombre "d'incerteses" sobre la gravetat de la Covid-19. Tanmateix, estableixen com a "clars factors de risc" l'edat i la probabilitat alta que les persones grans "necessitin hospitalització i morin posteriorment a conseqüència de la infecció". L'existència de patologies subjacents, "com hipertensió, diabetis i afectacions coronàries", també augmenten el risc. Les condicions socioeconòmiques i sociosanitàries de cada país, així com les característiques de la piràmide de població, són altres dels factors a tenir en compte.

En aquest sentit, per exemple, la grandària mitjana de les llars amb un resident de més de 65 anys és substancialment superior en països amb un producte interior brut més baix en comparació amb els països de renda mitjana i alta. Aquest factor, creuen els analistes de la institució londinenca, augmenta la potencial extensió de la malaltia. Els patrons de contacte entre grups d’edat també difereixen per país i poden ser un altre element clau a l'hora de determinar el rumb de la malaltia.