Els incendis de Los Angeles ressusciten els dèficits fiscals als EUA
Polítics pròxims a Trump exigeixen condicionar les ajudes a Califòrnia, tot i que és un dels estats que més aporta als comptes federals
BarcelonaEls devastadors incendis de Los Angeles i altres indrets del sud de Califòrnia han obligat a desplaçar centenars de milers de persones i han calcinat barris sencers. Els focs han tingut repercussió en diversos àmbits de l'economia —per exemple, han impactat de ple el sector de les assegurances—, entre els quals el ressorgiment del debat sobre les balances fiscals: quins territoris paguen més i quins reben més diners dels que recapta el govern federal.
L'origen de la discussió està en el fet que el Partit Republicà ha culpat dels incendis la política forestal del govern demòcrata de Califòrnia: el mateix president dels EUA, Donald Trump, va dir que els focs són el resultat de la "incompetència" del governador de l'estat, Gavin Newsom. Això ha fet que alguns dirigents republicans exigeixin que, si el govern federal destina fons a extingir els focs i reconstruir les zones afectades, sigui amb condicionants polítics. "Si volen els diners, hi hauria d'haver conseqüències perquè canviïn les polítiques", va dir el congressista republicà d'Ohio Warren Davidson.
![Bombers lluiten contra un nou incendi a Hughes, al nord de Los Angeles.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 5293 3529"%3E%3C/svg%3E)
La resposta dels demòcrates —com també dels republicans de Califòrnia, que veuen com un problema que s'imposin als seus electors polítiques que no han votat a canvi de salvar-los de les flames— és que mai cap president ha posat condicions a l'enviament d'ajuda a regions afectades per desastres naturals. Per exemple, Joe Biden van destinar milions de dòlars en suport a les zones de Florida afectades per huracans, tot i ser un estat on el 2020 va guanyar Trump.
Hi ha, però, una segona raó: els diners que arribin procedents d'ajudes del govern nord-americà seran, en bona part, diners pagats pels mateixos californians. I aquí és on entren les balances fiscals.
Les balança fiscal d'una regió és la diferència entre els diners que aporta als comptes del govern del país i els que rep en forma de despesa del govern central. En aquest cas, quant paguen els californians al govern federal dels EUA i quant gasta aquest en territori californià. I la diferència és clarament negativa per als ciutadans d'aquest estat.
Això és perquè Califòrnia és un estat molt ric, fins al punt que si fos independent seria la cinquena economia del planeta, segons càlculs del Banc Mundial. Per tant, és lògic que aporti més del que rep a la caixa comuna dels EUA. En total, el 2022, cada californià va pagar 3.239 dòlars en impostos que el govern federal es va gastar en un altre estat del país, segons els càlculs del think-tank novaiorquès Rockefeller Institute of Government. "Califòrnia està literalment subsidiant la resta dels EUA, i els estats republicans en particular, a través del pressupost federal", va escriure al seu blog l'economista i premi Nobel Paul Krugman.
De fet, dels 50 estats dels EUA, 38 tenen un superàvit fiscal amb el govern central (reben més del que aporten), mentre que 12 registren un dèficit (aporten més del que reben). D'aquests 12, dos són bastions republicans (Wyoming i Utah) i un tercer, Nevada, va votar Trump a les últimes presidencials tot i haver preferit candidats demòcrates des del 2008. Els nou restants són sòlidament demòcrates.
Un debat fins ara inexistent
A diferència d'Espanya, on Catalunya lidera els esforços perquè es calculin i publiquin, el debat sobre les balances fiscals era inexistent en la política nord-americana fins ara. De fet, a la majoria de països federals del món es tracta d'una discussió que es té "en l'àmbit acadèmic", explica Núria Bosch, catedràtica d'economia de la Universitat de Barcelona i experta en federalisme fiscal. "En l'àmbit oficial no ho publiquen els governs", afegeix, com ho demostra que als EUA les calcula una organització privada. Per què?
Una explicació podria ser que la majoria de països federals no tenen regions amb nacionalismes destacats, per la qual cosa no hi ha polítics que ho reclamin, perquè es considera una contribució natural al manteniment del govern comú. L'excepció seria el Canadà, on a la província del Quebec l'independentisme té molta força, però "com que el Quebec és més pobre" que la mitjana i rep més del que aporta a la federació, tampoc es discuteix, indica Bosch. També a Bèlgica el nacionalisme flamenc és fort, però Flandes és la regió que lidera l'economia i la política del país.
Un altre factor és que els dèficits fiscals de regions riques acostumen a estar pels volts "del 2% o el 3%" del seu producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia), recorda Bosch. El dèficit fiscal de Califòrnia el 2022, per exemple, va ser d'uns 83.100 milions de dòlars, un 2,3% del seu PIB. En canvi, a Catalunya el dèficit fiscal amb l'estat espanyol s'ha mogut en els últims 38 anys entre el 4,9% i el 10,1% del PIB, segons càlculs de la Generalitat. Una xifra molt més gran de diners que surten i no tornen i que explica la insistència de bona part de la població, de la classe política i del teixit empresarial catalans per reduir-lo.
![La consellera Romero rep el traspàs de carpetes de la seva predecessora, Natàlia Mas.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 6068 4045"%3E%3C/svg%3E)
