Cop d'estat a Guinea Conakry

BarcelonaEl vídeo el van difondre les mateixes Forces Especials de Guinea Conakry. S'hi veu el president d'aquest país de l'Àfrica Occidental, Alpha Condé, assegut en un sofà, vestit amb un look del tot informal –descalç i camisa florejada oberta– i rodejat de militars armats. Un d'ells, en to desafiant i burleta, li pregunta: "¿Hem tocat, potser, algun dels seus cabells? ¿Us hem maltractat, excel·lència?". Condé no contesta i prefereix no mirar a càmera. L'escena passarà a formar part de la història d'aquest país de 13 milions d'habitants: són els instants després que els militars de les Forces Especials guineanes, encapçalades pel tinent coronel Mamady Doumbouya, assaltessin el palau presidencial, arrestessin el mandatari i protagonitzessin un cop d'estat que obre una nova etapa d'incertesa a Conakry.

Minuts després, i des d'un paratge desconegut, el tinent coronel Doumbouya gravava un altre vídeo explicant els detalls de l'aixecament. "Després d'haver detingut el president, que està ara mateix amb nosaltres, hem decidit dissoldre la Constitució en vigor, dissoldre les institucions i el govern, i tancar les fronteres terrestres i aèries", explicava l'uniformat, abans de donar a conèixer els seus motius: "Guineans i guineanes, estimats compatriotes. La situació sociopolítica i econòmica del país, la disfunció de les institucions republicanes, la instrumentalització de la justícia, la falta de respecte als principis democràtics, la pobresa i la corrupció endèmica han portat l'exèrcit republicà de Guinea a assumir la seva responsabilitat al capdavant de tot el poble sobirà de Guinea".

Malgrat el missatge i les imatges compartides per l'exèrcit, des del ministeri de Defensa han assegurat a l'agència France Presse que l'intent d'aixecament no ha tingut èxit. Però als carrers de Conakry tothom ho donava per fet. Fins i tot en algunes zones de la capital centenars de persones han sortit als carrers a celebrar-ho i alguns han acompanyat entre crits de “llibertat” l’exèrcit camí de la televisió nacional, on han comparegut per reiterar les seves intencions: "S'ha acabat. Hem vingut aquí per lluitar contra la corrupció i la sorpresa", han dit els militars des d'un dels platós.

Però tot i l'eufòria dels crítics amb el mandatari, de 83 anys, queda encara per veure si la resta de l'exèrcit dona suport als rebels. També serà interessant seguir quina serà la reacció dels fidels al president, que ocupava el poder des de l'any 2010. "Les operacions de seguretat i de control continuen per restaurar la pau", deia en un comunicat el ministeri de Defensa. Des de les Nacions Unides, el secretari general, António Guterres, deixava aquest missatge al seu compte de Twitter: "Condemno enèrgicament qualsevol presa de poder per la força de les armes i demano l'alliberament immediat del president Alpha Condé". Al llarg del dia s'han sentit tirotejos a la capital, especialment al barri de Kaloum, districte comercial i administratiu de la ciutat i on hi ha la seu presidencial i la majoria de ministeris.

Polèmica pel tercer mandat

Tot plegat s'emmarca en un context delicat. Els últims mesos, de fet, no havien sigut tranquils a Guinea Conakry, un dels països més pobres del món malgrat tenir nombrosos recursos minerals i naturals. L'octubre del 2020, en plena pandèmia que també ha fet estralls en l'economia del país, Alpha Condé va ser reelegit per a un tercer mandat en unes eleccions polèmiques, que van desencadenar protestes massives contra el mandatari i que van acabar amb desenes de morts arran de durs enfrontaments amb les forces de seguretat, que van disparar foc real contra els que protestaven. El detonant d'aquest descontentament social va ser la maniobra del mateix Condé per perpetuar-se al poder, malgrat que la Constitució guineana estableix un límit de dos mandats. Per optar a un tercer, el president va dur a terme una reforma constitucional que va permetre que es presentés en els comicis de l'any passat.

L'estratègia de Condé per allargar el mandat s'afegia a altres motius de malestar entre la població: des dels alts índex de pobresa i de desocupació –el 50% dels ciutadans viuen sota el llindar de la pobresa en un país la població del qual té, de mitjana, 18 anys– fins als diversos casos de corrupció i repressió que han esquitxat l'executiu de Condé.

Malgrat això, abans d'arribar al poder Condé era conegut entre els guineans per ser un històric i veterà líder opositor, que havia estat empresonat i fins i tot condemnat a mort. De fet, el 2010 es va convertir en el guanyador de les primeres eleccions lliures de la història del país. Abans, i un cop aconseguida la independència de França el 1958, els guineans s'havien acostumat a viure sota una successió de dictadures i cops d'estat, regades, en part, pels interessos de París.

Ara el país sembla destinat a obrir un nou episodi en la seva convulsa història. Malgrat que encara hi ha molta incertesa sobre el recorregut que pot tenir l'aixecament i, sobretot, sobre el futur del país i de l'actual govern, sembla que és el tinent coronel Mamady Doumbouya qui es perfila com a nou home fort. Exmembre de la Legió Francesa i militar amb experiència i format a Israel, el Senegal, Libèria i França, Doumbouya havia participat en diverses missions: des de la República Centreafricana a la Costa d'Ivori passant per Djibouti o l'Afganistan. Va ser el 2018 quan, a petició del ministeri de Defensa, va crear un grup de forces especials a dins del mateix exèrcit de Guinea. Des de llavors, l'havia dirigit tot i que la seva figura havia estat criticada per actuar d'una forma autònoma, sovint sense fer cas de les directrius del govern.