La incursió ucraïnesa a Kursk reobre el debat sobre l'ús d'armes de l'OTAN en territori rus
Washington ja havia autoritzat utilitzar les seves armes en un context de contraatac, però l'avenç dins Rússia va més enllà dels límits establerts fins ara
WashingtonLa sorprenent incursió ucraïnesa a Kursk, ja consolidada, torna a posar sobre la taula la qüestió de si les tropes de Volodímir Zelenski han de poder utilitzar armament occidental en accions ofensives sobre territori rus davant el perill d'escalada que pot comportar. A hores d'ara, continua sense estar clar quines armes ha fet servir Ucraïna durant la seva invasió, encara que en el moment de l'atac mitjans nord-americans ja donaven per fet que es tractava de tancs i vehicles blindats nord-americans i alemanys. El que és segur és que l'armament cedit per l'OTAN a Kíiv ha jugat un paper clau en l'operació.
El passat mes de maig els Estats Units, Alemanya i el Regne Unit van donar llum verda a Ucraïna perquè utilitzés el seu armament per atacar territori rus. Ara bé, l'autorització dels nord-americans tenia lletra petita: es podien fer servir les seves armes en atacs limitats contra el territori rus pròxim a la frontera amb la regió ucraïnesa de Khàrkiv, on les tropes del Kremlin havien obert un nou front. Així mateix, s'especificava clarament que es permetia l'ús de les armes en un context de contraatac i es referia, bàsicament, a bombardejos, no a incursions terrestres. L'acció d'ara sobre Kursk és un atac, sí. Però és un atac inèdit que molts dels mateixos ucraïnesos no es podien imaginar: les tropes de Kíiv controlen ja una vuitantena de pobles, que equivalen a més de 1.000 quilòmetres quadrats de territori rus.
La secretària de Comunicació de la Casa Blanca, Karine Jean-Pierre, va assegurar dijous que Kíiv no va avisar amb antelació a Washington de l'atac i que "no podia confirmar" les informacions sobre l'ús d'armes nord-americanes a Kursk ni si els Estats Units estan preocupats per les conseqüències que pugui comportar. "El que puc dir és que la nostra política [pel que fa a Ucraïna] no ha canviat", afirmava Jean-Pierre. Entre les armes que ha subministrat Washington als homes de Zelenski no només hi ha tancs de combat i armament terrestre, sinó també sistemes de defensa aeris, com és el cas dels míssils Patriot.
Entre els membres de l'OTAN que ja s'han pronunciat hi ha el Regne Unit i el Canadà. El ministeri de Defensa britànic dona suport a l'ús del seu armament en territori rus i el Canadà ha assegurat a Politico que no ha imposat cap mena de restricció geogràfica sobre l'ús de l'armament que ha donat a Ucraïna.
En diverses ocasions Moscou ja ha avisat que prendrà les accions necessàries per defensar la seva integritat territorial si sent que està amenaçada. Rússia, que disposa d'armes nuclears, no només ha amenaçat Ucraïna sinó també els aliats Occidentals sobre el fet que instrumentalitzin la guerra ucraïnesa per atacar el seu territori.
Resposta de Moscou
La incursió ucraïnesa sobre Kursk és susceptible de ser interpretada pel Kremlin com una amenaça: les autoritats russes asseguren que s'han evacuat unes 132.000 persones davant l'avenç de les tropes de Volodímir Zelenski. Fonts properes a la Casa Blanca han explicat a The New York Times que Vladímir Putin està avergonyit per la fragilitat que ha mostrat el seu exèrcit a l'hora de protegir la frontera i que, com a conseqüència, Kíiv espera que la resposta russa a l'operació Kursk sigui contundent. Més enllà de les ofensives al front del Donbàs, el govern de Zelenski espera un càstig col·lectiu amb forma d'intensificació dels bombardejos, fins i tot al centre de Kíiv, la capital.
La por a una possible escalada del conflicte és el que sempre ha fet que el president Joe Biden autoritzés l'ús d'armament nord-americà amb marcades limitacions. Ara, l'atac de les tropes ucraïneses sobre Kursk no només ha agafat per sorpresa Rússia sinó que també sembla que està forçant que la Casa Blanca replantegi el seu posicionament sobre en quin context es pot utilitzar l'armament nord-americà en la guerra contra Rússia. En un principi els nord-americans també es mostraven reticents a a la possibilitat que Ucraïna pogués utilitzar el seu armament per liderar una contraofensiva a Khàrkiv, però al final Biden va acabar canviant de postura.
Rússia ha acusat directament l'OTAN, i especialment els Estats Units, de ser darrere de la planificació de la invasió de Kursk. Els aliats occidentals reiteren que no coneixien els plans d'Ucraïna i que, per tant, no van formar part de cap preparatiu. Des de Kíiv, a més, es filtra que l'operació havia estat ideada personalment pel president Zelenski. Però Moscou insisteix a responsabilitzar-ne els socis occidentals. Aquest dissabte, per exemple, la portaveu del ministeri d'Afers Estrangers rus, Maria Zakhàrova, subratllava que Ucraïna ha utilitzat coets occidentals, "probablement HIMARS de fabricació nord-americana", per destruir un pont sobre el riu Seim a la regió de Kursk, "matant voluntaris" que intentaven evacuar civils.
