Infern a Khàrkiv: milers de civils tornen a ser evacuats d'Ucraïna
Les forces russes avancen posicions al nou front del nord-est ucraïnès, on els combats i els bombardejos són intensos
KíivLa tardor del 2022, arribar a la regió de Khàrkiv, al nord-est d'Ucraïna, després d'haver estat a la de Donetsk, on l'ambient era d'opressió i tristesa, et transmetia una alegria inesperada. Una alegria que es reflectia a les cares dels militars que es desplaçaven pels pobles amb els vehicles blindats. L'operació de les forces ucraïneses per recuperar Khàrkiv va ser tan sorprenent com fulminant. Ningú no esperava la victòria. Les forces russes, que en aquell moment no consideraven necessari construir línies de defensa, es van veure obligades a retirar-se cap a Rússia. Aleshores va semblar que Khàrkiv quedaria lliure per sempre, encara que l'alegria va quedar en part enfosquida per la localització de fosses comunes i cambres de tortura. Era el llegat que les tropes del Kremlin havien deixat abans de marxar.
Aleshores es van difondre a les xarxes socials les primeres imatges d'una Vovchansk “alliberada”. Vovchansk és una ciutat situada a tan sols uns 10 quilòmetres de la frontera amb Rússia i a 50 de Khàrkiv. Al vídeo hi apareixien membres de les forces especials ucraïneses trepitjant la bandera russa al crit de “Llencin aquests draps!”. Allò, però, no va suposar la pau ni la tornada a la normalitat per a la població de la localitat.
Des de llavors, la ciutat fronterera es va convertir en objectiu dels constants bombardejos russos. El 40% dels edificis van quedar destruïts l'estiu passat –incloent-hi el cor urbà: el gran mercat– i tres quartes parts de la població, que inicialment era de 17.000 habitants, va fugir. Es van evacuar especialment els infants. Els que es van quedar intentaven sobreviure cultivant alguna cosa per després vendre-la, encara que admetien que pràcticament no hi havia qui la comprés. Amb la nova ofensiva russa d'aquest mes es preveia que el destí de la ciutat fos el mateix que el de Bakhmut i Avdíivka, que pràcticament ja no existeixen al mapa.
La primera nit de l'ofensiva, les forces russes van tornar a bombardejar la ciutat des d'avions i van reduir a runa bona part del que encara continuava dret. Van caure tants projectils que semblava que “el cel explotés”, recorden els veïns.
Un cop més, voluntaris amb cascos i armilles antibales van anar porta per porta per convèncer la gent de ser evacuada. Van fer servir els arguments que es repeteixen una vegada i una altra en aquesta guerra: “Fuig i, quan passi el perill, segur que hi podràs tornar”, “La casa són només parets, l'important és la vida” o “Pensa en els teus éssers estimats”. Frases que són analgèsics per als que possiblement mai més tornaran a casa seva i que presagien que aquell lloc quedarà arrasat.
Alguns afortunats podran emportar-se el més necessari o valuós: una Bíblia, un parell de mantes, una bossa per traslladar el gat… D'altres només tindran temps d'agafar els documents personals i d'identitat. “No puc marxar. Els meus pares viuen en una altra part de la ciutat. He d'anar a ajudar-los”, diu una dona d'uns 50 anys mentre intenta tranquil·litzar el seu gos, que gemega espantat. El Dima, el voluntari, li contesta que no és possible. El lloc on viuen els pares encara és més perillós. "Anirem a buscar-los més tard", li assegura.
Algunes persones es neguen a ser evacuades, malgrat les súpliques dels que ho intenten. Una dona gran d'uns 70 anys que porta un mocador brillant i cridaner tremola cada vegada que sent una explosió. Amb tot, afirma “Si em toca morir, moriré a casa meva”. No vol marxar. El voluntari intenta convèncer-la trucant als seus familiars, que a través del telèfon li asseguren que serà ben rebuda a Khàrkiv. Però no hi ha manera, la dona no vol sortir de casa seva. “Cuidi's”, li desitja el voluntari, impotent. No pot fer-hi res i el temps passa. Cada minut és vital per salvar vides.
En canvi, és més fàcil convèncer els que van patir els interrogatoris de les tropes russes durant la primera ocupació de la ciutat. Tothom sap que la segona ocupació pot ser pitjor: si durant els primers mesos de la guerra es podia passar desapercebut i era difícil saber de quin bàndol estava cadascú, ara se sap qui simpatitza amb qui. Fins i tot els mateixos veïns et poden delatar, com va passar al poble de Groza, on un policia col·laborador rus va advertir les tropes del Kremlin que una tercera part de la població de la localitat havia acudit a un funeral. El van atacar amb un míssil.
Al nord de Vovchansk, les forces russes ja haurien disparat contra un civil que intentava fugir, segons fonts ucraïneses. D'altra banda, haurien retingut entre 35 i 40 persones per utilitzar-les com a escuts humans. És difícil verificar aquesta informació, però situacions similars han passat en altres localitats durant els més de dos anys de guerra.
Els voluntaris han difós un vídeo on es veu com la senyora Natalia s'acomiada del seu gos abans de ser traslladada a un refugi on no es permet l'entrada d'animals. "Perdona'm, perdona'm. No t'hauria abandonat mai", diu la dona plorant i abraçant l'animal. Per sort, va trobar un lloc on estar-se amb el gos. En unes altres imatges apareix somrient, encara que admet que s'ha quedat sense llar.
Els militars ucraïnesos asseguren que han aconseguit frenar l'avanç rus cap a Khàrkiv. “No han trencat les nostres defenses i estem lluitant com lleons. El front s’ha estabilitzat”, declara l’Evgueniy, un dels militars. Potser els russos no han superat les defenses de Khàrkiv, però sí que continuen esborrant del mapa petites localitats i obligant la seva gent a deixar enrere les seves vides.
