Els fills abandonats de l'ONU
Els cascos blaus es desentenen de criatures fruit d'abusos i violacions a dones a Haití
BarcelonaEls coneixen com els petits MINUSTAH. Nens nascuts de mares haitianes i soldats estrangers dels Cascos Blaus que l’ONU va desplegar a l’illa d’Haití per protegir la població civil i intentar estabilitzar un país al qual dictadors cleptòmans i desastres naturals, com el devastador terratrèmol del 2010, han enfonsat en la més mísera de les pobreses.
MINUSTAH és l’acrònim d’una de les missions de pau més controvertides i qüestionades dels cos de pau de les Nacions Unides perquè, en els 13 anys en què va estar desplegada a Haití (2004-2017), són múltiples i diversos els escàndols i acusacions en què s’ha vist involucrada: violacions a dones i nens, forçar a mercadejar amb sexe a canvi de menjar i altres materials bàsics i, fins i tot, ser responsables de causar per negligència un brot de còlera a l’illa que va ocasionar fins a 10.000 morts.
No és que les violacions i abusos a la població d'Haití siguin una cosa nova. Fins i tot la cúpula d'una ONG internacional com Oxfam es va veure involucrada en l'escàndol d'ajuda a canvi de sexe, amb dones desesperades. La novetat de l'informe que signen Sabine Lee i Susan Bartels i que aquesta setmana s'ha publicat a la web acadèmica The Conversation és que, per primer cop, es posa el focus en les criatures nascudes d'aquestes relacions. Són els petits MINUSTAH, criatures abandonades pels pares fins i tot abans de néixer, que no han rebut cap ajut ni reconeixement tampoc per part de l’ONU, l’organisme responsable dels Cascos Blaus.
Nens estigmatitzats
Com relaten les investigadores, són fruit de violacions, però sobretot de relacions desiguals, de dones que necessitaven alimentar-se, vestir altres fills o ajudar les famílies, i no van trobar cap altra via que mantenir sexe amb soldats. Lee i Bartels han parlat sobre el terreny amb 2.500 haitians –homes, dones, menors–, que van identificar fins a 265 criatures filles de cascos blaus que, al tenir “pare absent estranger” i haver nascut d’una relació extramatrimonial, arrosseguen “l’estigma i la discriminació” social, conclouen les autores de l’informe.
La meitat dels pares són uruguaians i brasilers però també hi ha xilens, argentins o nepalesos. També hi ha mares que no han sabut dir de quin país provenia l'home amb qui van mantenir relacions sexuals. La Marie, nom fictici d'una jove haitiana, sap que el casc blau amb qui va començar a relacionar-se quan ella només tenia 14 anys es deia Miguel i venia del Brasil. Quan el seu pare va saber que estava embarassada, la va fer fora de casa i es va haver de buscar la vida, explica l’informe de les dues investigadores. Ara treballa però el sou no li arriba per pagar ni casa ni escola per a la criatura i encara espera que o el govern del Brasil o el d'Haití l'ajudin econòmicament. En el Miguel no hi confia perquè no li contesta ni els missatges de Facebook. La seva història no és única ni diferent de la de moltes altres dones que es van quedar embarassades, soles i amb una criatura a càrrec que no poden mantenir.
A la desesperació d'aquestes dones s'hi suma que, en molts dels casos, com el de la mateixa Marie, eren menors quan van passar els fets i legalment no podien donar el consentiment per mantenir relacions. Per tant, davant d'un tribunal, haurien sigut víctimes d'una violació. Aquesta immaduresa agreuja, si pot ser encara més, la situació: nenes d'11 o 13 anys es van quedar embarassades i, sense una xarxa de suport, han caigut en una vida encara més estressant i de pobresa. “Soles i en la misèria”, relaten Bartels i Lee, que citen una de les nenes que van patir abusos: “[Els cascos blaus] et posaven quatre monedes a les mans i et deixaven una criatura”.
L'ONU ha respost que es pren seriosament l'informe, però ha assegurat que té constància que 29 uniformats es fan càrrec de la manutenció de 32 criatures i 26 mares. Són, no obstant això, unes xifres irrisòries. A més, fa gairebé dos anys es va presentar una demanda de paternitat en nom de 10 menors haitians, però el cas està en un calaix perquè encara esperen que els buròcrates de les Nacions Unides s’avinguin fins i tot a permetre que els soldats se sotmetin a les proves de l’ADN que confirmin la paternitat.
És el que denuncien les autores de l'informe, la impunitat que regna entre els cascos blaus, qüestionats no només a Haití sinó en moltes altres missions perquè, si bé actuen en nom de l'ONU, aquest organisme internacional no té capacitat per investigar-los ni encara menys jutjar-los. Els seus estats, per contra, que sí que en tenen la competència, han preferit fins ara repatriar els soldats que en algun moment s'han sobrepassat en la seva actuació de vigilants de la pau. "A un [MINUSTAH] el van traslladar de la seva caserna, va deixar la seva adreça però no el vam veure mai més", lamenta un haitià explicant una més de les històries de nenes embarassades i abandonades.
