La ingerència russa al referèndum de Moldàvia redobla la por a Putin

BerlínBrussel·les i Chisinau han denunciat la ingerència russa per interferir en el resultat del referèndum europeista d'aquest diumenge i en les eleccions presidencials de Moldàvia. Moscou continua sent vist com una amenaça per al futur europeu d'aquesta ex república soviètica veïna d'Ucraïna. “Rússia continuarà, sens dubte, les campanyes de desestabilització perquè el govern del PAS (el Partit d'Acció i Solidaritat, de la presidenta sortint Maia Sandu) intentarà seguir el seu camí cap a l'adhesió europea. Rússia té altres plans per a Moldàvia. És clar que vol reintegrar-la a la seva esfera d'influència”, explica per telèfon Nadja Douglas, politòloga del Centre d'Estudis Internacionals i per a Europa de l'Est (ZOiS) amb seu a Berlín.

Chisinau s'ha marcat com a objectiu entrar al club comunitari el 2030, però l'estreta victòria del sí al referèndum reflecteix bé la profunda divisió del país en prorussos i proeuropeus. El 50,46% dels moldaus que van votar al referèndum van marcar la casella del sí a modificar la Constitució per incloure l'adhesió a la Unió Europea com a objectiu nacional, mentre que el 49,54% van votar que no. La diferència va ser de només 13.600 vots. Tot i que durant hores semblava que el no s'imposaria a la consulta popular, finalment el vot dels moldaus a l'exterior ha fet inclinar la balança del costat europeu.

“El poble de Moldàvia ha parlat: el nostre futur a la Unió Europea estarà ara ancorat a la Constitució. Hem lluitat netament en un combat injust, i hem guanyat. Però la lluita no s'ha acabat. Seguirem lluitant per la pau, la prosperitat i la llibertat de construir el nostre propi futur”, ha reaccionat Sandu, que es presenta a la reelecció després de quatre anys al poder.

Quan anava guanyant el no, la presidenta va denunciar que hi havia hagut frau electoral. "Grups criminals, associats amb forces estrangeres, han atacat el nostre país amb mentides i propaganda" i la compra de vots amb “l'objectiu de soscavar un exercici democràtic, infondre por i pànic a la societat”, ha dit.

“Davant de les tàctiques híbrides de Rússia, Moldàvia ha mostrat la seva independència, és forta i vol un futur europeu”, ha assegurat aquest dilluns la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

La cursa no s'ha acabat

"De moment, no hi ha un veritable guanyador", considera, en canvi, Douglas. “Crec que el país està una mica commocionat. Tothom necessita temps per pair aquests resultats i hi ha tensió perquè tothom sap que la cursa no s'ha acabat”, explica la politòloga del ZOiS.

El resultat de la consulta popular agitarà sens dubte la campanya per a la segona volta de les presidencials del pròxim 3 de novembre. Sandu ha guanyat la primera ronda amb el 42,45% dels vots, mentre que l'ex fiscal general Alexandre Stoianogio, considerat el candidat del Kremlin, ha rebut el 25,98% de suports. En tercer lloc, hi ha l'oligarca Renato Usatyi, amb el 13,79% de sufragis.

Sandu ha demanat als votants d'altres partits que votin per ella a la segona volta. "La nostra visió europea s'ha de convertir en un escut contra l'agressió", ha defensat la candidata proeuropea. Stoianogio, per la seva banda, s'ha mostrat convençut que té grans possibilitats de guanyar el 3 de novembre.

Moldàvia va sol·licitar l'ingrés a la Unió Europea el març del 2022, un mes després de l'inici de la guerra d'agressió de Rússia contra Ucraïna. El desembre del 2023, Brussel·les va obrir les negociacions d'adhesió amb el país, que es va independitzar de la Unió Soviètica el 1991.

Regions prorusses

Cal veure si els resultats electorals i les ingerències russes agreujaran les tensions entre els dirigents prooccidentals i la regió de Transnístria, governada per separatistes prorussos i on hi ha actualment estacionats 2.000 soldats russos.

També hi ha fortes tensions entre Chisinau i la regió autònoma prorrussa de Gagaúzia. “La seva governadora, escollida l'any passat, està totalment en contra de l'adhesió a la UE. I va anunciar que intentarien separar-se de la resta del país en cas d'adhesió. De moment és més una amenaça simbòlica, però no es descarta del tot que les tendències separatistes guanyin pes”, adverteix Douglas.