La iniciativa civil eslovaca per enviar bales a Ucraïna: "Si el govern no ho fa, ho farem nosaltres"

BratislavaQuan Robert Fico va assumir el càrrec de primer ministre d'Eslovàquia per tercera vegada l'octubre de l'any passat, va prometre que no enviaria "ni un sol projectil més" a Ucraïna. Tot i que en termes globals la interrupció de l'ajuda militar eslovaca no suposi un gran impacte per a Ucraïna, sí que es mira amb preocupació des de Brussel·les, ja que implica un canvi molt destacable en la política exterior del país centreeuropeu, que fins llavors havia sigut un dels més actius en la defensa del seu veí. I també és un dels principals motius de polarització política i social a Eslovàquia.

Des que Rússia va llançar la invasió a gran escala i fins a la tardor passada, Bratislava havia enviat tretze paquets d'assistència militar a Kíiv, per valor de 671 milions d'euros, cosa que el situava com un dels països amb l'aportació més alta amb relació al seu PIB, només per darrere de Noruega, els estats bàltics, Dinamarca i Polònia. Eslovàquia va ser, de fet, el primer membre de l'OTAN que va entregar avions de combat al país veí en guerra amb Rússia. Al novembre, però, el govern de Fico va paralitzar el catorzè paquet, que l'anterior executiu havia posat en marxa.

Com a resposta al gir polític, un grup d'activistes de Bratislava ha engegat una campanya de micromecenatge amb l'objectiu d'enviar munició al país veí que, en només un mes, ha recaptat 4,2 milions d'euros.

Fedor Blascak, director de l'ONG Open Society Foundation, va impulsar la iniciativa, juntament amb el fotògraf Vladímir Simicek. "Quan el Vladímir va anar a Ucraïna l'última vegada, al febrer, va sentir, per primer cop, que el que realment calia eren municions. La idea va venir directament del front", diu Blascak a l'ARA des de la seva oficina a Bratislava.

L'activista explica que el context va propiciar que la campanya tirés endavant. A finals de febrer, el govern txec va anunciar una plataforma liderada per Praga per recol·lectar munició per a Ucraïna, a la qual s'han unit una vintena de països. Eslovàquia, però, s'hi va negar. Va ser llavors quan l'organització Mier Ukrajine (Pau per a Ucraïna) va començar a treballar amb la idea del micromecenatge i va llançar la campanya el 16 d'abril. "El primer milió d'euros el vam aconseguir en 81 hores", recorda Blascak. Fins ara hi han participat gairebé 67.000 donants, que aporten, de mitjana, uns 60 euros, segons expliquen els impulsors.

Protesta contra el govern

"El que és especial d'aquesta iniciativa és que, com a moviment cívic, pots interferir o corregir la política exterior del govern", diu Blascak. El procés és el següent: l'ambaixada ucraïnesa a Praga rep la donació, que específicament s'ha d'utilitzar per enviar munició. Llavors és l'ambaixada la que signa un contracte amb el fabricant d'armes, una empresa txeca, i el govern txec s'encarrega de la logística per enviar els projectils al front. Blascak ressalta que, amb la campanya de micromecenatge, Eslovàquia ha contribuït a la plataforma txeca amb una quantitat més gran que, per exemple, Eslovènia o Islàndia, i que, proporcionalment a la mida del país, aquests diners suposen una contribució quatre vegades més gran que la que ha fet el Canadà.

L'eslògan de la campanya és "Si el govern no ho fa, ho farem nosaltres". "No es tracta només d'aconseguir diners per a munició, sinó que és una protesta contra el nostre govern; volem deixar clar que formem part d'Occident i que no volem que el nostre país es vegi com a prorús", afirma Marian Kulich, un dels activistes de Mier Ukrajine. Zuzana Izsakova també remarca que el moment de llançar la iniciativa, just després d'una campanya "molt bruta" per a les eleccions presidencials, va ajudar a impulsar-la.

El negoci continua

Amb tot, la postura del primer ministre en contra d'enviar armes eslovaques als seus veïns en guerra és, en part, més retòrica que efectiva, ja que la prohibició d'enviar armes no s'aplica a les companyies privades. Després de guanyar les eleccions, va rebaixar el to. "Si alguna companyia vol fabricar armes i exportar-les on sigui, evidentment ningú els ho prohibirà", va dir al novembre. Per la qual cosa el govern de Fico només s'oposa als lliuraments d'armes i municions de les existències de l'exèrcit eslovac.

"Els oligarques del sector de la defensa que estan darrere de Smer (el partit de Fico) guanyen molts diners enviant els seus productes a Ucraïna, i sempre ha estat clar que podrien continuar fent-ho", va dir a Politico el ministre de Defensa de l'anterior govern, Jaroslav Nad.

El fabricant de munició ZVS Holding (una joint venture entre la companyia privada txeca MSM Group i l'empresa pública eslovaca DMD Group, de la qual el ministre de Defensa, Robert Kalinak, té accions) preveu haver facturat l'any passat més de 88 milions d'euros, més del doble que l'any anterior. "L'increment en les vendes està principalment relacionat amb l'agressió russa a Ucraïna, així com la situació de seguretat general a Europa i al món", va dir el setembre passat el conseller delegat de DMD, Stefan Skultety.

En contra de les sancions

Tot i que el negoci continua funcionant, de cara enfora el missatge de Fico va en la línia contrària. Ja des de l'oposició, abans de prendre possessió altre cop del càrrec de primer ministre, va anunciar que aturaria l'enviament d'armes a Ucraïna si governava, amb l'argument que és contrari a la guerra, el mateix que fa servir el seu principal aliat, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán. De fet, hores després de l'intent d'assassinat de Fico, Orbán va lamentar que Hongria hauria de "lluitar tota sola per la pau".

El primer ministre eslovac també ha replicat missatges propis del Kremlin, com ara que els Estats Units estan utilitzant Ucraïna com a territori per a una guerra contra Rússia. I també s'ha posicionat en contra de les sancions contra Moscou. "No votaré a favor de cap sanció contra Rússia tret que veiem anàlisis sobre el seu impacte sobre Eslovàquia –va dir–. Si hi ha d'haver sancions que ens perjudiquin, com passa amb la majoria de sancions, no veig cap raó per donar-hi suport", va argumentar.

Segons els analistes eslovacs, Fico és un polític que s'emmotlla a les circumstàncies. I el cas és que Eslovàquia és un dels països amb una de les societats més pro-russes de la Unió Europea, segons el think tank eslovac Globsec. En una enquesta feta l'any passat, només el 40% dels participants van afirmar que Rússia és responsable de la guerra a Ucraïna, mentre que a la República Txeca, per exemple, el percentatge és superior al 70%.