Els inoportuns 'papers de Pandora' d’Andrej Babis
El primer ministre txec s’enfronta a la reelecció en plena polèmica per les seves societats opaques
Els papers de Pandora segur que són un os dur de rosegar per a tots els inclosos a la llista. Però el moment és especialment inoportú per a Andrej Babis, el primer ministre de la República Txeca, que menys d’una setmana després de l'escàndol s’enfronta a la reelecció. Les enquestes de les eleccions legislatives, que han començat avui i segueixen aquest dissabte, apunten a una victòria del partit de Babis, l’Aliança dels Ciutadans Insatisfets (ANO, per les seves sigles en txec, que també volen dir sí), però el joc d’aliances li podria dificultar o impedir la formació de govern, ja que les dues formacions que el segueixen han rebutjat donar-li suport.
La investigació periodística ha revelat que Babis, un magnat que encapçala les llistes de les grans fortunes del país centreeuropeu, va fer una inversió de 22 milions de dòlars el 2009 a través d’una cadena de societats offshore per adquirir setze immobles, entre ells un castell a la Costa Blava francesa. “El primer ministre txec Andrej Babis, un dels homes més rics del país, va ascendir al poder amb la promesa d'acabar amb l’evasió fiscal i la corrupció”, recordava aquesta setmana el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ), que ha destapat l’entramat mundial de societats opaques. Afegia que el polític “no ha declarat aquestes societats offshore ni el castell a les seves declaracions d’actius, cosa que és obligatòria com a funcionari públic”.
La Central Nacional de la Policia contra el Crim Organitzat txeca va afirmar que investigarà la informació sobre el primer ministre i els 300 ciutadans més que figuren als papers de Pandora. L’oposició, esclar, hi ha posat cullerada. “Andrej Babis ha de demostrar que va fer servir diners declarats per fer aquesta transacció”, va dir Petr Fiala, de la coalició conservadora SPOLU (Junts), que va segona als sondejos. Marcel Kolaja, vicepresident del Parlament Europeu i membre del Partit Pirata –tercer–, compartia dilluns un vídeo del 2015 en què Babis assegurava al Parlament txec que no tenia cap societat offshore, i el titllava de “mentider”.
Però el primer ministre nega que hagi amagat diners a l’estranger per evadir impostos i ha atribuït l’aparició del seu nom a la llista a un moviment polític per perjudicar-lo a la recta final de la campanya. Va afirmar que l’operació de què se l’acusa és de fa dotze anys, d’abans que entrés en política, i va remarcar que no va fer res “il·legal o incorrecte”. Ja fa temps que Babis ha de fer front a acusacions vinculades a la seva fortuna, que ha fet a través d’Agrofert, un consorci agroindustrial amb més de 250 subsidiàries en una vintena de països, del qual és el fundador. El grup també és propietari d’alguns dels principals mitjans de comunicació de la República Txeca, fet que li ha valgut a Babis el sobrenom de "Berlusconi txec".
El 2019, la Comissió Europea el va acusar de conflicte d’interessos perquè segueix controlant el conglomerat empresarial (tot i que ell havia assegurat que l'havia deixat en mans d'estructures fiduciàries quan va convertir-se en primer ministre el 2017 perquè "no tenia temps"), que ha rebut centenars de milions d’euros en subsidis europeus. La policia txeca ha demanat en dues ocasions a la Fiscalia que l’imputi per frau pel presumpte ús indegut d’aquestes ajudes.
Populista anticorrupció
Amb un discurs populista contra les elits i l’establishment, aquest oligarca populista va fundar l’ANO el 2011 prometent que explotaria la seva experiència al món dels negocis per aportar una gestió eficient a les institucions txeques i fent un èmfasi especial a la lluita contra la corrupció. Admirador de Donald Trump, el 2019 –coincidint amb la campanya de les eleccions europees– va copiar l’estil del magnat i llavors president dels Estats Units i va popularitzar una imatge seva lluint una gorra vermella amb el lema “Silné Česko” (“Txèquia forta”), fent referència al “Make America great again”.
Fins que no es coneguin els resultats de les eleccions, no se sabrà si les revelacions dels papers de Pandora han afectat la popularitat de Babis, ja que l’última enquesta es va publicar la setmana passada. Els analistes coincideixen que es tracta d’uns comicis entre l’ANO, la coalició conservadora SPLOU i l’aliança entre el Partit Pirata i els alcaldes independents de STAN, totes dues amb un suport del voltant del 20%.
Segons els últims sondejos, el partit de Babis obtindria al voltant d’un 27%, cosa que li donaria l’opció d’intentar formar govern primer. A més, compta amb el suport del president del país, l'euroescèptic Milos Zeman. Això sí, li caldrà aliar-se amb alguna altra formació més petita. Una de les opcions més viables és l'ultradretà Llibertat i Democràcia Directa (SPD), que té un discurs desvergonyidament islamòfob i que, entre altres coses, vol un referèndum sobre la sortida de la República Txeca de la UE. En una situació que es preveu molt ajustada entre els grans partits o blocs polítics i formacions petites, els ultradretans podrien tenir la clau per decidir qui serà el pròxim primer ministre del país centreeuropeu, de gairebé 11 milions d’habitants.
