Per què s'ha intensificat el conflicte entre Armènia i l'Azerbaidjan a Nagorno-Karabakh?

MoscouVuit dies de combats a Nagorno-Karabakh, una regió de l'Azerbaidjan de majoria armènia, han encès totes les alarmes sobre el risc d'una espiral que podria implicar Rússia, Turquia i l'Iran. La situació s'ha agreujat aquest cap de setmana i aquest dilluns quan segons Bakú forces armènies han atacat en dues ocasions la localitat de Ganjia, la segona ciutat adzerbaidjana, que està fora del territori disputat. Segons l'Azerbaidjan, les forces armènies també haurien atacat les ciutats de Barda, Terter i Bylagan. Armènia ho nega i acusa l'Azerbaidjan d'haver atacat la capital de la regió en disputa, Stepanakert, i la ciutat de Sushi. L'escalada ha deixat ja 150 morts.

Per què ara?

El conflicte s'ha mantingut latent en les últimes tres dècades en aquesta remota regió del Caucas sud, que fins ara no tenia gaire importància estratègica per ningú. L'escalada actual és la pitjor des de 1994, quan la guerra per la independència de Nagorno-Karabakh que s'havia obert amb l'esfondrament de l'antiga Unió Soviètica va convertir-se en un conflicte congelat. Des d'aleshores no s'havia passat d'episodis de violència esporàdica.

Ara hi ha una diferència important: una implicació directa en el conflicte de Turquia al costat del seu aliat l'Azerbaidjan, en una regió de tradicional influència russa. L'altre factor és que, preocupats per la pandèmia de coronavirus, els mediadors internacionals no van estar atents a les senyals d'alerta d'aquest estiu que apuntaven a l'escalfament del conflicte.

Un mosaic ètnic

El conflicte es remunta a finals del període soviètic en la guerra entre armenis i azerbaidjanesos pel control de Nagorno-Karabakh. L'enclavament de majoria armènia de l'Azerbaidjan es va declarar independent i gairebé va ser esclafat en la guerra següent, abans que els seus combatents capturessin àmplies zones d'Azerbaidjan en una sèrie de victòries que van conduir a l'alto el foc el 1994.

La regió es va convertir en una de les guerres "congelades" de l'antiga Unió Soviètica. A diferència d'altres zones independentistes del Caucas, el component ètnic del conflicte el feia més cru i no hi va haver ocupació de militars russos.

L'acord assolit fa 26 anys, que havia de ser temporal, va deixar prop de 600.000 azerbaidjanesos que havien fugit de la zona lluny de les seves cases i Nagorno-Karabakh sota l'amenaça de l'Azerbaidjan, que va prometre recuperar el territori.

Durant aquests anys l'Azerbadijan, productor de petroli, ha guanyat pes econòmic i militar i el mercat mundial de cru s'ha convertit en un rerefons del conflicte. Fins ara Rússia i Turquia havien cooperat per frenar les tensions, però en aquesta crisi estan alimentant les tensions.

Una disputa local que arrossega potències regionals

La incòmoda cooperació entre Turquia i Rússia comença a esvair-se a mesura que els dos països s'impliquen més a fons en les guerres del Pròxim Orient , i els Estats Units s'estan retirant de la regió.

Les relacions entre els tres països s’han complicat. Turquia s'ha allunyat dels Estats Units, amb qui és aliat de l'OTAN, amb les últimes operacions de compra de míssils antiaeris de fabricació russa. Alhora Ankara combat a Síria i Líbia en bàndols enfrontats a Moscou. L'estiu passat Turquia va enviar tropes i equips a l'Azerbaidjan per fer-hi maniobres.

Armènia ha acusat Turquia de participar en els combats i ha assegurat que un caça turc F-16 va disparar un jet armeni, cosa que Ankara nega. Rússia i França també han denunciat la ingerència turca. Alts càrrecs del Kremlin estan defensant un alto el foc però per primer cop al Parlament rus ja s'ha parlat d'una intervenció militar a la zona.

Alhora, l'Iran també fa frontera amb la regió, en una zona muntanyosa al llarg del riu Aras, escenari d'alguns dels últims combats. L'exèrcit de Nagorno-Karabakh va dir dijous que havia disparat contra un helicòpter azerí, que es va estavellar a l'Iran.

Copyright The New York Times