L'Iran enriquirà més urani en resposta a l'assassinat de Fakhrizadeh

Nova YorkL'Iran va respondre dimecres a l'assassinat del seu principal científic nuclear amb la promulgació d'una llei que ordena augmentar immediatament els nivells d'enriquiment d'urani i demana també l'expulsió dels inspectors nuclears internacionals si les sancions imposades pels Estats Units no s'han aixecat a principis de febrer. No és clar si aquesta acció representa la totalitat de la resposta a la mort del científic Mohsen Fakhrizadeh, que les agències d'intel·ligència dels Estats Units i Israel consideraven el guia dels anteriors intents de Teheran per dissenyar una arma nuclear, o si encara hi haurà més mesures. Les autoritats iranianes havien promès venjar l'assassinat.

La nova llei ordena a l'Agència Iraniana d'Energia Atòmica que reprengui immediatament l'enriquiment d'urani al 20% i torni així el programa iranià al nivell màxim que havia existit abans de l'acord nuclear assolit durant l'administració Obama. L'enriquiment d'urani a aquest nivell donaria a l'Iran la possibilitat de portar totes les seves reserves d'aquest material al grau d'enriquiment necessari per a la fabricació de bombes en un termini de sis mesos. L'ordre podria ser interpretada per l'administració Trump com una provocació en els seus últims dies de mandat: fa només tres setmanes, arran de les notícies que parlaven de modestos progressos en el volum de reserves nuclears de l'Iran, Trump va demanar als seus assessor quines opcions militars hi havia per obligar el país a deixar de produir el combustible, però va ser dissuadit de considerar l'opció d'un atac.

Pressió a Biden

La nova norma aprovada per Teheran fixa també un termini de dos mesos per aixecar les sancions sobre la banca i el petroli iranians abans que els inspectors siguin vetats, la qual cosa pot crear una crisi en els primers dies de l'administració Biden. El calendari sembla dissenyat intencionadament per pressionar el futur president, que prendrà possessió el 20 de gener, a tornar a unir-se a l'acord nuclear amb l'Iran immediatament després d'accedir al càrrec. Biden ha dit que estaria disposat a fer-ho, com a punt de partida, si l'Iran torna a respectar les limitacions del pacte del 2015.

El president del Parlament de l'Iran, Mohammad Baqer Qalibaf, antic comandat de la Guàrdia Revolucionària, ha dit que la mesura pretén enviar a Occident el missatge que “el joc unilateral s'acabat”. El Parlament, dominat pels conservadors, va aprovar la llei dimarts, en una sessió tensa en què els legisladors van mostrar el seu enuig per l'assassinat de Fakhrizadeh, divendres, en una complexa emboscada els detalls de la qual encara s'estan investigant. Diversos oficials d'intel·ligència han responsabilitzat Israel de l'atac contra el físic, que tenia també un càrrec d'alt nivell al ministeri de Defensa, però el govern hebreu manté el silenci. “L'enemic criminal no tindrà remordiments si no mostrem una reacció ferotge”, va advertir Qalibaf. Els diputats es van posar drets, amb els punys alçats i cridant “mort a Israel” i “mort a Amèrica”, quan la llei va ser aprovada, en una sessió emesa per televisió. Dimecres, la norma va ser ratificada pel Consell de Guardians.

Rouhani s'hi oposa

El president iranià, Hassan Rouhani, el govern del qual va negociar l'acord del 2015 malgrat les objeccions de l'ala més dura del règim, ha mostrat el seu desacord amb la norma, que “és perjudicial per a la diplomàcia”. L'executiu, però, està obligat a implementar la llei, tot i que experts externs assenyalen que podria alentir el procés agafant-se a qüestions tècniques. A més, incrementar la producció fins als nivells exigits per la llei requeriria revisions de la infraestructura al cor de la principal instal·lació nuclear de l'Iran.

El principal assessor de Rouhani, Hesameddin Ashena, ha avisat que el petit marge que es deixa a Biden per actuar un cop assumeixi la presidència podria permetre a l'ala dura iraniana penjar-se la medalla d'haver aconseguit l'aixecament de sancions i el retorn de Washington a l'acord nuclear mitjançant l'amenaça en comptes de la diplomàcia. Però no està gens clar que l'Iran tingui intenció de tornar als nivells anteriors. Algunes veus han exigit que abans els EUA paguin reparacions per les vendes de petroli perdudes a causa de les sancions reimposades per Trump. I encara que Biden ha dit que vol tornar a l'acord, també ha deixat clar que recuperar ara les provisions originals, que expiraven el 2030, seria insuficient. El pacte, dons, hauria de ser estès i ampliat.

Copyright The New York Times