Irlanda del Nord celebra eleccions sota la incertesa pel futur de l’autonomia

LondresDes de les 07.00 h, hora local, una més a Catalunya, Irlanda del Nord celebra eleccions a l’Assemblea de Stormont per segona vegada en menys d’un any, en aquesta ocasió sota el signe d’una gran incertesa. En joc hi ha la continuïtat de l’autogovern compartit o bé un retorn a una política dirigida un cop més des de Londres, fet que potser atiaria els elements més radicals del republicanisme.

La dimissió a mitjans de gener del seu càrrec com a vice primer ministre del govern de l’històric líder de l’IRA i del Sinn Féin (SF), Martin McGuinness, va desfermar l’actual crisi al si de l’executiu, codirigit des del 2007 pel Partit Democràtic Unionista (DUP) i pel SF.

Amb la seva renúncia, McGuinness va voler posar punt final a un escàndol sobre finançament d’energies renovables en què està implicada directament la ministra principal de la província en funcions, i líder del DUP, Arlene Foster. Durant l’època en què era responsable del departament d’Empreses sota el govern de Peter Robinson (2010-2015), Foster va ser la impulsora d’un pla d’ajudes a l’ús d’aquestes renovables que ha produït pèrdues per frau superiors als 600 milions d’euros.

El Sinn Féin pretenia que Foster deixés temporalment el càrrec mentre una comissió parlamentària investigava els fets però la cap de govern no va cedir a pressions que considerava atiades pels sectors més extremistes del republicanisme.

En qualsevol cas, el deteriorament de les relacions entre el DUP i el Sinn Féin, i la significativa absència de McGuinness en la propera assemblea –afectat per seriosos problemes de salut, no concorre a les eleccions–, obren grans dubtes sobre la capacitat dels antagònics i majoritaris sectors de l’espectre polític nord-irlandès per arribar a acords que permetin repetir l’experiència dels darrers 10 anys. Sota l’estatut de l’autonomia política d’Irlanda del Nord, el govern ha de ser col·legiat.

Alerta contra els més radicals

Ahir mateix, hores abans que s’obrissin els col·legis electorals, Peter Robinson va trencar el seu silenci des que va abandonar el govern i la direcció del DUP per acusar "els elements més bel·ligerants del Sinn Féin" de precipitar una elecció innecessària que "si McGuinness hagués tingut bona salut, s’hauria pogut evitar". Amb tot, en el moment de fer pública la dimissió, el dirigent republicà ja va assegurar que la forma de govern d’Irlanda del Nord havia d’experimentar canvis substancials, davant del que identificava com un "esgotament" del model que havien posat en marxa ell mateix i el seu històric enemic, el reverend Ian Paisley.

Les enquestes, però, no auguren una modificació substancial de l’escenari, per bé que tot dependrà de si l’escàndol que afecta el DUP mobilitza o desmotiva encara més un electorat ja prou apàtic. En les eleccions de maig del 2016 només van votar el 55 per cent dels facultats a fer-ho.

El DUP i el Sinn Féin parteixen com a favorits per aconseguir el màxim nombre d’escons, al voltant dels 32 i 23, respectivament, dels 90 que tindrà a partir d’ara una assemblea més reduïda que l’anterior, que comptava amb 108 seients. La necessitat de retallar el cost de l’estructura política de la província ha propiciat la decisió.

L’esmentada apatia, però, o potser el "cansament" del sistema denunciat per McGuinness, poden situar Irlanda del Nord gairebé en un carreró sense sortida. Perquè el declivi de votants tant unionistes com republicans segueix pràcticament el mateix patró, amb 78.000 sufragis menys per als primers i 59.000 per als segons en menys de 20 anys, encara que el nombre de registrats per exercir el dret és superior en 100.000 persones. Si DUP i Sinn Féin s'han de tornar a posar d'acord, potser moltes regles hauran de canviar i durant mesos l'autonomia pot restar suspesa. Els resultats es coneixeran a partir de demà a migdia.