Israel amplia l'ofensiva terrestre al Líban i hi envia més soldats

BarcelonaIsrael redobla l'ofensiva contra Hezbollah. Un dia després de commemorar el primer any de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, amb crítiques dels familiars de les víctimes al govern de Benjamin Netanyahu, i a l'espera de concretar una resposta a l'atac amb míssils de l'Iran, l'exèrcit israelià ha anunciat l'ampliació de l'operació terrestre al Líban. Una quarta divisió ha iniciat "activitats operatives limitades, localitzades i específiques" al sud-oest del país. Ja fa una setmana que els soldats israelians fan incursions més enllà de la frontera, en paral·lel als atacs aeris constants i, segons el diari Times of Israel, el nombre total de soldats desplegats al Líban superaria els 15.000 amb el nou contingent, que inclou dues brigades de 3.500 reservistes cadascuna. Tot plegat, mentre l'ONU alerta de la crisi humanitària que ja es viu al país.

L'exèrcit ha fet l'anunci de l'ampliació de l'ofensiva poc després d'assegurar que en els bombardejos d'aquest dilluns va matar a l'àrea de Beirut un altre alt comandament de la milícia proiraniana. Es tractaria de Suhail Hussein Husseini, membre de la cúpula militar de Hezbollah i a qui Israel responsabilitza de la transferència d'armes des de l'Iran a diverses unitats del grup libanès. A la tarda, el mateix primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha emès un comunicat per anunciar la mort del que suposadament era el nou líder de la milícia libanesa, Hashem Safieddine, que estava en parador desconegut des de divendres.

"Hem eliminat milers de terroristes, inclòs el mateix Nasrallah, el successor de Nasrallah i el successor del successor de Nasrallah", ha dit Netanyahu, que ha assegurat que "Hezbollah és més dèbil del que ha estat en molts anys". En unes declaracions que apel·laven directament als libanesos perquè "alliberin el país de Hezbollah", Netanyahu va amenaçar la població del país veí amb “una llarga guerra que portarà una destrucció i un patiment semblant al que veiem a Gaza”. 

Al mateix temps, en un discurs televisat de mitja hora, el número dos de Hezbollah, Naim Qassem s'obria a negociar un alto el foc al Líban i, per primera vegada, no esmentava el final de la guerra a Gaza com a condició prèvia, tot i que no estava clar si el seu discurs significava realment un canvi de postura. Qassem, en tot cas, ha dit que Hezbollah dona suport als intents del president del Parlament, Nabih Berri, aliat de Hezbollah, d'aturar els combats amb una negociació dirigida a buscar un alto el foc.

El dirigent de Hezbollah, això sí, ha dit la milícia manté les seves capacitats militars tot i els "dolorosos cops" infligits per Israel en les últimes setmanes. En aquest sentit, ha afirmat que els combatents libanesos estan fent retrocedir les incursions terrestres dels soldats hebreus. Les versions contradictòries d'una banda i l'altra sobre l'avenç dels soldats israelians són una constant des de l'inici de l'operació terrestre.

El que queda clar és que el grup libanès, que ha promès resistir, continua responent als atacs d'Israel amb llançaments de míssils diaris contra l'estat hebreu, on aquesta matinada han tornat a sonar les alarmes antiaèries. A primera hora del matí Hezbollah ha reivindicat un atac amb míssils contra la base militar de Gilot, als afores de Tel-Aviv, la qual acull una de les principals seus de la intel·ligència israeliana, segons informa Al-Jazeera. Més tard ha estat l'exèrcit israelià qui ha informat d'una onada de 85 coets de la milícia contra Haifa i altres zones a la rodalia de la ciutat. De moment no hi ha notícies de ferits ni han transcendit danys materials.

Al costat libanès, per contra, l'ofensiva israeliana ha deixat ja l'últim almenys 2.119 persones mortes, la majoria en les últimes setmanes, segons el ministeri de Salut del país. A més, 1,2 milions de persones s'han vist obligades a marxar de casa seva. La tragèdia, però, no acaba aquí: segons ha alertat aquest dimarts el Programa Mundial d'Aliments de l'ONU, la capacitat del Líban de continuar alimentant-se està en risc a causa de les hostilitats, que han deixat milers d'hectàrees de terres de conreu cremades o abandonades. Això suposa que un milió de persones necessiten ajuda per cobrir les seves necessitats vitals, un volum que l'ajuda de les Nacions Unides sobre el terreny no pot cobrir. També l'Organització Mundial de la Salut ha encès l'alarma sobre la possibilitat que hi hagi brots de malalties entre els desplaçats libanesos.

L'Iran adverteix Israel: "No ens poseu a prova"

Aquests avisos ja són des de fa temps una realitat a Gaza, on les bombes no han parat de caure en cap moment i ja han deixat prop de 42.000 morts. Només aquesta nit, almenys 25 palestins, inclosos sis criatures i dues dones, han estat assassinats pels atacs israelians. Les crides a l'alto el foc s'han demostrat incapaces d'aturar els plans de Tel-Aviv tant a Gaza com al Líban, i mentrestant creix la incògnita sobre la data i l'abast de la resposta del govern Netanyahu a la pluja de míssils de l'Iran de l'1 d'octubre.

Davant les especulacions dels últims dies sobre un possible atac sobre el petroli de l'Iran, el ministre d'Exteriors del país, Abbas Araghchi, ha advertit que qualsevol atac a les seves infraestructures o institucions rebrà una "resposta més forta" i ha aconsellat al govern israelià no posar la República Islàmica "a prova". "Els nostres míssils poden arribar a tots els seus objectius", ha avisat Araghchi, que en les pròximes hores iniciarà una gira diplomàtica pels estats del golf Pèrsic amb l'objectiu que les nacions islàmiques pressionin per frenar l'ofensiva d'Israel a la regió. Una pretensió que, ara per ara, sembla utòpica.