Hezbollah confirma la mort del seu líder en el bombardeig israelià contra Beirut
L'Iran assegura que l'assassinat de Hassan Nasrallah no quedarà sense venjança i Israel diu que continuarà
BeirutRàfegues de trets a l'aire han ressonat a Beirut després que Hezbollah confirmés, a les 14.30 hores locals, la mort del seu líder, Hassan Nasrallah, víctima d'un atac israelià amb bombes antibúnquer la tarda de divendres. Després dels trets, a tota la ciutat només s'escoltava un silenci profund, com si es volgués dir alguna cosa. Les preguntes s'acumulaven a la ciutat. I al país. I a la regió. I potser al món. ¿Qui serà el successor de Nasrallah? ¿Israel rebrà venjança per aquest atac inèdit? ¿Encara ha d'arribar el pitjor?
Nasrallah, home carismàtic, havia dirigit la milícia libanesa durant els últims 30 anys i la seva mort és un cop duríssim per a l'organització però també per l'eix encapçalat per l'Iran. "[Nasrallah] Ha mort com un gran màrtir, un líder heroic, audaç, valent, savi, intel·ligent i fidel", expressava Hezbollah en un comunicat. Israel havia anunciat la mort del líder a primera hora del matí. La milícia libanesa va necessitar unes hores per confirmar-ho.
Nasrallah, que tenia 64 anys, era considerat sovint el segon al comandament de l'anomenat Eix de la Resistència -la coalició anti-israeliana liderada per l'Iran-, només per darrere del líder suprem iranià, Ali Khamenei. Ara, Teheran es troba en la difícil tasca de reorganitzar el braç militar al Líban, tot i que els dubtes persisteixen sobre les figures d'alt rang que hagin sobreviscut a l'atac de Tel-Aviv de divendres, quan una tona d'explosius va destruir la seva caserna general a Beirut. De fet, Khamenei va convocar una reunió extraordinària dissabte a Teheran, en què es van discutir tant les possibles represàlies com la reorganització de les forces de Hezbollah al Líban.
Fins ara, Hezbollah i l'Iran mai no s'havien enfrontat a una situació d'aquesta magnitud, i la seva reacció continua sent impredictible. Israel ha demostrat, durant aquests mesos devastadors, que ha estat preparant aquesta guerra durant gairebé dues dècades i que està disposat a creuar totes les línies vermelles que siguin necessàries. De moment, però, no ha rebut cap resposta contundent des de l'Iran i els seus aliats, que reiteren que la venjança arribarà. "La sang de Nasrallah no quedarà sense venjança", va assegurar el líder iranià Khamenei.
Però ara mateix, sembla inevitable que Hezbollah reaccioni amb força. Si no ho fes, l'eix iranià quedaria seriosament debilitat. El bucle que pot venir després d'això seria terrorífic. "Si Hezbollah respon amb centenars o milers de míssils d'alta precisió, Israel llançaria una represàlia encara més devastadora que podria convertir els suburbis del sud de Beirut en una segona Gaza", adverteix a l'ARA el coronel retirat Hadi el Khoury.
La insistència d'Israel
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ja va advertir divendres durant el seu discurs davant l'assemblea general de les Nacions Unides que encara tenen feina per fer. Malgrat les crides internacionals a un alto el foc al Líban i Gaza, el mandatari va assegurar que continuarà atacant Hamàs i Hezbollah: "Continuarem atacant Hezbollah fins que assolim els nostres objectius". Poc després d'aquell discurs, Tel-Aviv llançava l'atac massiu contra el quarter general del grup libanès, als afores de Beirut, que acabaria provocant la mort de Nasrallah. El govern israelià, de fet, va enviar ahir a la premsa una fotografia del moment en què Netanyahu donava personalment l'ordre d'assassinar Nasrallah, acompanyat dels seus assessors militars, des de Nova York
Israel no ha canviat el seu missatge aquest dissabte, després d'anunciar la mort del seu enemic número 2 -el primer és el líder suprem iranià-: "Això no s'ha acabat, Hezbollah té més capacitats", ha manifestat el portaveu de l'exèrcit israelià. Daniel Hagari. "Eliminar-lo [a Nasrallah] ha fet del món un lloc més segur", ha continuat el representant israelià. Minuts abans, el ministre de Defensa del país, Yoav Gallant, havia justificat l'assassinat responsabilitzant el líder de Hezbollah de l'assassinat de milers d'israelians, tant civils com militars.
El bombardeig de divendres a la tarda contra el quarter general de Hezbollah ha estat el pitjor atac des que va començar l'ofensiva israeliana contra Hezbollah. L'aviació israeliana va llançar una onada de bombes antibúnquers, d'una tona d'explosius, que van sacsejar el districte de Dahieh, al sud de la capital libanesa, i van matar almenys sis persones i en van ferir 91. També van destruir almenys sis edificis d'habitatges. Centenars de veïns s'han quedat sense casa i continuaven aquest dissabte al matí acampats pels carrers sense lloc on poder-se refugiar.
La desesperació dels libanesos
Mentrestant, la nació libanesa, ja sumida en una profunda crisi econòmica i política gairebé eterna, es troba davant d'un conflicte de conseqüències impredictibles. La situació al terreny és crítica. Milers de persones han fugit dels suburbis del sud de Beirut, particularment del barri de Dahieh. A la plaça dels Màrtirs, al cor de la ciutat, centenars de desplaçats han buscat refugi. La por i la frustració es reflecteixen a les cares. "¿On és Occident per frenar aquesta massacre?", cridava aquest dissabte una dona desesperada al veure els periodistes. Un altre home, amb mans tremoloses, clamava: "Volen exterminar-nos".
El temor que Beirut segueixi el mateix patró de destrucció que Gaza creix. L'ambient als carrers està carregat de pessimisme. Fins fa poc, molts libanesos veien amb recel els enfrontaments a la frontera, amb l'esperança que no s'estenguessin. Aquesta esperança s'ha esvaït.
El conflicte ja ha desplaçat centenars de milers de persones. Aquesta nova onada se suma als 100.000 libanesos que van abandonar casa seva al sud del país després dels primers enfrontaments fa gairebé un any. En una nació que fa dos anys que no té president i amb un govern paralitzat, les institucions amb prou feines aconsegueixen donar resposta a la crisi humanitària que s'agreuja.
La manca de control del govern libanès sobre Hezbollah està empenyent el país cap a l'abisme. L'ombra d'un conflicte regional a gran escala ja no és només una amenaça, sinó una realitat imminent que podria consumir el Líban i arrossegar tot l'Orient Mitjà cap a un nou període de guerra.