Israel anuncia que ha matat Yahya Sinwar, el màxim líder de Hamàs

BeirutIsrael ha anunciat aquest dijous que ha matat Yahya Sinwar, el màxim líder de Hamàs i successor d'Ismail Haniyeh, que va ser assassinat a finals de juliol a Teheran. Sinwar, conegut en l'argot militar israelià com el “caminant mort”, s'havia mantingut en la clandestinitat des del 7 d'octubre del 2023, amagat en túnels, fins que ha mort, juntament amb dos comandants més, a Tel al-Sultan, al sud de Rafah. El govern de Benjamin Netanyahu ha confirmat la seva mort després dels resultats de proves d'ADN, i tanca així un capítol significatiu del conflicte amb el grup militant.

En un discurs marcat per l'entusiasme, Netanyahu ha qualificat Sinwar d'“un assassí en massa que va matar milers d'israelians i va segrestar centenars dels nostres ciutadans”. Tot i això, el primer ministre no ha declarat una victòria total sobre Hamàs, cosa que podria interpretar-se com un senyal que encara queda un llarg camí per recórrer en la lluita contra el grup. Dirigint-se als familiars dels ostatges que continuen retinguts a Gaza, ha expressat: “Aquest és un moment important de la guerra”, i ha reiterat el seu compromís de treballar per portar de tornada a casa els captius que queden i ha subratllat que “és una obligació”.

Conscient de la situació tensa, Netanyahu ha advertit els gazatins que mantenen els ostatges segrestats que se'ls permetria “sortir i viure”. Tot i això, aquesta operació militar podria tenir repercussions per al centenar d'israelians captius a Gaza. Es calcula que almenys un terç ja no són vius, i fins ara només vuit han estat rescatats amb vida per les forces israelianes. Aquesta realitat afegeix un nivell de complexitat a la situació, en què les expectatives dels familiars dels ostatges són cada cop més desesperades.

El Fòrum de Famílies d'Ostatges i Desapareguts d'Israel ha emès una carta tot just després de conèixer les informacions sobre la mort de Sinwar, en què demanen que aquest "èxit militar" serveixi per aconseguir també un "èxit diplomàtic mitjançant la consecució d'un acord immediat per alliberar els 101 ostatges" que encara estan segrestats a Gaza.

Sinwar, amb una forta creença religiosa més que no pas convicció política, es va unir al moviment liderat pel xeic Ahmed Yassin des de ben jove. Les seves dues dècades a la presó des del 1988 van forjar el seu meticulós aprenentatge de les tàctiques antiterroristes d'Israel, coneixement que va utilitzar per organitzar i dirigir l'atac més gran de la història contra Israel, perpetrat el 7 d'octubre del 2023. Aquesta data s'ha convertit en una fita en el conflicte i ha marcat un abans i un després en la relació entre Israel i Hamàs.

La reputació de Sinwar va créixer significativament després d'haver estat alliberat en negociacions per a un intercanvi de presoners palestins pel soldat captiu per Hamàs, Gilad Shalit, el juliol del 2006. Aquest acord va portar a una sagnant operació militar a Gaza, que posteriorment va desencadenar una guerra de 33 dies entre Hezbollah i Israel. Rebut a Gaza com a heroi de la resistència palestina, Sinwar sempre va estar a prop dels cercles d'influència de Hamàs i del president Haniyeh. A diferència del seu predecessor, Sinwar era considerat un líder de línia dura, menys ansiós per posar fi als combats a Gaza, que han causat la mort de prop de 45.000 palestins i més de dos milions de desplaçats.

Tot i la seva mort, la situació a Gaza no mostra senyals d'un canvi significatiu. Alguns analistes suggereixen que aquesta eliminació podria forçar Hamàs a acceptar algunes de les demandes israelianes per reprendre les negociacions d'un alto el foc. Les veus d'anhel per la fi de la guerra han ressonat a la runa de Gaza, mentre la població afronta les conseqüències devastadores del conflicte.

Victòria simbòlica

No obstant això, aquesta victòria simbòlica de Netanyahu podria, paradoxalment, encoratjar encara més la seva postura i proporcionar una cobertura política per continuar amb les seves accions militars a Gaza i al Líban. Després de gairebé 13 mesos de combats que han reconfigurat el Pròxim Orient, l'eliminació de Sinwar marca un punt important en l'ofensiva israeliana a Gaza, on un dels principals objectius s'ha aconseguit.

De fet, l'eliminació de Sinwar culmina una sèrie d'assassinats de líders de Hamàs, Hezbollah, i de la força d'elit Quds, del Cos de Guàrdia Revolucionària Iraniana, que Israel ha dut a terme en els últims mesos. Aquestes accions han desencadenat un remolí de venjança a la regió. Sinwar ha estat més difícil de trobar i eliminar que el líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah, o el mateix Haniyeh.

Ara bé, tot i que es creia que Sinwar s'amagava en túnels subterranis, els soldats israelians l'han matat a la superfície, en un edifici des d'on combatia. I el que més sorprèn és que la mort de l'home més buscat per Israel no ha estat fruit d'una operació d'intel·ligència, sinó d'un enfrontament fortuït. "Els soldats de la brigada 828 de l'exèrcit israelià que operaven a la zona sud de la Franja de Gaza van identificar i eliminar tres terroristes, i després de completar el procés d'identificació del cos, es va poder confirmar que Yahya Sinwar havia estat eliminat", diu el comunicat de les Forces de Defensa d'Israel (FDI). I segons el diari israelià Haaretz, la unitat que l'ha matat era a la zona per localitzar membres de Hamàs, però no sabia que Sinwar era allà. Després de ser atacats des d'un edifici, els militars van respondre també amb foc i, després d'examinar-ne l'interior amb drons, van trobar tres cossos. Però han trigat hores a confirmar que un dels morts era el líder de Hamàs.

Reorganització a Hezbollah

Queda per veure què suposarà l'escapçament de la cúpula de Hamàs. En el cas de Hezbollah, no ha canviat la situació al terreny. La cadena de comandament s'ha reorganitzat, i els combatents de la milícia proiraniana libanesa han continuat atacant Israel amb coets de més pressió i llarg abast, que han impactat a Haifa i Tel-Aviv, en resposta als atacs aeris a tot el Líban, acompanyats d'operacions militars terrestres per arrasar tota la frontera.

Les probabilitats d'un canvi significatiu en la situació a Gaza, després del cop dur que ha rebut Hamàs, són escasses. L'assassinat del líder de Hamàs es produeix en un moment en què Tel-Aviv prepara la resposta contra Teheran, després de l'atac massiu de míssils de l'1 d'octubre contra Israel en represàlia per les morts dels líders de l'eix de resistència iraniana.

Els mitjans iranians han descrit la mort de Sinwar com un “martiri” i han fet una distinció respecte a altres líders que van morir ocults en túnels o al comandament de combatents des de fora de Gaza, i han lloat Sinwar per haver mort mentre lluitava contra Israel al territori palestí. Aquest relat no només reforça la seva figura en la narrativa palestina, sinó que també contribueix a una atmosfera de resistència que podria alimentar un futur conflicte a la regió.