Atac massiu d’Israel contra el quarter general de Hezbollah a Beirut
Hassan Nasrallah, líder de l'organització, hauria sobreviscut al bombardeig, que ha destruït quatre edificis
BeirutA quarts de set de la tarda Beirut ha viscut el pitjor atac des que va començar l'ofensiva israeliana contra Hezbollah. L'aviació llançava una onada de bombes antibúnquer, d'una tona d'explosius, que han sacsejat el districte de Dahieh, al sud de la capital libanesa, i han destruït almenys sis edificis d'habitatges. El terrabastall de les detonacions ha paralitzat la ciutat i ha desencadenat el pànic entre la població, que encara té viu el record de les explosions del port de Beirut de fa quatre anys. L'objectiu, segons va assenyalar l'exèrcit israelià, era el quarter general de la milícia proiraniana, ubicat 14 plantes sota terra, sota d'edificis residencials.
L'atac tenia com a objectiu el secretari general de l'organització, el veterà Hassan Nasrallah, que segons Israel era dins de l'edifici, però hauria sobreviscut, segons han confirmat tant Tel-Aviv com Hezbollah. La milícia xiïta ha desmentit també la mort del cap del seu consell executiu, Hachem Safieddine, que és el número dos de l'organització, i que seria el successor natural de Nasrallah. Segons el primer balanç de les autoritats libaneses, el bombardeig ha deixat dos morts i 76 ferits, però es tem que la xifra final sigui molt més elevada. A la nit el portaveu militar israelià arabòfon ha ordenat una nova evacuació dels civils que visquin a prop del que consideren instal·lacions de Hezbollah al sud de Beirut.
El president iranià Masoud Pezeshkian ha denunciat l'atac com un "crim de guerra innegable", un cas de "terrorisme d'estat" i s'ha referit a Israel com "la principal amenaça per a la pau i la seguretat regional i internacional". El bombardeig s'ha produït minuts després que el primer ministre Israelià, Benjamin Netanyahu, pronunciés un discurs desafiant davant l'Assemblea General de l'ONU, en què ha advertit a l'Iran que "no es pot escapar del llarg braç d'Israel". L'oficina del primer ministre ha anunciat que Netanyahu escurça la visita a Nova York i que aquest vespre tornarà a Israel. El govern israelià ha enviat a la premsa una fotografia del moment en què Netanyahu ha donat personalment l'ordre d'assassinar Nasrallah, acompanyat dels seus assessors militars, des de Nova York. La premsa israeliana ha revelat que el ministre de Defensa, Yoav Gallant, va supervisar l'operació des del centre de comandament de les forces àeries, juntament amb el cap de l'estat major, Herzi Halevi i altres alts comandaments.
El Pentàgon ha assegurat que Israel no l'ha advertit prèviament de l'atac, però que després Gallant n'ha compartit els detalls amb el seu homòleg Lloyd Austin.
El primer ministre libanès, el liberal Najib Mikati, ha dit des de Nova York que té informació d'"un gran nombre de víctimes". "Aquesta nova agressió demostra que Israel es burla de tots els esforços i les crides internacionals per un alto el foc, fet que posa la comunitat internacional davant la seva responsabilitat de dissuadir aquest enemic i acabar amb la seva tirania i amb la guerra d'extermini al Líban".
L'escalada israeliana al Líban ha deixat més de 700 morts des de dilluns, molts dels quals civils i amb casos tan durs com la mort d'una família sencera de 15 persones en què només va sobreviure una nena, a la regió de la vall de la Bekaa. Però atacar Nasrallah, encara que no hagi resultat ferit, suposa una escalada per part d'Israel. Es tracta de la principal figura aliada de l'Iran a la regió, que durant dècades ha estat percebut com una figura clau de l'anomenat eix de la resistència. Per a l'Iran, al cap i a la fi, la presència de Hezbollah, amb el seu arsenal, a la frontera nord d'Israel és una aposta per dissuadir un atac israelià contra el país o contra el seu programa nuclear. El líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei ha convocat una reunió d'urgència del Consell de Seguretat Nacional, segons informa el New York Times.
Més de 90.000 persones han fugit des de dilluns dels atacs israelians, que se sumen a les 111.000 que ja havien abandonat el sud del Líban des del 8 d'octubre, quan Hezbollah va obrir un "front de suport" a Hamàs en la guerra de Gaza. La guerra ha sorprès també els refugiats de la veïna Síria, que van fugir de la repressió del règim d'Al-Assad o de la guerra que es va desencadenar després de la revolució del 2011. Unes 30.000 persones han entrat a Síria fugint ara dels atacs israelians. Un patiment que s'acumula. El llançament de coets per part de Hezbollah ha continuat avui: segons l'exèrcit israelià 65 projectils han entrat al seu territori, però no hi ha notícies de baixes. La milícia va assegurar que un dels seus projectils havia impactat a la localitat israeliana de Safad.