Israel i l'Iran, cara a cara

BarcelonaL'actitud de l'Iran en aquesta guerra d'Israel contra Hamàs i Hezbollah havia estat criticada al Líban i entre els palestins, que esperaven i desitjaven almenys d'una manera intermitent la seva intervenció al conflicte, especialment després de l'assassinat del líder de Hamàs, Ismail Haniyeh, precisament a Teheran, i el de Hassan Nasrallah, secretari general de Hezbollah, divendres passat a Beirut.

Aquesta pressió sobre la república islàmica ha tingut una primera reacció aquest dimarts al vespre, quan l'Iran ha disparat 181 coets balístics contra Israel. Els ha dirigit no només contra Tel-Aviv, sinó també contra Jerusalem, i fins i tot contra la població de Dimona, al desert del Nègueb, al sud del país, on hi ha el principal reactor nuclear israelià, que no s'ha vist afectat.

Els mitjans de comunicació nord-americans havien informat de l'existència d'un debat espinós entre diferents estaments del govern iranià. Una part d'aquest govern era partidària d'intervenir immediatament, mentre que altres ministres es resistien a provocar una resposta dels Estats Units, que tenen una presència significativa de tropes a la regió, a la qual, a més, han enviat portaavions i vaixells de guerra addicionals.

Poc després de les vuit del vespre d'aquest dimarts, els Estats Units han informat que actuaran en resposta als coets iranians. De moment no se sap fins on arribarà la resposta de Washington, encara que podria ser limitada i simbòlica per tal que el conflicte no arribi massa lluny.

Però Israel ha assegurat que actuarà d'una manera decisiva contra l'Iran. En el context actual, no es pot evitar pensar que l'escalada dels últims dies al Líban també pot haver servit per impulsar l'entrada dels Estats Units a la guerra. Recordem que l'anterior llançament de coets des de l'Iran va veure una intervenció dels Estats Units només defensiva. Ara no està clar quina serà la resposta nord-americana; potser serà més important que l'anterior, però probablement serà limitada.

Netanyahu vol arrossegar els EUA

No és cap secret que a Benjamin Netanyahu li agradaria implicar els Estats Units a la guerra, i com més directament millor. Els Estats Units es troben en una situació delicada quan només falta un mes per a les eleccions presidencials. Això farà que el president, Joe Biden, i la candidata demòcrata, Kamala Harris, s'ho pensin dues vegades abans de llançar un atac devastador.

El somni del primer ministre israelià és arrossegar els americans, i és possible que faci alguna intervenció desproporcionada en aquest sentit. Netanyahu ha dit en diverses ocasions en els últims dies que Israel pot arribar allà on vulgui, en una clara referència a Teheran. Doncs bé, ara se li presenta una bona ocasió per fer-ho.

A cada pas que fa, Netanyahu considera l'efecte que les seves accions poden tenir per a la seva rehabilitació política. Això significa que el primer ministre podria ordenar alguna operació espectacular que sigui ben rebuda pels seus compatriotes. Els sondejos que s'han publicat en els últims dies mostren una clara pujada de Netanyahu en popularitat. Si ara no fes res és possible que la tendència es reverteixi.

Per la seva banda, els iranians han advertit que si Israel respon a l'atac, ells ho tornaran a fer. Això pot provocar una escalada imprevisible en la qual qui més perdria seria l'Iran, que és la part més feble i no compta amb el suport il·limitat dels EUA, que es mantenen darrere d'Israel.