El món fa una crida a la calma després de l'atac limitat d'Israel a l'Iran

BarcelonaEls carrers de Teheran eren plens de gent anant a comprar i fent vida normal, aquest matí. També els aeroports funcionaven amb normalitat. L'activitat a la capital iraniana hauria estat la mateixa que qualsevol altre dia, si no fos perquè, hores abans, desenes de projectils havien impactat en diversos punts del país. L'atac era la represàlia d'Israel contra l'Iran, després que l'1 d'octubre la República Islàmica llancés una ofensiva aèria sense precedents contra l'estat hebreu.

Al voltant de la una de la matinada, mitjans estatals iranians han informat que s'havien produït diverses fortes explosions a Teheran. El blanc de l'ofensiva aèria eren una vintena d'objectius militars que l'Iran havia "utilitzat en els seus atacs contra Israel en l'últim any", segons puntualitzava un comunicat de l'exèrcit israelià. Concretament, els projectils han impactat sobre Teheran, la província d'Ilam i la de Khuzestan. Poc després que Israel hagi donat per conclosos els atacs "dirigits i precisos", les autoritats de defensa iranianes han reconegut "danys limitats" contra centres militars a les províncies del nord, el sud-oest i el sud-est del país, sense especificar l'abast del bombardeig. "Si bé el nostre sistema de defensa aèria ha interceptat i contrarestat amb èxit els atacs, algunes àrees han patit danys limitats", ha informat la Caserna General de Defensa Aèria de l'Iran en un comunicat. L'ofensiva aèria ha matat quatre soldats iranians.

Per a Tel-Aviv, els atacs són el "preu que ha de pagar" l'Iran per haver llançat una pluja de míssils contra Israel l'1 d'octubre i per "mesos d'atacs continuats del règim iranià contra Israel". "Aquest és un missatge clar: els que amenacen l'Estat d'Israel pagaran un preu molt alt", ha dit el portaveu de les forces de defensa d'Israel (FDI), Daniel Hagari. Les FDI han afirmat en un comunicat que les "capacitats defensives i ofensives [de les FDI] estan totalment mobilitzades" i que "faran tot el que sigui necessari per defensar l'Estat d'Israel i el poble d'Israel".

En aquell moment, Teheran va disparar uns 200 míssils contra territori israelià, i va arribar a les principals ciutats, com Tel-Aviv, Jerusalem i Haifa. D’aquesta manera, el règim dels aiatol·làs pretenia venjar a Teheran l’assassinat del líder polític de Hamàs, Ismail Haniyeh, en un atac atribuït a Israel el 31 de juliol, i el del líder de la milícia libanesa Hezbollah, Hassan Nasrallah, a Beirut el 29 de setembre, també per un projectil israelià. L’atac iranià contra Israel va durar una hora i no va causar víctimes ni danys materials significatius, ja que la majoria de projectils van ser interceptats per la refinada defensa antiaèria de l'estat hebreu. Però hores després el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ja va alertar que no es quedaria de braços plegats i que respondria amb un nou atac. "Han comès un error i ho pagaran", va declarar aleshores.

Un atac mesuradament calibrat

Feia setmanes que s'especulava amb un possible atac d'Israel en territori iranià, però l'ofensiva ha arribat sota una forma més descafeïnada del que es preveia. Les primeres reaccions iranianes oficials han minimitzat l'ofensiva, esvaint, almenys temporalment, la possibilitat d'avivar encara més el conflicte. El ministre d'Afers Exteriors de la República Islàmica, Abbas Araghchi, ha recordat que l'Iran té "el dret i l'obligació de defensar-se", però ha reconegut la seva "responsabilitat envers la pau i la seguretat regionals". També ha avisat que l'Iran "no té límits per protegir i defensar els seus interessos i la seva integritat territorial i el seu poble".

Però ara Teheran s'enfronta a la decisió de com contestar-hi. Si reacciona amb un altre atac, Tel-Aviv ja ha advertit que el seu exèrcit estaria "obligat a respondre". En canvi, si no ho fa, podria mostrar-se massa debilitat davant dels seus aliats.

La represàlia s'ha produït 25 dies després de l'atac de l'Iran i quan falten onze dies per a les eleccions als Estats Units. La Casa Blanca estava al corrent de l'atac en el moment en què s'ha produït, però assegura que no hi ha tingut res a veure. Tanmateix, la missió de l'ONU a l'Iran ha acusat aquesta tarda Washington de complicitat amb l'atac, perquè l'atac es va produir des de l'espai aeri iranià, que està "sota l'ocupació" dels EUA.

Limitar l'ofensiva a objectius militars era la resposta mesurada que esperava Washington –que havia demanat explícitament a Netanyahu que no toqués ni instal·lacions civils, ni centrals nuclears o petrolieres–, però caldrà veure si n'hi ha prou per acontentar el sector més dur d'Israel que reclama més venjança.

L'ofensiva també arriba en un moment clau per les converses sobre l'alto el foc a Gaza, que es preveu que comencin els pròxims dies. Benjamin Netanyahu podrà seure a la taula de negociació amb bones cartes a la mà, havent eliminat la cadena de comandament de Hezbollah i els líders de Hamàs.

El final d'un cicle de confrontació

Després de l'esperada venjança d'Israel contra l'Iran, països com Jordània, Turquia, o l'Aràbia Saudita s'han mostrat preocupades perquè això alimenti encara més l'engranatge d'una escalada bèl·lica. Egipte, el principal mediador entre Israel i Hamàs, juntament amb els Estats Units i Qatar, considera que l'atac "alimenta l'estat de tensió" al Pròxim Orient i creu que podria "portar la regió cap a una confrontació perillosa que amenaça la seguretat regional i internacional". Però el seu ministeri d'Exteriors ha recordat que l'arrel de la violència és la guerra a la Franja de Gaza, i per això ha insistit en la necessitat d'"aconseguir ràpidament un alto el foc".

El secretari general de l'ONU, António Guterres, s'ha afegit a la crida a la calma i ha expressat una “profunda alarma” davant l'escalada de violència al Pròxim Orient. El portaveu de Guterres, Stéphane Dujarric, ha indicat en un comunicat que el secretari general ha afirmat que "tots els actes d'escalada són condemnables i s'han d'aturar".

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha anat un pas més enllà i ha expressat que té l'esperança que els atacs israelians contra l'Iran posin fi un cicle de confrontació a l'Orient Mitjà, que havia despertat temors sobre una guerra regional. "Sembla que només han tocat objectius militars. La meva esperança és que això sigui el final", ha dit Biden des de Pensilvània, on participava en un acte de campanya.