Israel lliura la batalla demogràfica amb reproducció assistida

JerusalemIsrael és l’únic país del món on l’estat finança la fertilització in vitro (FIV) en dones de fins a 45 anys i, en els casos en què es fa mitjançant la donació d’òvuls, de fins a 54 anys. L’erari públic costeja fins a vuit cicles del procediment i fins a tres fills per parella. En comparació, a Espanya el límit és als 40 anys, es financen fins a tres cicles i només hi poden optar parelles sense fills o que ja tinguin embrions congelats.

“No hi ha al món cap país més desenvolupat en aquest aspecte”, assegura l’investigador Ido Alon, autor de diversos estudis sobre l’ús de la reproducció assistida a Israel i a Espanya. L’expert indica que, tot i que la taxa de naixements per FIV és semblant als dos països (sobre el 4%), el nombre de cicles a Israel és “el més alt del món, en proporció amb la seva població”: 41.143 l’any 2016, l'últim del qual es tenen dades. Un total de 20,6 cicles per cada mil dones. “I el nombre continuarà creixent”, sosté.

Les raons d'aquesta aposta social i política a favor de la natalitat i de l’ús de la reproducció assistida es troben en la idiosincràsia del país i del judaisme. El professor Avishalom Westreich ho resumeix en tres motius. “En primer lloc, per demografia, perquè hi ha un interès en enfortir la nació; en segon lloc, per història, perquè hem d’omplir un buit de 6 milions de jueus morts durant l’Holocaust; i, en tercer lloc, per religió, perquè se’ns assenyala la importància de procrear”, explica a l’ARA.

Així, el manament bíblic de “sigueu fecunds i multipliqueu-vos” es barreja a Israel amb la història del poble jueu, però també amb la necessitat de guanyar la batalla demogràfica als palestins. Tot i que els israelians jueus continuen sent majoria (prop del 74% de la població), els àrabs musulmans i cristians, o altres ciutadans no jueus, han passat de ser el 17,9% de la població el 1948 al 26,1% el 2021. Ja hi ha prop de 2,5 milions d’israelians no jueus davant de 6,9 milions de jueus. Sense comptar la població dels territoris palestins, majoritàriament àrab, que creix a un ritme del 2% anual. “Hi ha la sensació que som davant una amenaça constant i que hem de ser forts”, confirma Alon. “A Israel no hi ha res més important que tenir fills. I no només és important tenir fills, sinó també tenir-ne suficients... Dos o tres es considera poc”.

Les taxes de natalitat, tant per vies naturals com per reproducció assistida, situen Israel al capdavant dels països de l’OCDE, amb 3,01 fills per dona. Es tracta d’una xifra menor a la dels territoris palestins (3,56) però molt superior a la d’altres països desenvolupats com Espanya, amb 1,23 fills per dona. Així, Israel creix en població a un ritme de l’1,8%, una xifra que és encara més alta entre els jueus ultraortodoxos (1,9%); una comunitat que creix més de pressa que la dels jueus laics (1,2%) i que s’espera que dupliqui el nombre en 16 anys.

Tot i que les tècniques de reproducció assistida a Israel són accessibles per a laics i religiosos, i fins i tot per als ciutadans israelians d’origen àrab, les dones ultraortodoxes en fan un ús especial, si no tenen possibilitat de tenir fills de manera natural. La urgència religiosa i política per tenir fills és encara més gran en aquestes comunitats: l’estudi de la Torà i la procreació són les seves principals ocupacions i, en molts casos, viuen en assentaments a Cisjordània.

El factor religiós

La fertilització in vitro no suposa un problema moral per als jueus. A diferència del catolicisme, explica Westreich, el judaisme no considera que un embrió sigui un ésser humà fins al dia 40 de gestació. I, tot i que no està ben vist que es perdin òvuls o embrions jueus, “s’és més flexible davant aquestes tècniques”. “Se sap que en el procés es poden perdre embrions, però es considera un mal menor”, conclou aquest especialista en llei jueva i de família.

On sí que hi ha una certa polèmica social, diu Alon, és al voltant dels problemes que suposa per a les dones sotmetre’s a excessius procediments de FIV, que inclou processos d’hormonació i d’extracció d’òvuls. “Per als sanitaris és evident que se n’està fent un ús excessiu, però políticament és molt difícil que algú ho vulgui tallar perquè és molt popular”, afirma.

També hi ha un debat religiós en la fertilització in vitro amb donació d’òvuls, perquè és la dona qui transmet la identitat religiosa als fills. “Es presenten dilemes com, per exemple, què defineix la maternitat. Si és una cosa genètic, de gestació o de criança”, diu Westreich. Amb tot, aquests debats acostumen a quedar en segon pla, coincideixen els dos experts: el que es considera més important és fer créixer el poble d’Israel.