L'Iran promet revenja contra Israel per l'atac al consolat de Damasc

El bombardeig a la capital siriana va matar set membres de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, inclòs un alt comandant

El consolat de l'Iran a Damasc, atacat per Israel.
ARA
02/04/2024
4 min

BarcelonaL'Iran i la milícia libanesa Hezbollah han alertat que respondran a l'atac d'aquest dilluns al consolat iranià a Damasc, atribuït a Israel, en què van morir set membres de la Guàrdia Revolucionària iraniana, inclòs un alt comandant. El govern iranià ja va deixar clar ahir que no deixaria passar l'incident sense conseqüències, però aquest dimarts han arribat les amenaces més directes. El líder suprem de l'Iran, Ali Khamenei, ha jurat venjar-se contra Israel. "El malvat règim [Israel] serà castigat pels nostres homes valents. Farem que es penedeixin d'aquest crim i d'altres similars, amb l'ajuda de Déu", ha dit en un comunicat. En la mateixa línia s'ha manifestat la milícia xiïta libanesa Hezbollah, aliada de l'Iran, que ha assegurat que "sens dubte, aquest crim no passarà sense que l'enemic [Israel] rebi un càstig i una revenja".

En l'atac d'aquest dilluns a Damasc va morir Mohammad Reza Zahedi, un general de brigada de la Guàrdia Revolucionària iraniana, el cos armat més poderós del país, que també dona suport al president sirià i a la milícia palestina en guerra contra Israel. Zahedi era membre de la Força Quds, el braç internacional del cos, i l'oficial militar al càrrec de les relacions amb Hezbol·lah al Líban i les milícies proiranianes a Síria. Anteriorment, havia sigut comandant de les forces terrestres i de la força aèria de l'Iran, i era un dels noms habituals a les llistes d'oficials vetats als Estats Units per la seva vinculació amb el finançament del terrorisme. Zahedi és l'oficial iranià de més rang assassinat des que els Estats Units van matar el general Qasem Soleimani el 2020.

La Guàrdia Revolucionària ha confirmat la mort de Zahedi i del seu número dos, Sardar Haji Rahimi, i s'ha referit a tots dos com "uns dels oficials militars iranians de més alt rang a Síria". També ha fet públics els noms de cinc oficials militars més que han mort en l'atac.

L'exèrcit israelià, com és habitual, no ho ha confirmat i ha dit que no fa comentaris sobre informacions de mitjans estrangers. Però tant l'Iran com Síria han assenyalat sense dubtes a Tel-Aviv.

El ministeri de Defensa sirià va detallar que caces israelians van atacar el consolat iranià al voltant de les 17 hores (les 16 hores a Catalunya). Va afegir que les defenses aèries van abatre alguns dels míssils, però d'altres van impactar contra l'edifici, de manera que el van destruir "completament".

Amenaça d'una resposta "dura"

L'ambaixador de l'Iran a Síria, Hossein Akbari, va ser testimoni del bombardeig, però en va sortir il·lès. I ja va avisar que Teheran respondrà amb "duresa" contra Israel. "El règim sionista [Israel] actua contra les lleis internacionals, per la qual cosa rebrà una resposta dura per part nostra", va dir en declaracions a la televisió iraniana.

El ministre d'Exteriors sirià, Faisal Mekdad, va compartir "l'enèrgica condemna a l'agressió feixista israeliana" amb el seu homòleg iranià, Hossein Amir-Abdollahian, amb qui va parlar per telèfon, i qui també va culpar Tel-Aviv de "violar totes les obligacions i convencions internacionals". "La República Islàmica de l'Iran es reserva el seu dret a prendre contramesures, i decidirà sobre el tipus de reacció i càstig de l'agressor", va dir, per part seva, el portaveu del ministeri d'Exteriors iranià, Naser Kananí.

Diversos analistes han alertat que aquest atac pot suposar una escalada significativa al conflicte a la zona. "Sembla que Israel està intentant fer tot el que pot per expandir el conflicte", ha opinat a la cadena Al-Jazeera el director del Projecte Iran de l'ONG International Crisis Group, Ali Vaez. "[Això] posa Israel en una situació d'avantatge, perquè sap que l'Iran no vol ser arrossegat a una guerra regional, de manera que si escala els seus atacs contra els actius i el personal iranians a Síria, probablement li sortirà de franc, i si l'Iran respon i pren represàlies, llavors esdevé un pretext justificat per expandir la guerra", ha argumentat.

Patrocinadors de Hamàs

Des de l'atac de Hamàs el 7 d'octubre, Israel ha llançat diversos atacs letals a Síria contra membres de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran. L'últim va ser el 20 de gener, quan van morir cinc membres d'aquest cos iranià en un altre atac amb míssils a Damasc.

L'Iran, arxienemic d'Israel, és un dels principals patrocinadors, econòmic i militar, de milícies com Hamàs i Hezbol·lah, i Tel-Aviv considera que la Força Quds està darrere de la preparació i logística de l'assalt del grup islamista palestí a Israel del 7 d'octubre. L'objectiu de Teheran és consolidar la seva influència a la regió a través del suport i finançament militar a grups armats que formen part de l'anomenat "eix de resistència" contra Israel.

L'augment de pressió sobre aquesta zona per part de Tel-Aviv arriba en un moment en què les relacions amb Washington (el seu principal soci occidental) no passen pel seu millor moment. O almenys de cara a la galeria. Malgrat que els Estats Units van abstenir-se la setmana passada per permetre que el Consell de Seguretat de l'ONU aprovés una petició d'alto el foc a Gaza, divendres una exclusiva del Washington Post destapava que els nord-americans havien aprovat en secret l'enviament de més de 2.000 bombes i 25 caces a Israel. L'enviament d'armes es va fer la setmana del 18 de març i ho va poder aprovar sense passar pel Congrés gràcies a una autorització prèvia que datava del 2008.

stats