Israel reprèn els bombardejos al Líban i la treva penja d'un fil

BeirutFeia temps que Mariam Azzaz no mirava cap al cel buscant-hi avions de guerra i drons. Ara ha tornat l'angoixa. Viu a Hadath, als districtes del sud de Beirut. Dies enrere va haver de córrer fins a l'escola del seu fill després que Israel emetés una ordre d'evacuació per desallotjar un edifici residencial que seria bombardejat a prop del Liceu de les Arts, on estudia el Michel, d'11 anys. "És un déjà-vu".

"No vaig poder treure el cotxe del pàrquing de casa per culpa del trànsit. Un amic em va venir a buscar amb moto per anar a recollir el meu fill. Era un caos". Durant els tres mesos de guerra en què els suburbis de Beirut han estat bombardejats diàriament per l'aviació israeliana, la dona ha viscut situacions similars: por, ansietat i la urgència de sortir corrents en qualsevol moment per a posar els seus fills fora de perill. Israel va dir que havia bombardejat un dipòsit de drons de Hezbollah. "No m'ho podia creure. Al costat de l'escola del meu fill hi havia un dipòsit de drons. Era un edifici residencial, amb apartaments i botigues a la planta baixa. No ho sé, penso que mai podrem estar segurs ni tranquils", lamenta.

Tres dies després, un altre atac aeri israelià contra el barri de Sfeir, a la perifèria de Beirut, va deixar quatre morts: un comandant de Hezbollah i tres membres de la seva família. El bombardeig, a les tres de la matinada, va reduir a cendres un bloc de pisos sencer i va malmetre els edificis del voltant. "Gràcies a Déu estem tots bé i casa nostra es manté dreta; hem tingut sort", diu Adam Hachem, que treballa en una sastreria al carrer Hamra, al centre de Beirut.

Amb motiu de la celebració de l'Aid al-Fitr, la festa del final del Ramadà, l'Adam va visitar els seus pares, que viuen en un edifici a prop del bloc que van bombardejar la matinada de l'1 d'abril. "Imagina-t'ho: dues hores després d'haver marxat, Israel va atacar Sfeir. Crec que ens llançaran més atacs. Potser demà, d'aquí a un mes, d'aquí a un any... No ho sabem", diu amb incertesa. El seu pare, l'Elieh, intervé: "Per cada pas que fas endavant, en fas deu cap enrere. Els desplaçats tornaven i començaven a reparar casa seva. I ara una altra vegada: ruïnes i destrucció", es queixa.

L'alto el foc, penjant d'un fil

Tot i la treva vigent des de finals de novembre, l'exèrcit israelià ha matat 130 persones al Líban i ha reprès els bombardejos al sud i al centre del país, i als suburbis de Beirut, en represàlia pel llançament de coets des de la frontera. Tot i que Hezbollah no s'ha atribuït cap dels tres atacs amb coets de la setmana passada, ha advertit que, si el govern libanès no frena les agressions israelianes, es veuran obligats a actuar. El fràgil alto el foc penja d'un fil i la pressió sobre el Líban cada cop és més gran. Els Estats Units responsabilitzen les autoritats libaneses de la renovada violència a la frontera i exigeixen el desarmament immediat de la milícia proiraniana. Per això l'enviada especial dels Estats Units per a l'Orient Mitjà, Morgan Ortagus, busca pressionar el govern libanès perquè estableixi un calendari clar per al desarmament de Hezbollah i doni suport a l'ofensiva israeliana, que Washington considera una acció preventiva.

Mentrestant, a pocs quilòmetres dels bombardejos, la vida a Beirut segueix amb una normalitat aparent. Tot i això, la incertesa afecta els negocis i el sector hostaler. "El govern no ha pres cap mesura contra Hezbollah. Si ho hagués fet, probablement aquest cop s'hauria pogut evitar. Sense accions contra Hezbollah i amb mesures de cortina de fum en el front econòmic, com l'anomenada llei sobre l'aixecament del secret bancari, seguirem sent un país amb el qual ningú vol tractar, un país que no és segur per al turisme, un país al qual no se l'ajudarà", denuncia Michel Haidar, propietari d'un restaurant al barri cristià de Gemmayzeh. Els clients han començat a cancel·lar les reserves. "Si la gent d'aquí té por, imagina't els turistes. Si segueix la inestabilitat, la temporada de Setmana Santa serà un desastre. No hi ha manera d'aixecar el cap", lamenta.

"L'exèrcit haurà d'enfrontar-se a Hezbollah. No hi ha cap altra opció si volem estabilitat. Només així el Líban podrà vèncer Hezbollah, no Israel", sentencia el Jimmy, cristià maronita i membre del partit falangista d'extrema dreta Forces Libaneses.

Mentre els atacs israelians persisteixen i l'economia no es recupera, Beirut continua atrapada en una espera angoixant. Cada dia que passa, la incertesa creix i sembla que l'esperança d'estabilitat s'esvaeixi. La ciutat resisteix, però les seves ferides no cicatritzen. A l'aire flota la sensació que la treva és només una pausa abans del pròxim esclat.