Israel segueix els passos de Trump i reconeix la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental

CasablancaIsrael s'ha convertit en l'últim país que s'ha posat al costat del Marroc, seguint els passos dels Estats Units, i reconeix la sobirania de Rabat sobre el Sàhara Occidental. El gabinet reial marroquí va informar aquest dilluns al vespre que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha enviat una carta al rei Mohamed VI per traslladar-li la nova posició del país respecte a l'antiga colònia espanyola. En la missiva, indica que aquest reconeixement "es reflectirà en tots els actes i documents" del govern israelià i afirma que el país també estudia l'obertura d'un consolat a Dajla. Aquest gest podria ajudar a desencallar certes qüestions que impedeixen unes relacions bilaterals plenes entre els dos països.

El març de l'any passat es va celebrar al desert israelià del Neguev una cimera històrica entre els ministres d’Exteriors de Bahrain, el Marroc, Egipte i els Emirats Àrabs Units (EAU) –els països àrabs que han normalitzat les seves relacions amb Israel, tot i que hi faltava Jordània–; els Estats Units –patrocinador dels anomenats acords d'Abraham– i el mateix Israel. El representant marroquí, Nàsser Burita, va anunciar que la segona cimera del Fòrum del Neguev, prevista per al març d'aquest any, se celebraria en "un altre desert", en referència al Sàhara Occidental. El seu objectiu és aprofundir les relacions entre àrabs i israelians i donar-los un marc multilateral. Però la trobada s'ha anat posposant i, de moment, no hi ha data.

La raó té a veure amb la incomoditat de Rabat davant l'escalada de la violència a Palestina –la xifra de morts registrades des de començaments d'any és la més alta des del 2000– i amb les accions i declaracions del govern israelià, especialment l'ampliació dels assentaments jueus en territori palestí. La situació interna a Israel, amb àmplies manifestacions antigovernamentals, també ha dificultat la celebració de l'esdeveniment.

Aquest ajornament ha amargat el moment dolç de les relacions entre el Marroc i Israel, que van segellar la seva normalització a finals del 2020 en un pacte trilateral que va incloure l'aval total de Washington al Marroc en el conflicte amb el Front Polisario. Aquests dos anys diversos alts responsables hebreus han visitat el Marroc, sobretot de l'esfera militar. L'estiu passat ho va fer el cap de l'Estat Major, Aviv Kochavi, i el març d'aquest any, el general Tomar Bar, màxim responsable de les Forces Aèries.

Cooperació militar

Fruit d'aquestes reunions es van signar diversos acords que han implicat l'adquisició d'armament capdavanter israelià, com el sistema de míssils antiaeris Barak, i el de protecció davant de drons Skyloc. A més, s'haurien posat les bases per a la fabricació de drons amb tecnologia israeliana en territori marroquí, i fins i tot s'ha mencionat la possibilitat de fer maniobres aèries conjuntes. El domini del cel és clau per al Marroc en el conflicte amb el Front Polisario, que el novembre del 2020 va trencar l'alto el foc vigent des del 1991.

“La situació a Palestina no frenarà la cooperació entre el Marroc i Israel, que és estratègica per a Rabat, però sí que farà que no sigui tan pública, com passava abans”, sosté Khadija Mohsen-Finan, analista especialitzada en el Magrib, en referència al fet que fins i tot després que tots dos països trenquessin relacions arran de la Segona Intifada l'any 2000, la cooperació es va mantenir de manera oculta en àmbits com el de la intel·ligència i la seguretat. De moment, cap d'ells ha obert la seva ambaixada a la capital de l'altre. Segons la premsa marroquina, abans de fer el pas, Rabat exigeix a Tel Aviv un reconeixement explícit de la sobirania marroquina sobre el Sàhara. Ara aquest obstacle estaria superat.

Majoria propalestina al Marroc

El fet de guardar les formes és important per al règim marroquí, ja que una majoria social és propalestina. "La normalització de relacions no ha canviat la posició de l'opinió pública", assegura l'historiador Maati Monjib. Segons una enquesta de l'Arab Barometer, només un 31% dels marroquins aprova la reconciliació amb Israel. De fet, la foto de la selecció de futbol posant amb una bandera marroquina després d'una de les seves més èpiques victòries al Mundial de Qatar va fer la volta al món i va incomodar el règim.

"Des de la signatura dels acords d'Abraham, les forces de seguretat van impedir la celebració de manifestacions propalestines fins al Mundial de Qatar. Aleshores la gent va sortir amb les banderes palestines a celebrar les victòries i la policia no ho va poder impedir. Des d'aleshores sí que hem pogut fer algunes concentracions", explica un activista que prefereix guardar l'anonimat.

A més de l'esfera militar, els intercanvis són prometedors sobretot en dos sectors més: el turístic i l'agroalimentari, ja que Israel és líder mundial en les tecnologies d'estalvi d'aigua en el reg. El 2022, un total de 200.000 israelians van visitar el regne alauita, una xifra que podria créixer aquest any, tenint en compte que fins a 800.000 israelians són d'origen marroquí, i molts d'ells han mantingut una vinculació emocional amb el país dels seus ancestres.