Internacional 01/05/2024

Israel tem que el Tribunal Penal Internacional ordeni la detenció de Netanyahu

El mandatari podria ser acusat de ser un criminal de guerra per utilitzar la fam com a arma contra la població de Gaza

4 min
Benjamin Netanyahu en una imatge d'arxiu.

BarcelonaEl govern de Benjamin Netanyahu ja dona per fet que pot ser processat com a criminal de guerra pel Tribunal Penal Internacional (TPI). Aquest dimarts a la nit el mateix primer ministre israelià advertia que no acceptaria cap ingerència dels jutges de la Haia: "Ho has de veure per creure-t'ho: el TPI es planteja emetre ordres de detenció contra alts càrrecs polítics i militars d'Israel com a criminals de guerra", anunciava.

Com que el tribunal treballa en la més estricta discreció -de fet, les ordres de detenció internacional poden ser secretes-, no se sap a què responen exactament aquestes declaracions, però fonts del la Haia ja avisen que hi haurà novetats aquesta mateixa setmana.

Els experts consultats per aquest diari creuen que el més probable és que Karim Khan, el fiscal general del TPI, opti per processar Netanyahu pel crim que pot demostrar amb més claredat: l'ús de la fam com a arma de guerra contra la població civil de Gaza. "Khan ha enviat els seus equips d'investigació a Gaza, però Israel no els ha permès entrar a la Franja. Per això no han pogut documentar directament altres crims, com el bombardeig indiscriminat de zones civils, però les proves sobre el bloqueig de l'ajuda humanitària són clares i estan acreditades pel mateix equip del fiscal que es va desplaçar a Rafah i per molts organismes internacionals", explica a l'ARA Claudia Jiménez, professora de dret internacional de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El mateix Khan ja ho ha advertit en les seves dues visites al costat egipci de la frontera de Rafah, que Israel bloqueja milers de camions carregats amb ajuda humanitària mentre la gent de Gaza, literalment, es mor de fam. El fiscal ha deixat clar que la població civil de Gaza "ha de tenir accés als subministraments d'aigua, menjar i medicines, sense més dilacions i al ritme i l'escala necessaris", en virtut de l'article 8 (2) de l'Estatut de Roma, que considera un crim de guerra utilitzar la fam com a arma. Khan fins i tot va avisar el govern d'Israel que si no garantia l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza no es podia queixar quan la seva oficina hagués d'actuar. Jiménez recorda que fins i tot el Tribunal Suprem d'Israel es va pronunciar en el mateix sentit en una sentència el 2008, que de poc va servir tenint en compte que els 2,3 milions de palestins que viuen a la Franja estan sotmesos des de fa disset anys a un bloqueig econòmic implacable. També hi ha jurisprudència del Tribunal Internacional sobre l'Antiga Iugoslàvia que determina que és un crim de guerra matar de fam la població, si la majoria que la pateix són civils, per molt que la fam també afecti combatents.

La fam, arma de guerra

Des del 7 d'octubre molts organismes internacionals han acreditat que Israel està utilitzant la fam com a arma de guerra. En un informe recent, per exemple, Oxfam calcula que la gent que viu al nord de Gaza només pot ingerir unes 245 calories al dia, el 10% de les necessitats nutricionals normals. Almenys 28 criatures menors de 12 anys han mort per desnutrició a la Franja, segons les autoritats locals. També ha quedat acreditat que Israel bloqueja l'ajuda més enllà del que seria necessari per evitar que s'hi puguin infiltrar armes per als combatents palestins.

Així doncs, sembla probable que Khan segueixi la mateixa estratègia que en el cas del president rus Vladímir Putin i la invasió russa d'Ucraïna: perseguir-lo pel crim més fàcil de demostrar, en aquell cas per la deportació de criatures ucraïneses cap a Rússia, i no per uns altres que no pot investigar perquè no té accés al terreny.

Des del 2021, el TPI, que jutja la responsabilitat penal d'individus acusats de crims de guerra o contra la humanitat, es va declarar competent als Territoris Ocupats Palestins (Gaza i Cisjordània), perquè l'Autoritat Palestina és signant de l'Estatut de Roma. El cas no té una limitació temporal i el va obrir l'anterior fiscal general, Fatou Bensouda, a qui l'expresident dels Estats Units, Donald Trump, va arribar a sancionar quan va voler investigar els presumptes crims de guerra dels soldats estatunidencs a l'Afganistan. Biden, en canvi, va revocar aquestes sancions i va celebrar que el tribunal dictés una ordre de detenció contra Putin. Ara la Casa Blanca, que s'enfronta a la revolta universitària pel seu suport a Israel, té una altra patata calenta i diu que el TPI no pot jutjar Netanyahu. Els EUA no reconeixen l'autoritat del tribunal i la doble vara de mesura és palmària.

Netanyahu pot ser detingut?

És poc probable que ni Netanyahu, ni els seus ministres ni els responsables militars israelians siguin detinguts, però no és impossible. El TPI no té una policia que pugui aplicar les seves resolucions, sinó que són els 124 estats membres de l'Estatut de Roma els qui estan obligats a fer-les valer. I no es tracta del que decideixin els seus governs, sinó que l'execució de les ordres de detenció depèn dels jutges de cadascun d'aquests estats. Per això els governs del Brasil o de Sud-àfrica, que volien que Putin participés l'any passat en les reunions del G-7 de què eren amfitrions, van haver de dir-li que no podien controlar els seus jutges, si és que en els seus països encara regeix la separació de poders. Netanyahu s'ho ha de pensar dos cops, doncs, abans de pujar a un avió. La qüestió sobre la seva possible immunitat l'hauria de dirimir el jutge competent en cada país i en tot cas aquest privilegi no el tindrien els responsables militars israelians. I si decideix viatjar als Estats Units o a Rússia, que no són firmants de l'Estatut de Roma, doncs encara hi hauria l'opció que un jutge prou vigilant en un país situat en el camí decidís controlar l'espai aeri.

Però tot això és ara per ara poc consol per als palestins, que no han vist cap traducció pràctica ni de les resolucions de l'altre al tribunal, el Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU, que el gener va dictaminar mesures cautelars contra Israel per un crim "plausible" de genocidi, ni tampoc de la crida a l'alto el foc que va aprovar el març el Consell de Seguretat, després que els Estats Units en retiressin el veto. Com explica a l'ARA el jurista de Gaza Raji Sourani, que va impulsar el primer cas al TPI contra Israel, "no hi ha cap pretext sobre la capa de la Terra que pugui, en teoria, frenar el fiscal d'emetre aquesta ordre i esperem algun resultat tangible aviat, encara que ja és massa tard: si hagués actuat com li demanàvem, abans del 7 d'octubre, tenint el conflicte més ben documentat de la història, crec que no ens trobaríem ara amb el genocidi que estem vivint, o almenys no amb aquesta magnitud".

stats