Netanyahu es carrega la treva buscant la seva supervivència política

BarcelonaIsrael ha trencat la fràgil treva i aquest dimarts ha bombardejat massivament la Franja de Gaza, de nord a sud, després de dos mesos d'alto el foc. Fins al migdia s'han comptabilitzat 404 morts i més d'un miler de ferits. Segons les autoritats sanitàries locals, gestionades per Hamàs, més del 40% de les víctimes eren criatures. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha deixat clar que té intenció de mantenir els bombardejos: “Això només és el principi”. En un missatge televisat aquest dimarts al vespre ha promès “una acció creixent” i “més intensitat” en la seva guerra contra Hamàs. “Les negociacions continuaran només sota el foc”, ha dit.

L'objectiu és forçar els islamistes a acceptar els seus termes. Netanyahu vol ampliar la primera fase de la treva, que va expirar l'1 de març i que preveu l'intercanvi d'ostatges israelians per presoners palestins, en comptes de posar en marxa la segona, que hauria de fixar les bases per a una pau duradora. Des de fa tres setmanes, Israel bloqueja l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza i ha tancat també el subministrament d'electricitat, cosa que ha tornat a posar al límit la situació humanitària i a disparar els preus dels aliments.

"Estan bombardejant sense parar: he sortit de casa per tenir millor cobertura i enviar-vos fotos i missatges d'àudio, però aleshores ha explotat un cotxe que tenia al costat i he hagut de tornar", explica a l'ARA, en un missatge de WhatsApp des de Jabalia, Fayes Elemare, treballador de la construcció i sindicalista. "Si torna a començar la guerra només podrem resistir, aquí al nord, i allunyar-nos tant com puguem del perill, com vam fer abans de la treva", diu. Però alhora alerta que plou sobre mullat: "No hi ha edificis per refugiar-se i fa setmanes que no entren aliments, ni medicines ni plaques solars, perquè Israel manté la política d'asfixiar el nostre poble i arrabassar-nos la nostra terra: és un genocidi i té el suport total dels Estats Units".

"Els hospitals estan plens de cadàvers i de ferits: no queda espai", explica a l'ARA des de Ciutat de Gaza Amjad Shawa, director de la xarxa que agrupa 30 ONG palestines de la Franja. "Els equips mèdics estan desbordats, amb molt pocs recursos i sense subministraments, després de disset dies de bloqueig de l'entrada de materials bàsics –afegeix–. Centenars de famílies han fugit un altre cop sense un lloc segur on anar, perquè l'exèrcit ha ordenat noves evacuacions", afegeix. I insta els actors que tinguin capacitat d'influència sobre Israel a "actuar ara per evitar el genocidi". No queda clar si aquestes ordres d'evacuació, com les que van dictar els militars israelians a l'inici de l'ofensiva després dels atacs palestins del 7 d'octubre del 2023, són el preludi d'una invasió per terra.

En un comunicat, Hamàs ha acusat Netanyahu i els seus socis d'ultradreta de "prendre decisions per posar fi a l'acord d'alto el foc i exposar els presoners [els ostatges israelians] a un destí desconegut". L'organització ha confirmat la mort de quatre alts càrrecs civils a la Franja, entre els quals Issamm al-Dalis, cap d'obres públiques, a més alts responsables de seguretat interior, en el que sembla un intent d'erosionar la capacitat de gestió del govern. Jihad Islàmica també ha confirmat la mort del portaveu del seu braç armat, Abu Hamza.

Samir Zaqout, director de l'entitat de defensa de drets humans Al Mezan de Gaza, comparteix amb aquest diari l'astorament de la gent de Gaza: "Els responsables israelians sempre han parlat de tornar a la guerra, però aquí no ens ho acabàvem de creure, sobretot perquè en 15 mesos no han aconseguit cap dels seus objectius i sembla que el seu exèrcit ja no pot fer res més a Gaza. Tothom sap que no podran alliberar els ostatges per la força". Explica que s'han despertat a quarts de tres de la matinada amb els bombardejos massius. "La majoria de la gent havia tornat a cases mig destrossades i havia començat a buscar aigua, menjar... I ara els ordenen tornar-ne a marxar", lamenta.

Negociacions aturades

Les negociacions sobre la segona fase de l'acord d'alto el foc, que havia de portar a la retirada total de l'exèrcit israelià de Gaza, una treva permanent i l'alliberament dels 60 ostatges israelians que continuen segrestats a Gaza (molts, morts), estaven en un impàs. Malgrat tot, les delegacions israeliana i palestina continuaven treballant amb els mediadors, Egipte i Qatar. Fins ara, Hamàs havia alliberat 35 ostatges a canvi de gairebé 2.000 presoners palestins. Israel no ha declarat explícitament que trenqui l'alto el foc, però ha deixat clar que els atacs continuaran.

Netanyahu també ha amenaçat els houthis del Iemen, a qui ha assegurat que derrotaran amb l'ajuda dels Estats Units. La portaveu de la Casa Blanca ha dit que Israel ha consultat amb Donald Trump la represa dels bombardejos a la Franja.

Les autoritats israelianes han justificat la represa dels bombardejos a Gaza com un atac contra la nova direcció de Hamàs i han assegurat que així alliberaran més ostatges. Els familiars dels segrestats rebutgen aquest argument i han convocat una protesta a Jerusalem: "El govern ha triat abandonar els ostatges", han dit en un comunicat.

Què busca Netanyahu?

En aquests dos mesos de pausa fràgil –l'exèrcit israelià va matar 150 persones a Gaza des de l'inici de l'alto el foc, el 19 de gener– han canviat dues coses: l'exèrcit israelià s'ha refet i Netanyahu necessita el suport dels partits de la ultradreta per assegurar la seva supervivència.

Militarment, Israel ha reomplert els arsenals amb el suport incondicional de Donald Trump, ha reparat els avions i ha donat descans a les seves tropes, quan mostraven signes tan evidents d'esgotament que van haver de ser reclutats els ultraortodoxos contra la seva voluntat. També ha identificat els nous líders de l'organització Hamàs que han agafat el relleu després de l'assassinat de la vella guàrdia de Yahya Sinwar.

En el pla polític, Netanyahu afronta diverses votacions importants al Parlament en els pròxims dies, com la ratificació dels pressupostos. El primer ministre israelià necessita restablir ara la seva coalició de govern després del retorn de l'ultra Itamar Ben-Gvir al ministeri de l'Interior, càrrec del qual va dimitir en protesta per l'alto el foc. Així s'assegura l'aprovació del pressupost i l'estabilització del govern.

A més, la crisi entre l'aparell polític i el de seguretat s'agreuja: diumenge Netanyahu va anunciar que havia perdut la confiança en el cap del Shin Bet (els serveis de seguretat interior), Ronen Bar, quan ja s'havia pres la decisió de reprendre els bombardejos, segons apunta la premsa israeliana. Darrere de la disputa hi ha la investigació oficial sobre la política de Netanyahu de permetre el finançament de l'administració de Gaza per part de Qatar, que ha portat alguns sectors de l'aparell militar i de seguretat a qüestionar el cap de govern. Després de l'anunci de diumenge ja s'havien convocat protestes a Israel contra la destitució.

A més, Netanyahu està immers en un judici acusat de corrupció que podria portar-lo a la presó. La represa de la guerra a Gaza ha fet que aquest dimarts el tribunal l'autoritzés a posposar la declaració.

Per tot plegat, el periodista del Haaretz Amos Harel apunta: "L'autèntic objectiu de Netanyahu és cada cop més evident: un gir gradual cap a un règim autoritari que intentarà fer sobreviure amb una guerra perpètua en múltiples fronts. I, per aquest motiu, els familiars dels ostatges han sortit en tromba a denunciar els bombardejos, almenys fins que no surtin els seus familiars de Gaza".