Israel trenca la treva i mata centenars de palestins en una onada de bombardejos a Gaza

BarcelonaIsrael ha trencat la fràgil treva i des d'aquest dimarts a la matinada bombardeja massivament la Franja de Gaza, després de dos mesos d'alto el foc. Fins aquest migdia s'han comptabilitzat 404 morts i més d'un miler de ferits. Els atacs han afectat tota la Franja de sud a nord: des de Khan Yunis, on han matat almenys 77 persones, fins a Ciutat de Gaza, amb 20 morts. Segons les autoritats sanitàries locals, gestionades per Hamàs, entre les víctimes hi ha moltes criatures.

"Estan bombardejant sense parar: he sortit de casa per tenir millor cobertura i enviar-vos fotos i missatges d'àudio, però aleshores ha explotat un cotxe que tenia al costat i he hagut de tornar", explica a l'ARA, en un missatge de WhatsApp des de Jabalia, al nord de la Franja, Fayes Elemare, treballador de la construcció i sindicalista. "Si torna a començar la guerra només podem resistir aquí al nord, i allunyar-nos tant com puguem del perill, com vam fer abans de la treva", diu. Però alhora alerta que plou sobre mullat: "No hi ha edificis per refugiar-se i fa setmanes que no entren aliments, ni medicines ni plaques solars, perquè Israel manté la política d'asfixiar el nostre poble i arrabassar-nos la nostra terra: és un genocidi i té el suport total dels Estats Units". "Les armes més poderoses contra la gent, i un món que no mou ni un dit per aturar-ho".

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha ordenat a l'exèrcit una "acció forta" i ha dit que "Israel actuarà, a partir d'ara, contra Hamàs amb una força militar creixent". L'objectiu és forçar els islamistes a acceptar els seus termes. Netanyahu vol ampliar la primera fase de la treva, que va expirar a mitjans de febrer, i que preveu l'intercanvi d'ostatges israelians per presoners palestins, en comptes de posar en marxa la segona, que hauria de fixar les bases per a una pau duradora. Des de fa tres setmanes, Israel bloqueja l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza i ha tancat també el subministrament d'electricitat, cosa que ha tornat a posar al límit la situació humanitària i a disparar els preus dels aliments.

"Els hospitals estan plens de cadàvers i de ferits: no queda espai" explica a l'ARA des de ciutat de Gaza Amjad Shawa, director de la xarxa que agrupa 30 oneagés palestines de la Franja. "Els equips mèdics estan desbordats, amb molt pocs recursos i sense subministraments, després de 17 dies de bloqueig de l'entrada de materials bàsics", afegeix. "Centenars de famílies han marxat un altre cop del lloc on fugint sense un lloc segur on anar: perquè l'exèrcit ha ordenat noves evacuacions", afegeix. I insta els actors que tinguin capacitat d'influència sobre Israel a "actuar ara per evitar el genocidi". No queda clar si aquestes ordres d'evacuació, com les que van dictar els militars israelians a l'inici de l'ofensiva després dels atacs palestins del 7 d'octubre de 2023 són el preludi d'una invasió per terra.

En un comunicat, Hamàs ha acusat Netanyahu i els seus socis d'ultradreta de "prendre decisions per posar fi a l'acord d'alto el foc i exposar els presoners [els ostatges israelians] a un destí desconegut". L'organització ha confirmat la mort de quatre alts càrrecs civils a la Franja, entre els quals Issamm al-Dalis, cap d'obres públiques, a més d'alts responsables de seguretat interior, en el que sembla un intenta d'erosionar la capacitat de gestió del govern. Jihad islàmica també ha confirmat la mort del portaveu del seu braç armat, Abu Hamza.

Samir Zaqout, director de l'entitat de defensa de drets humans Al Mezan de Gaza, comparteix amb aquest diari l'astorament de la gent de Gaza. "Els responsables israelians sempre han parlat de tornar a la guerra, però aquí no ens ho acabàvem de creure, sobretot perquè en 15 mesos no han aconseguit cap dels seus objectius i sembla que el seu exèrcit ja no pot fer res més a Gaza. Tothom sap que no podran alliberar els ostatges per la força. Ens hem despertat a quarts de tres de la matinada amb els bombardejos a tot arreu. I després del que hem passat en 15 mesos de guerra és tan difícil fer-se càrrec que això torna a començar. La majoria de gent havia tornat a cases mig destrossades i havia començat a buscar aigua, menjar... I ara els ordenen tornar a marxar".

Negociacions aturades

Les negociacions sobre la segona fase de l'acord d'alto el foc, que havia de portar a la retirada total de l'exèrcit israelià de Gaza, una treva permanent i l'alliberament dels 60 ostatges israelians que continuen segrestats a Gaza, estaven en un impàs. Malgrat tot, les delegacions israeliana i palestina continuaven treballant amb els mediadors, Egipte i Qatar. Fins ara, Hamàs havia alliberat 35 ostatges a canvi de gairebé 2.000 presoners palestins. Israel no ha declarat explícitament que trenqui l'alto el foc, però ha deixat clar que els atacs continuaran.

Després que el president estatunidenc, Donald Trump, amenacés Hamàs amb tornar a desencadenar l'infern a Gaza, el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, va dir que "les portes de l'infern" s'obririen si els ostatges no eren alliberats: "No pararem de combatre fins que tots tornin a casa i s'assoleixin els objectius de la guerra", va advertir. La portaveu de la Casa Blanca ha dit que Israel ha consultat amb Trump la represa dels bombardejos.

Netanyahu vol recuperar la coalició

Les autoritats israelianes han justificat la represa dels bombardejos a Gaza com un atac contra la nova direcció de Hamàs i han assegurat que així alliberaran més ostatges, cosa que els familiars dels segrestats rebutgen. Els familiars dels segretats han convocat una protesta a Jerusalem: "La por més gran de les famílies, els ostatges i els ciutadans d'Israel s'ha fet realitat: el govern ha triat abandonar els ostatges", han dit en un comunicat.

En realitat, en aquests dos mesos de pausa fràgil (l'exèrcit israelià ha matat 150 persones a Gaza des de l'inici de l'alto el foc, el 19 de gener) han canviat dues coses: l'exèrcit israelià s'ha refet i Netanyahu necessita el suport dels partits de la ultradreta per assegurar la seva supervivència.

Militarment, Israel ha reomplert els arsenals, amb el suport incondicional de Donald Trump, ha reparat els avions i ha donat descans a les seves tropes, quan mostraven signes tan evidents d'esgotament que van haver de ser reclutats els ultraortodoxos, contra la seva voluntat. També ha identificat els nous líders de l'organització Hamàs que han pres el relleu després de l'assassinat de la vella guàrdia de Yahya Sinwar.

En el pla polític, Netanyahu afronta diverses votacions importants al Parlament els pròxims dies, com la ratificació dels pressupostos. El primer ministre israelià necessita restablir ara la seva coalició de govern, amb el retorn de l'ultra Itamar Ben Gvir al ministeri de l'Interior, càrrec del qual va dimitir en protesta per l'alto el foc a Gaza. Així s'assegura l'aprovació del pressupost i l'estabilització del govern. El ministre ultra Bezalel Smotrich i l'exministre Itamar Ben-Gvir han celebrat la represa dels atacs. De fet, aquest últim ha anunciat que tornarà a formar part de la coalició de govern, després de sortir-ne fa dos mesos com a mostra de rebuig contra l'acord d'alto el foc amb Hamàs.

A més, la crisi entre l'aparell polític i el de seguretat s'agreuja: diumenge Netanyahu va anunciar que havia perdut la confiança en el cap del Shin Bet, els serveis de Seguretat Interior, Ronen Bar, quan segons apunta la premsa israeliana ja s'havia pres la decisió de reprendre els bombardejos. Bar ha participat en les últimes decisions operatives després que el primer ministre anunciés en un comunicat que li havia perdut la confiança. Una situació prou estranya. Al darrere de la disputa hi ha la investigació oficial sobre la política de Netanyahu de permetre el finançament de l'administració de Gaza per part de Qatar, que porta alguns sectors de l'aparell militar i de seguretat a qüestionar el cap de govern. Després de l'anunci de diumenge ja s'havien convocat protestes a Israel contra la destitució de Bar.

A més, Netanyahu està immers en un judici acusat de corrupció que podria portar-lo a la presó. La represa de la guerra a Gaza ha fet que aquest dimarts, el tribunal l'autoritzés a posposar la declaració.

Per això, el periodista de Haaretz Amos Harel apunta: "L'autèntic objectiu de Netanyahu és cada cop més evident: un gir gradual cap a un règim autoritari que intentarà fer sobreviure amb una guerra perpètua en múltiples fronts. I, per aquest motiu, els familiars dels ostatges han sortit en tromba a denunciar els bombardejos, almenys fins que no surtin els seus familiars de Gaza".