Israel i Ucraïna: ¿Els Estats Units poden alimentar dos exèrcits en guerra?

WashingtonJoe Biden ha enviat una sol·licitud al Congrés nord-americà perquè aprovi un paquet d'ajuda conjunt d'uns 106.000 milions de dòlars que inclou l'assistència econòmica i militar als seus dos aliats en guerra, Ucraïna (61.400 milions) i Israel (14.300 milions), entre altres despeses. El mandatari està convençut que el moment actual és un "punt d'inflexió en la història" i que l'aprovació d'aquesta ajuda pagarà "els dividends de la seguretat nord-americana durant les pròximes generacions". Però els republicans no tenen tan clar que, després d'un any i mig de conflicte i estancament a Ucraïna, calgui mantenir viu el flux de diners cap a Kíiv.

L'acabat d'escollir president de la Cambra de Representants, el trumpista Mike Johnson, ja ha deixat clar que vol desvincular l'assistència a Ucraïna de la d'Israel, i ha enviat als congressistes una proposta alternativa: un paquet d'urgència de 14.300 milions de dòlars per a Tel-Aviv, en solitari. "Ens hem d'ocupar, i ens n'ocuparem, de moltes coses que estan passant ara mateix al món –va assegurar tot just després de ser nomenat–, però el que està passant ara mateix a Israel requereix atenció immediata, i hem de tractar-ho per separat".

Per fer-ho, Johnson vol enviar a votació un projecte de llei abans que acabi aquesta setmana. Però no sembla tenir gaires possibilitats: per molt que sigui aprovat a la cambra baixa, dominada pels republicans i liderada per la ultradreta, necessita també l'aprovació del Senat, amb una majoria demòcrata i uns republicans més moderats, que no estan disposats a desvincular l'ajuda als dos països en guerra.

"No hem de sucumbir a les falses bondats de l’aïllacionisme que professa la ultradreta, perquè l'únic que aconseguirà és que els Estats Units siguin menys segurs", defensava Chuck Schumer, el líder de la majoria demòcrata al Senat. En la mateixa línia, el líder republicà Mitch McConnell té una postura més moderada que els seus col·legues de la cambra baixa: "Ha arribat l'hora d'actuar de manera ràpida i decidida per imposar conseqüències reals als tirans que han terroritzat les poblacions d'Ucraïna i Israel", va assegurar en una trobada dilluns amb l'ambaixadora ucraïnesa Oksana Markarova.

Bloqueig republicà al Congrés

"Som els Estats Units d'Amèrica, la nació més poderosa de la història. Podem ocupar-nos d'Ucraïna i Israel mentre mantenim la nostra defensa internacional. Tenim la capacitat de fer-ho, en tenim l’obligació... Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?", va dir Biden a la CBS una setmana després dels atacs de Hamàs. De moment, però, el seu discurs magnànim no ha estat capaç de convèncer el Congrés per superar les divisions internes.

L'elevat paquet d'ajuda, de 106.000 milions de dòlars, que el mandatari ha sol·licitat inclou, a més de l'assistència als dos països, finançament per a Taiwan (7.400 milions), un aliat clau en l'estratègia de contenció de la Xina, així com un augment de la inversió en la seguretat de la frontera sud (14.000 milions), la patata calenta del seu mandat. 

Aquestes qüestions compten amb el consens dels dos partits, però els membres del Freedom Caucus, el grup de l'ala dura republicana a la cambra baixa, insisteixen en el seu bloqueig de qualsevol proposta que inclogui l'ajuda a Ucraïna. A més, volen que els diners proposats per a Israel provinguin dels fons destinats a la Llei de Reducció de la Inflació, aprovada l'any passat pels demòcrates, que inclou subvencions i exempcions fiscals per a la fabricació de cotxes elèctrics en territori nord-americà.

Concretament, la proposta alternativa de Johnson inclou una assistència militar de 4.000 milions de dòlars per a la Cúpula de Ferro (el sistema de defensa antimíssils israelià); 4.400 milions en armes, municions i formació militar; 3.500 milions en finançament militar per ajudar Israel a armar-se, i uns 4.400 milions més definits de manera ambigua, perquè el Pentàgon els utilitzi per defensar el seu aliat davant els "atacs a Israel". Una ajuda que se sumarà a la contribució anual aprovada de 3.800 milions de dòlars.

Blinken i Austin demanen acció immediata des del Senat

L'administració Biden ha portat aquest dimarts dos enviats especials al Capitoli per defensar la seva proposta davant l'oposició dels republicans díscols. El secretari d'Estat, Antony Blinken, ha insistit en una sessió al Senat que cal mantenir el suport a Ucraïna, que fins ara ha servit per convertir la invasió russa en una "desfeta estratègica". A més, ha advertit que "els adversaris dels EUA aposten que estem massa dividits a casa per mantenir el nostre suport exterior. Això és el que ens juguem amb l'ajuda addicional per a la seguretat nacional".

Per la seva banda, el secretari de Defensa, Austin Lloyd, ha equiparat Israel i Ucraïna com "democràcies que lluiten contra enemics despietats que volen aniquilar-les". "No deixarem que Hamàs o Putin guanyin", ha afegit. Les declaracions dels representants de la Casa Blanca han estat interrompudes en diverses ocasions per desenes de manifestants que, amb les mans pintades de vermell, han exigit l'alto el foc a Gaza. Una tercera via pacifista, que està creixent entre la societat nord-americana però que al Congrés només compta amb el suport del sector més progressista del partit demòcrata.