Internacional10/05/2018

Itàlia, camí d'un govern populista i antieuropeista

La Lliga Nord i el 5 Estrelles demanen més temps per intentar consensuar el nom del primer ministre

Soraya Melguizo
i Soraya Melguizo

RomaDesprés de més de dos mesos de negociacions, Itàlia s'encamina a la formació d'un nou govern liderat per dos partits polítics que van basar part de la seva campanya electoral a carregar contra Brussel·les i contra la vella casta política. El Moviment 5 Estrelles (M5E) i la Lliga han demanat al president de la República, Sergio Mattarella, més temps per continuar les negociacions que els permetin arribar a un pacte. El primer obstacle a què s'enfronten és el nomenament d'un candidat a primer ministre de consens. Però el realment difícil serà trobar un punt de convergència en qüestions bàsiques com el programa econòmic, en què els 'grillini' i els lliguistes defensen posicions oposades.

Dilluns els líders de l'M5E i la Lliga, Luigi Di Maio i Matteo Salvini, hauran de presentar-se davant el cap de l'estat amb els deures fets: una llista de ministres i un candidat a primer ministre que ha de tenir el vistiplau de Mattarella i del Parlament, on les dues formacions compten amb la majoria dels escons.

Cargando
No hay anuncios

Aquest dijous tots dos líders van celebrar una reunió després de la qual es van mostrar optimistes. En un comunicat conjunt han assegurat que s'havien produït "avenços significatius en la composició del govern i en el nomenament d'un primer ministre". Però el comunicat no inclou cap pista de qui podria formar part de l'eventual executiu.

Tant Di Maio com Salvini s'havien reivindicat com els candidats dels seus respectius blocs a ocupar el càrrec de primer ministre després de les eleccions. No obstant això, en les últimes setmanes tots dos van optar per fer un pas enrere en favor d'una tercera persona consensuada. En lloc d'encapçalar l'executiu, tots dos podrien reservar-se les carteres més significatives: Di Maio, Economia o Exteriors, i Salvini, Interior.

Cargando
No hay anuncios

Respecte al programa de govern, l'acord haurà de basar-se sobre un contracte compartit basat en alguns punts clau en què ja comparteixen certa sintonia. Els dos partits advoquen per endurir les polítiques d'immigració, abolir la reforma de les pensions aprovada pel govern tècnic de Mario Monti el 2012 i la reforma laboral impulsada per l'ex primer ministre Matteo Renzi. La batalla estarà en el camp econòmic, en què la coalició de centredreta liderada per la Lliga va proposar un impost únic del 15% per a totes les rendes, mentre que l'M5E va prometre introduir un ajut de 780 euros per a les rendes més baixes i augmentar el dèficit pressupostari.

Cargando
No hay anuncios

La coalició de centredreta liderada per la Lliga i l'M5E van resultar les formacions més votades en les últimes eleccions, però cap va obtenir la majoria suficient per poder governar en solitari, per la qual cosa era imprescindible arribar a acords. L'M5E, que durant la passada legislatura es va negar a pactar amb altres forces polítiques, rebutjava seure a la mateixa taula que Silvio Berlusconi, soci de Salvini en la coalició, a qui consideren el centre de tot el que durant anys han denunciat (casta, corrupció, conflicte d'interessos...). Tampoc el Cavaliere estava disposat a ser menyspreat pels 'grillini', als quals fa només un parell de setmanes va acusar de sectaris i inútils. "Són persones que mai han fet res en les seves vides. A la meva empresa els contractaria per netejar els vàters", va assenyalar el líder de Força Itàlia.

Però l'ultimàtum aquest dilluns del president de la República, que ha amenaçat els partits de nomenar un govern tècnic per sortir del bloqueig polític, ha fet que tant uns com altres decidissin abaixar el to dels seus atacs, tapar-se el nas i accedir a signar un matrimoni d'interès. El pas enrere de Berlusconi a última hora de la tarda de dijous, quan estava a punt d'expirar el termini extra atorgat per Mattarella, ha permès obrir la negociació. Però tant Di Maio com Salvini adverteixen: si en els pròxims dies no s'aconsegueix tancar un acord satisfactori per a tots dos, demanaran al cap de l'estat la convocatòria d'eleccions.