Un mapa tenyit de blau Meloni: així ha votat Itàlia
Germans d'Itàlia s'imposa al nord i al centre, els antics feus de Salvini i Letta, però el Moviment 5 Estrelles planta cara al sud
RomaGermans d'Itàlia es va imposar en més de la meitat de les regions del país transalpí, especialment al nord d'Itàlia, feu històric de la Lliga de Matteo Salvini, el lideratge de la qual va quedar tocat després de la desfeta a les urnes. Només el Moviment 5 Estrelles va aconseguir plantar cara a Giorgia Meloni al sud, gràcies, en part, al vot dels més joves. El partit ultradretà, no obstant això, va ser el més votat fins i tot en dues regions vermelles, la Toscana i l'Emília-Romanya. Un cop mortal per al socialdemòcrata PD d’Enrico Letta, que ahir va reconèixer la derrota i va fer un pas al costat.
L'abstenció, el primer partit
Si el “partit de l'abstenció” s'hagués presentat a les urnes, Meloni avui no estaria cantant victòria. Mai en la història de la República Italiana s'havia registrat una participació tan baixa com en les eleccions passades. Només van votar el 64% dels italians, un 9% menys respecte al 2018. “Una baixada extraordinària que col·loca Itàlia entre els països europeus on es vota menys”, va analitzar l'expert en sistemes polítics Roberto D'Alimonte. Per a 2,6 milions d'italians entre 18-25 anys aquesta era la primera vegada que podien votar, no només a la Cambra, sinó també al Senat, ja que fins a la reforma constitucional aprovada fa dos anys, només els majors d'aquesta edat tenien dret al sufragi a la cambra alta. El vot dels més joves va resultar decisiu per frenar la victòria de la dreta al sud del país: el 20% dels electors d'entre 18 i 34 anys van votar el Moviment 5 Estrelles, el 16% el Partit Democràtic i només el 15% Germans d'Itàlia, segons una enquesta publicada per la RAI.
El M5E es consolida al sud
La mobilització dels més joves i la campanya porta a porta que va protagonitzar l'ex primer ministre i líder del Moviment 5 Estrelles, Giuseppe Conte, van aconseguir evitar la desfeta del partit que avançaven les enquestes fa només unes setmanes. Conte va concentrar la seva campanya electoral al sud i va aconseguir un resultat millor de l'esperat. A Nàpols va superar el 40% dels vots. Un triomf que fa gust de premi de consolació per a un partit que el 2018 va ser el més votat amb el 33% de les paperetes. Aquest diumenge el M5E va ser el primer partit a les regions de la Basilicata, Molise, la Pulla, Sardenya, Sicília i la Campània. Aquesta última, administrada pel centreesquerra, compta amb el nombre més gran de beneficiaris de la renda de ciutadania (850.000), una espècie de subsidi de desocupació impulsada pels grillini, que ha salvat de la pobresa extrema milers de famílies, però també ha sigut objecte de sonats fraus. Una mesura que la dreta ha anunciat que serà modificada profundament.
Salvini perd el Nord
Gairebé com si es tractés d'un avís de desnonament, la victòria de Meloni a les regions de la Llombardia, el Vèneto i el Friül-Venècia Júlia, les tres governades per presidents de la Lliga, obre una fractura interna en la Lliga que difícilment podrà ser ignorada per Matteo Salvini. Ni tan sols la seva entrada en el pròxim govern sembla aplacar el descontentament que ahir, per primera vegada, van expressar els barons del seu partit. I alguns li tenien ganes des de feia temps... “El resultat és decebedor. És necessari una anàlisi profunda de les causes”, va advertir Luca Zaia, governador vènet i un dels pesos pesants de la Lliga. “Avui és un gran dia perquè tenim cinc anys d'estabilitat al davant”, va declarar Salvini, deixant clar que no era el moment de dimissions ni primàries.
Per a molts votants de la Lliga, Zaia, impulsor del referèndum no vinculant que va exigir a Roma més autonomia fiscal el 2017, representa el guardià de les essències del partit fundat per Umberto Bossi. Una batalla històrica, que Salvini va aparcar quan va arribar al poder i va transformar la secessionista Lliga Nord en un partit personalista amb ambicions nacionals. Molts, llavors, van preferir mirar cap a un altre costat amb l'esperança que, abans o després, Salvini compliria les velles aspiracions del partit. No va anar així. I ara que el Capitano sembla trobar-se en el seu pitjor moment, hi ha qui no dissimula les seves esperances de tornar als orígens per recuperar el consens perdut. Almenys, al nord.