Itàlia es militaritza per defensar-se de Rússia: "Hem d'estar preparats"
El govern promou una força de reservistes i la Lliga Nord de Salvini vol recuperar l'obligatorietat del servei militar
RomaLa possibilitat que Rússia estigui planejant estendre la seva ofensiva militar a l'espai, segons va revelar un informe recent de la intel·ligència dels Estats Units, inquieta a banda i banda de l'Atlàntic. Mentre la Unió Europea debat sobre la necessitat d'una política de defensa comuna que inclogui l'ús d'armes nuclears, a Itàlia, la Lliga de Matteo Salvini, que forma part del govern ultradretà que lidera Giorgia Meloni, ha presentat una proposta de llei per crear una força de reservistes que doni suport a l'exèrcit italià per fer front a futures amenaces.
“És alarmista contractar una assegurança de vida? No, és realisme”, va dir el ministre de Defensa, Guido Crosetto, en una entrevista al diari La Verità, en què va avançar que es tractaria d'un organisme format per uns 10.000 voluntaris que estarien preparats per donar suport immediat a les forces militars regulars durant un hipotètic conflicte que posés en perill el país o davant d'un estat d'emergència, seguint el model de Suïssa. Correspondria al govern decidir quan mobilitzar-los i el Parlament tindria 48 hores per donar-hi la llum verda.
En concret, el projecte de llei indica que la reserva militar podria ser mobilitzada “en temps de guerra”, però també si es produeix una “greu crisi internacional que pugui afectar la seguretat de l'Estat”, així com “per a la defensa de les fronteres nacionals”, segons el text difós per l'agència de notícies Adnkronos. “L'esperança és que les tensions al món disminueixin, però si continuen augmentant, totes les nacions han de treballar per estar preparades davant de qualsevol possibilitat”, va apuntar Crosetto.
Trencar amb el tabú
La iniciativa no és nova a Itàlia, però la proposta va deixar de ser tabú després de la invasió russa d'Ucraïna. La creació d'un cos de reservistes va ser establerta per una llei impulsada el 2022 pel govern tècnic presidit per Mario Draghi. Tot i això, la convocatòria de noves eleccions va deixar en suspens la tramitació parlamentària de la normativa.
Durant la campanya electoral que va portar aquell mateix any la coalició de dretes liderada per Meloni al poder, el cap de la Lliga va anar més enllà i va prometre recuperar el servei militar, que a Itàlia va deixar de ser obligatori el 2005. “Crec que és important ensenyar als joves que no hi ha només drets, sinó també obligacions”, va llançar llavors Matteo Salvini. Una idea a la qual donen suport més del 50% dels italians, segons algunes enquestes d'opinió.
En l'última dècada, la despesa militar ha augmentat a Itàlia des de 2.500 milions d'euros fins a 5.900 milions d'euros, i l'actual executiu no té intenció de reduir la partida, especialment des que al comandament del ministeri de Defensa hi ha Guido Crosetto: empresari, mà dreta de la primera ministra i fundador del seu partit, Germans d'Itàlia. Fins al seu nomenament l'octubre del 2022, l'actual ministre era administrador de diverses companyies amb interessos en el sector armamentístic, a més de president de la Federació d'Empreses Italianes per a la Indústria Aeroespacial, de Defensa i Seguretat (AIAD), una organització que reuneix més d'un centenar d'empreses estratègiques de la producció d'armes.
Crosetto va explicar que la professionalització de l'exèrcit italià amb una llei aprovada el 2004 es va fer creient que “la pau era una conquesta irreversible”. Tot i això, ha apuntat, l'escenari ha canviat. "Sé que és un discurs difícil d'acceptar, perquè tots tendim a amagar-nos en una zona de confort". La idea del titular de Defensa és mobilitzar exsoldats o militars retirats, però també civils amb experiència professional, que s'unirien a una reserva militar de manera voluntària. En qualsevol cas, va assegurar Crosetto, “no és una cosa que es pugui establir en un tres i no res”. “El govern hi treballarà amb una llei específica”, que permeti també trobar “els fons necessaris”, va afegir.
Divisió a la política
El diputat de la Lliga Nino Minardo, president de la comissió de Defensa a la Cambra dels Diputats, va assegurar que “en molts països europeus, així com als Estats Units o a Israel, la reserva és un mecanisme consolidat i, en certa manera, indispensable”. Minardo va subratllar que la proposta busca "estar preparats davant de qualsevol possibilitat", però també que aspira a "respondre al sentiment generalitzat entre els nostres ciutadans de posar-se a disposició del país i d'allargar la mà als altres", especialment en "situacions d'emergència com les que hem viscut durant la pandèmia”.
La proposta de llei, que podria ser aprovada en els mesos vinents, va ser rebuda amb escepticisme pel principal partit de l'oposició. “Només ens faltava una Gladio leguista”, va concloure, irònic, el senador del Partit Demòcrata Filippo Sensi, en referència a l'anomenada Operació Gladio, nom clau de les operacions clandestines de resistència armada planejades amb posterioritat a la Segona Guerra Mundial per l'Organització del Tractat de Brussel·les i, posteriorment, per l'OTAN, per a una hipotètica invasió i conquesta d'Europa occidental per part del Pacte de Varsòvia.