J.D. Vance, el provocador antiucraïnès que tenia ganes de brega

WashingtonPer parar una trampa cal un esquer, un estímul que faci que la presa salti a sobre. A vegades és un element agradable el que provoca que hi caigui de quatre potes, en altres ocasions són els gossos de caça els que l'empenyen fins a una zona oberta on queda a tir. El vicepresident J.D. Vance va ser el provocador que va empènyer l'ucraïnès Volodímir Zelenski per deixar-lo a punt de tir de Donald Trump en la catastròfica reunió al Despatx Oval. A Vance no li va costar abraçar el seu rol com a gos de presa donat el seu posicionament contrari a l'OTAN i a Ucraïna. El segon del president, que semblava condemnat a la irrellevància sota l'ombra d'Elon Musk, va trobar com assegurar una posició destacada dins la nova administració.

Des que Trump va prendre possessió el passat 20 de gener que el nou vicepresident –un dels més joves en la història dels EUA, amb 39 anys– havia quedat relegat a un paper secundari. Especialment després que Musk acaparés tot el focus amb les seves retallades i arribés a fer una declaració conjunta amb Trump des del Despatx Oval. L'estada a la Casa Blanca tampoc començava amb gaire bon peu quan el seu cap va dir en una entrevista a la cadena Fox que no el veia com el seu successor a les pròximes eleccions. "Veu el vicepresident J.D. Vance com el seu successor, el candidat republicà el 2028?", preguntava el periodista Bret Baier, i Trump responia: "No. Però és molt capaç". El no era lapidari i el mandat no feia més que arrancar.

L'entrevista a la Fox es va emetre el 10 de febrer, tres dies abans que Vance assistís a la Cimera de Múnic i es convertís en un agitador diplomàtic anunciant als vells socis de Washington que ara "hi ha un nou xèrif" a la capital. L'esbroncada, monumental, va deixar Europa descol·locada davant els atacs a tort i a dret. “Si esteu fugint amb por dels vostres propis votants no hi ha res que Amèrica pugui fer per vosaltres”, deia Vance, fent constatar el seu euroescepticisme i acusant la Unió Europea d'"antidemocràtica" i de "trepitjar" la llibertat d'expressió. L'oficial muntava una escena sense precedents perquè el xèrif el sentís i veiés de què és capaç.

Vance buscava brega a Múnic, esperonava els socis punxant-los per veure en quin moment saltarien. Però no van caure al parany. En aquell moment, Kaja Kallas, la cap de la política exterior de la Unió Europea, va dir: “Escoltant aquell discurs... intenten buscar conflicte amb nosaltres i nosaltres no volem barallar-nos amb els nostres amics".

Un Zelenski esgotat per la guerra i l'acostament de Washington a Moscou no va poder superar tots els paranys que Vance li va anar parant al llarg de la trobada, que va durar 50 minuts. Una reunió que, després d'acorralar l'ucraïnès en directe, va finalitzar amb un "això és televisió de la bona" per part de Trump. El gos de presa havia complert la funció i el president ja tenia un argument més amb el qual justificar el seu distanciament amb Ucraïna. La suspensió de l'ajuda militar i el tall en el subministrament d'intel·ligència, malgrat ser mesures de càstig, ja no agafaven a ningú desprevingut.

La línia estava creuada i l'esbroncada al Despatx Oval es convertia en un punt d'inflexió per a Vance, que aconseguia recuperar posicions dins de la cort del president. No podia dir el mateix el secretari d'Estat, Marco Rubio, que estava enfonsat al sofà i mirava al no-res mentre es produïa l'esperpent. Dimarts ja es va emportar un dard de Trump durant el discurs davant el Congrés: "Ara ja sabem a qui culpar si alguna cosa surt malament".

El candidat més contrari a Ucraïna

Quan Trump va fitxar Vance com a vicepresident per a les eleccions, el partit republicà es va encarregar de remarcar el seu perfil de classe treballadora per recol·lectar vots al cinturó industrial del Midwest. El focus en la seva història convertida en bestseller (Hillbilly Elegy) i els seus vincles amb les elits de Silicon Valley van deixar en un segon pla el fet que el republicà havia triat al perfil més anti-OTAN i anti-Ucraïna possible.

"Es rendirà davant Rússia i sacrificarà la llibertat dels nostres aliats a Ucraïna", va advertir en el seu moment l'excongressista republicana Liz Cheney, una de les poques veus crítiques que quedaven dins el nou partit republicà reconvertit en el partit de Trump. Durant la cursa electoral, el magnat va atacar-la dient que no seria tan valenta en els seus posicionaments sobre la política exterior si tingués davant seu rifles que l'apuntessin.

Després que Rússia envaís Ucraïna i comencessin a fer-se públiques les imatges de les massacres perpetrades pels soldats de Putin, Vance va dir al pòdcast de Steve Bannon: “No m’importa el que li passi a Ucraïna”. Com a senador per Ohio, Vance va ser un dels molts republicans que va sumar-se al boicot que va instigar Trump contra els paquets d'ajuda per a Ucraïna.

En publicacions a les xarxes i entrevistes, no només s'havia mostrat totalment contrari a Ucraïna, sinó que també s'havia queixat que els Estats Units ajudessin Europa i repetia alguns dels missatges clau del Kremlin. El setembre de l'any passat, Vance va defensar que els Estats Units s'haurien de replantejar el seu suport a l'OTAN si la Unió Europea adoptava regulacions sobre les xarxes socials, com la plataforma X de Musk.

"El que els Estats Units haurien de dir és, si l'OTAN vol que continuem donant-los suport i l'OTAN vol que continuem sent un bon participant en aquesta aliança militar, per què no respecten els valors americans i respecten la llibertat d'expressió?", va dir al pòdcast Shawn Ryan Show, en referència als esforços reguladors per part d'Europa sobre les plataformes. Vance va arribar a Trump de la mà de Peter Thiel, el cofundador de Paypal, que és qui ha impulsat el gir a l'extrema dreta de Silicon Valley.