Demografia

Per què els japonesos no volen tenir fills?

La natalitat cau a mínims històrics i el govern alerta que està en risc "poder continuar funcionant com a societat"

Treballadors a Tòquio, el Japó

PequínL'alt cost de la vida i el canvi experimentat per les dones, menys motivades a abandonar la feina i renunciar a la independència, sense oblidar la tradicional aversió a la immigració, són les causes d'una caiguda rècord de la natalitat al Japó. Amb un discurs dramàtic, el primer ministre, Fumio Kishida, ha advertit que el futur del país està amenaçat, i per aquest motiu ha inaugurat el curs polític 2023 posant-hi el focus. El cap de govern ha sigut taxatiu davant de la necessitat que té el país de fomentar els naixements. I ha alertat que ja no es pot esperar més, perquè el Japó es troba en una disjuntiva d'"ara o mai". Davant dels diputats del país, aquesta setmana Kishida ha sigut clar: “El Japó es troba en un punt crític per poder continuar funcionant com a societat”.

El 2022 el nombre de naixements va caure per sota dels 800.000, una xifra que segons les projeccions demogràfiques no s'hauria d'haver assolit fins al 2030. La dada mostra que l'envelliment de la població avança més ràpidament del que es preveia.

El Japó ha aconseguit augmentar espectacularment l'esperança de vida, però ha fracassat a l’hora d’incentivar la natalitat. El futur que es dibuixa és molt difícil, atesa la disminució continuada del nombre de persones en edat laboral, que hauran de mantenir una gran població envellida que necessitarà moltes atencions.

Excepte el petit i molt ric Principat de Mònaco, no hi ha cap altre país al món que tingui més gent gran que el Japó. La taxa de persones major de 65 anys és gairebé del 28%, segons les dades del Banc Mundial. El 2050 podria haver perdut ja una cinquena part de la seva població i haver passat dels 125 milions actuals a 88 milions.

Prioritat de l'executiu

Fumio Kishida ha promès que el 2023 l'augment de la natalitat serà una prioritat per al govern. A l'abril, quan comença l'any fiscal al Japó, s'obrirà l'Agència per a la Infància i la Família i el govern pretén duplicar la despesa en programes relacionats amb els nens i la seva educació. El primer ministre ha anunciat un pla d'incentius amb tres eixos: ajuts econòmics directes a les famílies amb fills, increment de les places d'escola bressol i un canvi de cultura laboral que faciliti la conciliació familiar, amb horaris més flexibles. Un grup d'experts hauran de presentar al març les propostes per dur a terme les noves polítiques i especialment detallar d'on sortiran els 69.000 milions d’euros de finançament públic que es calcula que caldran.

La crisi de natalitat no és un problema nou. Els successius governs del Partit Liberal Democràtic fa anys que intenten fomentar els naixements sense èxit. Les receptes que proposa Kishida segueixen la mateixa estratègia d'ajudes, però no entren en reformes socials profundes.

L'alt cost de la vida, la caiguda dels salaris i sobretot la inexistència d’una xarxa de serveis socials que garanteixin l'accés a la sanitat i a l'educació i bones pensions desincentiven les parelles davant l’opció de tenir fills. L'estructura social patriarcal tampoc no ajuda la maternitat. Les dones majoritàriament abandonen la feina al tenir un fill i són elles les que se n'ocupen.

Fins ara les polítiques per incentivar que les dones tornin al món laboral després de la maternitat –amb feines a mitja jornada i ajudes per a les empreses– semblen més encaminades a recuperar força laboral que a permetre que les dones desenvolupin la seva carrera professional. Sense oblidar que des del món polític se senten veus que les acusen de ser les responsables del problema, per endarrerir l'edat matrimonial i de maternitat.

A més, les despeses de criança són altes perquè el sistema educatiu és molt competitiu i els pares es veuen pressionats a invertir molts diners perquè els seus fills obtinguin els millors resultats. Segons un estudi de l'Institut YuWa Population Research, el Japó és el tercer país del món més car per educar una criatura, darrere de la Xina i Corea del Sud. Precisament, tres països on la natalitat es desploma.

D'altra banda, l'arribada de treballadors de l'estranger no es percep com una solució per revertir la descendent corba demogràfica. Ara per ara, únicament el 3% de la població del Japó és nascuda fora del país. Tot i que de mica en mica s'han anat flexibilitzant, les lleis d'immigració continuen sent molt estrictes i la possibilitat d'establir-s'hi, crear-hi un projecte de vida i integrar-s'hi no és gens fàcil. Les quotes de treballadors que poden entrar al país estan regulades per llei, i depenent del sector s'arriba a limitar els anys de residència. Els fills dels immigrants, de moment, no són una solució per augmentar la població. La crisi, que s'ha covat durant dècades, per raons econòmiques i també culturals, està servida.

stats