Jerusalem, un 'statu quo' en moviment perpetu
Aquesta setmana els televidents israelians i palestins han pogut veure a la petita pantalla unes imatges inèdites de l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem. Desenes de joves jueus es llançaven a terra, pregant segons un ritual talmúdic, mentre la policia israeliana els observava sense intervenir-hi. Fins i tot el ministre Itamar Ben-Gvir es passejava desafiant per la zona amb una forta protecció de les forces de seguretat.
En el passat s'havien vist algunes imatges similars, però molt poques i no d'aquesta magnitud. Naturalment, es tracta d'una nova violació de l'statu quo regnant a l'Esplanada de les Mesquites, una violació considerable condemnada pels palestins i per alguns països àrabs.
Israel va dir ràpidament que ells respecten escrupolosament l'statu quo, malgrat que la realitat quotidiana mostra el contrari. De fet, Israel modifica contínuament l'statu quo al sector ocupat de Jerusalem mentre la comunitat internacional mira cap a altres bandes, com pot veure qualsevol observador. L'statu quo que admet Israel no és el que admeten els palestins. Els palestins entenen que s'ha de respectar el que regnava durant l'Imperi Otomà, que va durar fins a la Primera Guerra Mundial. Per contra, els israelians entenen per statu quo el que ells mateixos van dictar tot just després de la guerra de l'any 1967. La realitat, però, és que malgrat les seves afirmacions, els israelians no en respecten cap, ni l'otomà ni el seu.
Entre altres coses, l'statu quo israelià prohibeix als jueus pregar a l'Esplanada de les Mesquites, que en l'antiguitat va ser el Temple jueu. Però periòdicament hi ha jueus radicals que hi pugen per pregar. Les forces de seguretat no els hi impedeixen, ni tampoc ho condemnen les autoritats israelianes responsables de les forces de seguretat. En la pràctica, els joves jueus són cada dia més desafiants.
Els joves israelians, més radicals
Aquests joves formen part d'una nova generació de jueus més radicals. El mateix ministre Ben-Gvir, i altres líders polítics formen part d'aquesta generació protegida pel primer ministre Benjamin Netanyahu, i avança amb força cap a un futur messiànic on el poble hebreu serà satisfet per Déu amb el retorn a l'esplendor d'un llegendari passat que només va existir en la literatura bíblica.
El moviment avança sense restriccions en la direcció bíblica, i en tots els fronts possibles. Un exemple: aquesta mateixa setmana el primer ministre Netanyahu ha designat Omer Dostri responsable del departament de Comunicació de la seva oficina. Dostri té 37 anys, és a dir, pertany a la nova generació radical de la qual parlem, una generació que compta amb el suport inequívoc de Netanyahu.
Dostri és doctor en ciències polítiques i ha arribat a aquesta posició amb un currículum significatiu: ha demanat públicament l'expulsió dels palestins de la franja de Gaza, perquè els israelians hi aixequin colònies i repoblin la zona. Als palestins se'ls trobaria una residència temporal a Egipte, i d'aquí podrien marxar on volguessin. Dostri també s'oposa a la creació d'un estat palestí, una hipòtesi que qualifica de “desastre” per a Israel, i pertany al grup de joves intel·lectuals del nacionalisme identitari que s'autodefineixen com a "bitkhonistes" i que consideren que la seguretat d'Israel és sagrada i està per sobre de la resta de consideracions.