Els Jocs d'Hivern, una maniobra política per a la Xina

PequínLa geopolítica ha entrat en joc per deslluir un esdeveniment esportiu que sempre és utilitzat pels països amfitrions com un gran moment per a les relacions públiques. I tot sembla indicar que la imatge del president xinès, Xi Jinping, inaugurant triomfalment uns Jocs Olímpics d'Hivern a Pequín acompanyat dels principals líders mundials no es produirà. I això trunca els plans del mandatari xinès, que volia aprofitar els Jocs –que tindran lloc entre el 4 i el 20 de febrer– per projectar una imatge positiva del seu imperi i, sobretot, mostrar-se davant del món com una nació pròspera i responsable.

Els Estats Units de Joe Biden van certificar el 6 de desembre que no enviaran cap mena de representació diplomàtica perquè assisteixi a l'esdeveniment. Hi aniran esportistes, sí, però res més. Washington marcava el camí. En els dies posteriors països com el Canadà, el Regne Unit i Austràlia han anticipat que tampoc hi enviaran cap classe de representació diplomàtica. Al Japó, el primer ministre, Fumio Kishida, també ha dit que no hi assistirà. La decisió dels governs vol ser una protesta davant les violacions dels drets humans de Pequín a la regió del Xinjiang, on viu la minoria uigur, brutalment perseguida. Òbviament, i sobretot en el cas dels EUA, hi ha altres raons de fons: la creixent tensió amb la Xina pels interessos a Taiwan, a Hong Kong o en diverses disputes pel relat de la pandèmia. Convèncer la Unió Europea perquè adopti la mateixa postura serà més difícil. De moment, el president francès, Emmanuel Macron, ja se n'ha desmarcat. "No polititzem l'olimpisme", deia fa uns dies.

Pequín és conscient que tot plegat desgasta la seva imatge internacional i la reacció del govern ha estat, per ara, ambivalent. La resposta oficial va venir de la mà del portaveu d'Afers Estrangers, Zhao Lijian, que va assegurar que els Estats Units "pagaran el preu dels seus delictes". Dies després, en saber-se que altres països se sumaven al boicot, el també portaveu Wang Wenbin va redoblar les amenaces afirmant que tots "hauran de pagar el preu dels seus actes equivocats". La duresa del missatge cap a l'exterior contrasta amb la voluntat de treure-li importància de cara a l'interior. Els mitjans estatals relativitzaven la decisió i comentaven que "mai es va planejar convidar els polítics estatunidencs i occidentals que promocionin el tema del boicot".

Però és cert que Pequín tampoc es pot permetre una gran reacció, ja que les seves represàlies amplificarien la seva mala imatge. És molt possible que es limiti a imposar sancions a diplomàtics occidentals, especialment dels EUA, segons la consultora Eurasia Group. Mentrestant, aquesta setmana Xi Jinping feia una videotrucada amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin. Tots dos mostraven la seva bona sintonia, feien pinya i llançaven una advertència contra les ingerències d'Occident. "Vell amic", li deia el president xinès al rus. "Estimat amic", li contestava Putin a Xi Jinping. L'home fort del Kremlin aprofitava la trobada per confirmar la seva presència als Jocs d'Hivern, on els dos mandataris mantindran una cimera bilateral. "Som un autèntic model de cooperació interestatal per al segle XXI [...]. Tindrem una coordinació estreta", deixava dit Putin, davant l'assentiment de Xi Jinping.

Gir a les relacions internacionals

I és que la decisió de Washington marca les distàncies de com han canviat les relacions internacionals en l'última dècada. El 2008 la Xina brillava i seduïa el món amb la seva elaborada cerimònia d'obertura dels Jocs d'Estiu, que aquell any apadrinava també Pequín. El seu president, Hu Jintao, era acompanyat pel seu homòleg nord-americà, George W. Bush, i el francès, Nicolas Sarkozy, a més d'un centenar de caps d'estat més a la graderia de l'estadi conegut com “el Niu”, plena de representants diplomàtics de tot el món. Per a la Xina, que no feia ni set anys que havia ingressat a l'Organització Mundial del Comerç (OMC), era la seva posada de llarg i s'obria al món per exhibir els èxits del seu desenvolupament i reivindicar-se com un país preparat per convertir-se en potència.

Ara, tretze anys després, hi ha un canvi de cicle. La globalització ha ensenyat les seves flaqueses i el creixement de la Xina es veu com un perill. L'ambició xinesa al mar de la Xina Meridional espanta, el seu exèrcit s'ha modernitzat i el seu creixement econòmic li ha permès penetrar en els mercats dels cinc continents, en molts casos per assegurar-se el control de matèries primeres. Dit d'una altra manera, el 2021 la Xina és la segona potència mundial i vol superar els Estats Units com a primera abans d'arribar a mitjans de segle. I es veu capaç de fer-ho.

Pressió de les ONG

Amnistia Internacional ja ha demanat als governs estrangers que utilitzin l’esdeveniment “per ressaltar la dramàtica situació dels drets humans i exigir-ne la millora”. És d'esperar que les organitzacions no governamentals augmentin la seva pressió els pròxims dos mesos.

Pequín pot trobar-se que siguin els mateixos atletes els que llancin missatges crítics i a favor dels drets humans durant la competició. Especialment després del cas de la tenista Peng Shuai, que va desaparèixer després de denunciar una agressió sexual per part d'un alt mandatari xinès. Si això passa, només tindrà repercussió internacional, ja que la censura interna pot eliminar qualsevol informació. El missatge que arribarà als xinesos subratllarà el poder global del seu govern, la seva capacitat organitzativa i, evidentment, recordarà la bona gestió contra la pandèmia en contrast amb Occident.