Entre acusacions d'"antibritànic", Biden demana estabilitat a Irlanda del Nord
El president llegeix la cartilla a l'unionisme i demana des de Belfast el restabliment de les institucions d'autogovern
LondresPolítica de la pastanaga, no pas del pal. Ha sigut el missatge que el president dels Estats Units, Joe Biden, ha dut aquest migdia al nou campus de Belfast de la Universitat de l'Ulster, on ha celebrat el 25è aniversari de la signatura dels Acords de Pau de Divendres Sant, que es van complir dilluns passat.
Però a banda de prometre tota mena d'inversions futures a la província per part de companyies nord-americanes –"perquè la senzilla veritat és que pau i oportunitats econòmiques van juntes"–, Biden ha etzibat un toc d'atenció implícit a la direcció del Partit Unionista Democràtic (DUP), que manté bloquejades les institucions de l'autogovern de la província des de fa més d'un any.
"Espero que aviat es restableixin l'Assemblea i l'executiu", ha afirmat el president, que alhora ha reconegut: "És un judici que heu de fer vosaltres", en referència a la classe política nord-irlandesa. Amb anterioritat, a primera hora del matí, durant una trobada amb el premier britànic, Rishi Sunak, havia assegurat: "He vingut a escoltar", no pas a alliçonar a ningú. De fet, instants abans de pronunciar el seu discurs s'ha reunit amb els líders dels cinc partits que tenen representació a la cambra de Stormont.
Però tot i no voler sonar "presumptuós" i "com a amic", el seu missatge ha sigut molt clar. I ha destacat que "les institucions que faciliten les relacions nord/sud i est/oest són totes elles peces vitals de l'Acord de Divendres Sant", i que "les institucions democràtiques que es van establir a l'Acord del Divendres Sant continuen sent crítiques per al futur d'Irlanda del Nord".
Joe Biden, doncs, no ha eludit l'aspecte més potencialment conflictiu del seu breu viatge al nord de l'illa, on algunes veus de la comunitat unionista el consideren un actor no gens neutral en el conflicte entre les dues comunitats tradicionals, la unionista i la republicana. No pas per això, tampoc ha deixat de recordar que "l'Acord Marc de Windsor [nom oficial del nou protocol nord-irlandès del Brexit pactat entre Rishi Sunak i Ursula von der Leyen] aborda les realitats pràctiques del Brexit i els aspectes essencials, i és un pas fonamental per garantir una pau i un progrés guanyats amb esforç, i perquè l'Acord del Divendres Sant es preservi i s'enforteixi". El nou pacte de Windsor, però, no l'accepten els unionistes i, oficialment, és la raó per la qual mantenen paralitzada la vida política dels comtats del nord.
Però molt poc ha trigat el líder del DUP a respondre al president. A l'acabar el discurs de Biden, Jeffrey Donaldson ha declarat que les seves paraules "no" canvien la dinàmica política a la província: "No és aquí per interferir. Ho ha deixat clar i, per ser sincer, no ha intentat fer cap pressió i ha reconegut que és el lideratge polític aquí el que ha de prendre les decisions per tirar endavant les coses". Donaldson, però, sí que ha admès que Biden ha expressat en privat el que ha dit en públic: que les inversions nord-americanes es podrien multiplicar encara més en un context de més gran estabilitat.
Un cafè 'latte' amb un antibritànic?
La visita de Biden a l'illa d'Irlanda, iniciada ahir a la nit, amb l'arribada a Belfast, no ha estat exempta de polèmica: per la durada de l'estada a la capital de la província –poc més de disset hores–, perquè al sud s'hi estarà fins divendres al vespre i perquè la trobada que ha mantingut aquest matí amb el premier Sunak s'ha limitat a poc més que una xerrada de cafè.
Tant és així que en un joc de paraules, The New York Times l'ha titllat d'encontre "bi-latte", per donar la idea d'una entrevista informal i no d'un contacte bilateral més seriós entre els líders de dues potències. El latte –la beguda de cafè d'origen italià feta amb un expresso i llet escalfada amb vapor– ha servit, en tot cas, per intercanviar breus impressions, però no perquè Washington i Londres acostin posicions en relació amb el pacte comercial que el Regne Unit del post-Brexit fa anys que espera tancar amb la Casa Blanca.
La situació prèvia a la intervenció a la universitat ha esdevingut tan sorprenent que Amanda Sloat, directora sènior del Consell de Seguretat Nacional per a Europa dels Estats Units, ha hagut d'insistir davant dels mitjans de comunicació que és "simplement fals" que Joe Biden sigui "antibritànic" i que odiï el Regne Unit. Les seves paraules feien referència a les que hores abans havia dit el diputat unionista del DUP Sammy Wilson, en què evocant el catolicisme d'arrel irlandesa del president, que mai no ha amagat, ha qüestionat si la seva presència podria tenir un impacte positiu en els esforços per restablir el poder compartit a Stormont, ja que Joe Biden "té un historial de ser pro-republicà, antiunionista, antibritànic".
Wilson també havia aconsellat a Biden que no "alliçoni" els polítics d'Irlanda del Nord sobre la democràcia: "[El president nord-americà] No acceptaria cap interferència en els afers d'Amèrica per part d'organismes externs o governs externs i no crec que hagi d'esperar que nosaltres responem a això". El sentiment unionista ha tingut el suport d'uns residuals manifestants contra la presència de Biden a Irlanda del Nord als afores del campus de la Universitat de l'Ulster.
Després de fer-se unes selfies amb els joves assistents a l'acte, el president ha sortit cap a la República d'Irlanda abans de les 15.00, hora local. Al sud de l'illa visitarà Louth, comtat de l'est fronterer amb Irlanda del Nord, i posteriorment al de Mayo, a l'oest, on té familiars llunyans. Els seus avantpassats, com els de tants centenars de milers de nord-americans, van sortir-ne a mitjans del segle XIX –s'hi ha referit en la primera part del seu discurs–, i per això ha recordat: "La vostra història és la nostra història. Però encara més important, el vostre futur és el futur dels Estats Units".