La UE i el Regne Unit segellen un nou acord del Brexit malgrat l'interrogant de Westminster

Brussel·les / Londres"On hi ha voluntat, hi ha acord", amb aquesta frase i amb una eloqüent exclamació Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, ha anunciat aquest dijous al matí que, per fi, s'ha tancat un altre acord del Brexit amb el Regne Unit. Després de dies i nits d'intenses converses els equips negociadors de Lonadres i Brussel·les han aconseguit el consens desitjat. El primer ministre britànic, Boris Johnson, també ha confirmat "un gran nou acord", amb què assegura que "recupera el control de lleis, fronteres, diners i comerç sense disrupcions". Un pacte que arriba al límit, perquè el Regne Unit pugui sortir de la Unió Europea de manera ordenada el 31 d'octubre i que encara no pot donar-se per ferm perquè necessita ser aprovat pel Parlament Britànic (que va tombar tres vegades l'acord anterior).

Les ganes de desbloquejar l'atzucac del Brexit s'han fet notar.Els líders de la UE han necessitat poques hores per ratificar els textos coneguts al migida i donar-li llum verda la mateixa tarda Volen deixar clar que la banda europea ha fet tot el possible per l'acord i que ara, de nou, tot està en mans de Westminster: "Tenim un acord que ens permet evitar el caos i una atmosfera conflictiva. Per això volem assegurar que entra en pràctica el dia 1 de novembre. Ara només ens falten els vots dels parlaments", ha dit el president del Consell Europeu, Donald Tusk.

Què diu el nou acord? S'ha canviat un dels punts del text que va deixar tancat amb grans esforços l'ex primera minsitra britànica Theresa May. És el punt que recollia el mecanisme de seguretat per evitar la frontera física amb Irlanda del Nord i que va convertir-se en el gran obstacle. Johnson ha cedit en aspectes als quals no havia accedit la seva predecessora, però també ha aconseguit importants concessions. Irlanda del Nord pren un espai duaner especial, alineat amb certes normes europees sobretot les que estan relacionades amb el comerç de béns (també amb l'IVA), però en d'altres aspecte s'alinea amb el Regne Unit. Per això, s'establirà una frontera duanera marítima, amb controls a ports i aeroports però sense una frontera dura que posi en risc la pau entre dos territoris amb una llarga història de conflicte. Tot això són concessions britàniques, però, que van lligades a una altra concessió per la banda irlandesa (i per tant europea). Irlanda permetrà que Irlanda del Nord ratifiqui periòdicament aquest estatus duaner diferent, a través d'una votació per majoria simple cada quatre anys.

Les negociacions s'havien intensificat les últimes setmanes després d'una reunió entre Johnson i el seu homòleg irlandès, Leo Varadkar, en què es va posar una mica de llum a unes converses que semblaven esmicolades. Irlanda va cedir i es va prémer l'accelerador de les converses a nivell tècnic i a contrarellotge que s'han allargat fins poques hores abans de la reunió dels líders. Per això, el primer ministre irlandès també ha comparegut en la roda de premsa que ha anunciat l'acord i ha fet una ferma defensa de la unitat europea. Fins aquest mateix matí el principal escull era que Johnson tingués garantit que els seus socis unionistes d'Irlanda del Nord acceptarien l'acord en la votació que tindrà lloc aquest dissabte a Westminster, cosa que no sembla estar clara malgrat l'anunci del pacte.

Cinc minuts després que Johnson i Juncker anunciessin la fumata blanca, els unionistes del DUP anunciaven que no hi donaven suport. De fet, tornaven a apuntar el que havien dit a les set del matí d'aquest dijous. Que, "tal i com estaven les coses" no hi poden donar suport. "El nostre comunicat de primera hora, continua vigent", han dit. Però Johnson, emulant la seva predecessora Theresa May, ha esquivat la pregunta de com pensava aconseguir uns suports que semblen improvables i s'ha limitat a repetir que aquest és "un gran acord" i que té la confiança que tiri endavant.

Un procés contrarrellotge

El text que han aprovat per unanimitat els líders europeus aquest dijous no fa cap referència a una pròrroga perquè volen eliminar-la de l'escenari i pressionar així Westminster. Però el cert és que els temps són molt ajustats, però, perquè la data de sortida del Regne Unit de la Unió Europea és el dia 31 d'octubre. Cal que l'acord sigui aprovat pels líders de la UE, després pel Parlament Britànic i després pel Parlament Europeu. Fonts comunitàries admetien aquest matí que inicialment s'havia dit que tot aquest procés podia necessitar mesos mentre que ara, s'assegura, que "amb sis dies és més que suficient". Des de l'Eurocambra calculen que si tot anés bé la votació en ple a Estrasburg podria ser el pròxim dijous.

Per al seu president, David Maria Sassoli, l'europarlament "està llest per jugar el seu rol" i també des del Consell Europeu (institució que fa d'engranatge en les reunions dels encara vint-i-vuit líders) estan preparats per començar a traduir els textos a les 23 llengües de la UE i analitzar-los a tota velocitat. Els acords els ha embastat la Comissió Europea, amb Michel Barnier al capdavant, però els estats no els han tingut completament fins aquest mateix matí. En tot cas, descarten que per la banda europea calgui més temps, "no serem més irlandesos que Irlanda", apuntaven fonts diplomàtiques.

La pilota torna a ser a Londres

El text arribarà a Westminster dissabte, però l'horitzó no és clar. Sense el DUP Johnson, com ja li va passar a Theresa May, té remotes opcions d'aprovar l'acord. Per això, els líders europeus no han pogut fer res més que mostrar-se "confiats" que Johnson sabrà trobar els suports i han hagut d'admetre que, si no passa i es demana una pròrroga s'haurà d'estudiar. El premier ministre britànic, però, vol eliminar de l'equació aquesta proposta i, fins i tot, alguns mitjans britànics han publicat que ha demanat als seus homòlegs europeus que rebutgin l'extensió que estaria obligat a demanar. La incertesa plana a les instal·lacions del Consell Europeu però tots els líders exhibien somriures en la que hauria de ser l'última cimera de Donald Tusk i Jean-Claude Juncker com a presidents de les principals institucions. Un punt i final a cinc anys de mandat que també està en dubte si el parlament britànic torna a esmicolar les esperances d'acabar amb el Brexit el 31 d'octubre.