Johnson, de relax i de sortida, amb el Regne Unit immers en una crisi sense precedents

LondresQuan els camions de la mudança apareixen per Downing Street, les hores del primer o la primera ministra britànica de torn estan comptades. Però, en aquest cas, més que hores abans del relleu, que tindrà lloc el 5 de setembre, un cop es conegui el successor o successora de Boris Johnson, els encarregats del trasllat de les pertinences personals del premier i la família han aparegut tres setmanes abans del dia D. Aquest dilluns a la tarda van començar les operacions, i els empleats, presumiblement, només tenien ordres de deixar el paper pintat de 990 lliures el rotlle que la parella s'hi va fer instal·lar, a compte d'un generós donant del Partit Conservador.

I és que Boris Johnson ha decidit que els seus últims dies al capdavant del govern britànic els passarà no pas al número 10 i 11 de Downing Street, sinó a la residència d'estiu oficial del premier, Chequers. Hi ha arribat aquest vespre, tot just després de tornar hores abans de Grècia, on ha passat uns dies de vacances a la propietat del seu pare, Stanley Johnson. Hi va anar amb la dona i els dos fills que tenen en comú per continuar el descans de la també última setmana de juliol, que van passar junts, només la parella en aquest cas, en una remota regió muntanyosa d'Eslovènia, gaudint del retir en un hotel de superluxe però eco-friendly.

Johnson, de sortida ja després dels escàndols del Partygate i el fracàs d'un lideratge tan decebedor per als seus fidels com caòtic en termes generals, seguirà, doncs, a mig gas fins al dia 5. Però la realitat del Regne Unit és ben diferent de la del seu premier. Perquè el país s'encamina cap a una crisi energètica sense precedents, amb aproximadament un terç de la població mancada de recursos econòmics per pagar les factures del gas i l'electricitat a partir de l'1 d'octubre, quan les previsions –que es faran oficials el 26 d'agost– indiquen que cada llar de quatre persones haurà de pagar 355 lliures al mes (421 euros), i l'1 de gener –la dada oficial es coneixerà a finals de novembre– la mateixa factura ascendirà a les 500 lliures mensuals, gairebé 600 euros. Al llarg del 2022, la facturà s'haurà multiplicat per cinc.

En comptes d'agafar el bou per les banyes, Johnson no només ha marxat amb l'ordre que no se'l molesti llevat d'una emergència, segons el portaveu de Downing Street, que també ha aclarit que el primer ministre continuarà despatxant diàriament els afers del govern, sinó que s'ha rentat les mans sobre la crisi energètica. Ha al·legat que les mesures per fer front a la catàstrofe que s'albira les ha de proposar el futur govern, encapçalat amb tota probabilitat per l'actual ministra d'Exteriors, Liz Truss, perquè l'exresponsable del Tresor, Rishi Sunak, té cada cop menys possibilitats de convèncer la militància tory.

A més, la crisi energètica s'ha vist agreujada per una inflació que ja supera el 9% i que a finals de desembre, d'acord amb el Banc d'Anglaterra, serà del 13%. Aquest dimarts, de fet, l'Oficina Nacional d'Estadística ha comunicat una caiguda del poder adquisitiu dels britànics entre abril i juny del 3%. Si bé els salaris han crescut el 4,7%, la inflació no només s'ha menjat l'augment sinó que ha devorat el que hi havia consolidat.

Vaga de pagaments a partir de l'1 d'octubre

El Regne Unit no és gens dependent de l'energia russa com altres dels estats europeus. El 2021 les importacions de Rússia van representar el 4% del gas, el 9% del petroli i el 27% del carbó. Tot plegat per un valor de 5.340 milions d'euros, segons un informe de la Cambra dels Comuns publicat aquest 12 d'agost. Però en tant que el país no és autosuficient amb els jaciments del mar del Nord, ha de comprar gas i petroli a Noruega, i també se n'ha d'abastir als mercats internacionals. Això suposa que està igualment exposat a la gran volatilitat i a l'alça de preus provocada no només per la recuperació de l'activitat econòmica postpandèmia, sinó, especialment, per la invasió russa d'Ucraïna i el que progressivament sembla cada cop més un món occidental sense fòssils del Kremlin, amb independència d'altres apostes estratègiques necessàries per fomentar les renovables.

L'increment dels preus de l'energia ja va tenir un preàmbul l'1 d'abril, quan la factura mitjana va passar de 1.500 euros anuals als 2.373 actuals, fet que ha provocat que un milió de llars ja tinguin un dèficit amb les seves proveïdores de 240 euros. El dèficit, d'altra banda, augmentarà exponencialment amb els increments previstos i el dilema serà eating or heating (menjar o calefacció).

Per protestar contra aquest augment estratosfèric de l'energia s'ha creat el moviment popular Don't Pay UK, que promou una vaga de pagaments a partir de l'1 d'octubre, la nova data fatídica del calendari britànic. Fins ara, 107.000 persones han promès no satisfer les factures a partir d'aquell moment. I els responsables esperen arribar al milió d'activistes. La idea no és gens nova, i recorda els impagaments massius de finals dels anys 80 i 90, quan més de 17 milions de persones es van negar a pagar el poll tax, l'impost creat per Margaret Thatcher, que va ser un dels factors que va contribuir a la seva caiguda, encara que no l'únic.

Durant la primera meitat d'agost, l'oposició laborista ha assistit pràcticament muda a la pel·lícula de terror de l'augment de preus. Però aquest dilluns, el líder del partit, Keir Starmer, va posar punt final a les seves vacances per exigir al govern que aturi les pròximes pujades de l'1 d'octubre i l'1 de gener, congeli les tarifes a les actuals, almenys durant sis mesos, i gravi amb més impostos els beneficis descomunals de les grans companyies. Els primers sis mesos de l'any, els cinc gegants energètics que operen al país han obtingut quasi 100.000 milions d'euros de beneficis, el triple que l'any passat.

Mentre el Regne Unit viu un estiu molt calent, no només per la sequera i les altes temperatures, sinó per les vagues –divendres vinent, d'autobusos i metro a Londres i dissabte, d'autobusos–, i s'intueix una tardor catastròfica, Johnson ha decidit prendre-s'ho amb calma. Al mateix temps, el Partit Conservador roman obert en canal i sense idees. I el líder laborista, Keir Starmer, és incapaç de subscriure la proposta de l'ex primer ministre Gordon Brown, que la setmana passada va demanar la nacionalització temporal de les energètiques per posar fre als augments dels preus de l'energia.

Sigui com sigui, el proper o la propera ocupant de Downing Street ja pot demanar hora per al servei de mudances, perquè la situació és explosiva i ningú no li garanteix viure a Downing Street els dos anys que resten fins a les pròximes eleccions.