Internacional16/05/2022

Johnson xoca amb els unionistes i torna de Belfast sense govern a Irlanda del Nord

El 'premier' presentarà aquest dimarts una llei als Comuns per anul·lar el Protocol del Brexit, que ell mateix va signar el 2019

LondresEl primer ministre britànic ha sigut rebut amb protestes als afores del castell de Hillsborough, la residència oficial del ministre britànic per a Irlanda del Nord, a uns vint quilòmetres al sud de Belfast. Aquest dilluns visitava la província per aplanar el camí i posar en marxa el govern compartit sorgit de les eleccions del 5 de maig i que haurien de liderar els republicans del Sinn Féin, després del seu primer triomf electoral en els 101 anys d'història de la província. Però el viatge ha acabat, com tothom temia, en fracàs.

La negativa del Partit Democràtic Unionista (DUP) a formar part de l'executiu mentre estigui vigent el Protocol del Brexit –signat entre la Unió Europea i Boris Johnson el novembre del 2019–, ha tornat a posar de manifest que les promeses que va fer aleshores el líder conservador a la comunitat protestant eren buides. Dos anys i mig després, en paga les conseqüències però acusa Brussel·les de ser-ne el responsable perquè hi ha un seguit de controls fronterers sobre mercaderies a què el Brexit obliga.

Cargando
No hay anuncios

Aquest dimarts, el govern presentarà una llei que podria anul·lar tot el Protocol o parts fonamentals. Segons Johnson, "està desfasat i calen canvis". La Unió Europea s'hi nega i adverteix contra qualsevol intent d'acció unilateral per part de Londres, fet que podria conduir a una guerra comercial.

Cargando
No hay anuncios

Ningú no se'n refia de Johnson: els unionistes, perquè ja els va enganyar una vegada, prometent el 2019 que no hi hauria controls duaners al mar d'Irlanda, que és justament el que el Protocol preveia, ja que, tot i el Brexit, a la pràctica Irlanda del Nord continua dins del règim duaner de la UE i formant part del mercat únic comunitari.

Així, a la sortida de la reunió, el líder del DUP, Jeffrey Donaldson, ha assegurat que el seu partit, de moment, no tornarà al govern. "Primer vull veure què proposarà el govern [en referència al projecte de llei que es presenta demà]. La llei són paraules i necessitem accions. Hem esperat molt de temps per veure què feia el govern per fer front als problemes creats per la frontera del mar d'Irlanda, pel mal que està causant a la nostra economia, soscavant les nostres institucions polítiques, creant inestabilitat i perjudicant la nostra relació amb la resta del Regne Unit", ha dit. Qualsevol projecte de llei, però, pot trigar un any fins a ser efectiu i els unionistes, com ha recordat Donaldson, volen accions concretes i sobretot ràpides.

Cargando
No hay anuncios

Conversa "bastant dura"

Per la seva banda, el Sinn Féin tampoc no se'n refia de Johnson. Els republicans oposats al Brexit ja intuïen el 2016 els maldecaps que portaria el divorci amb la Unió, i ara veuen com les seves pors es fan realitat. "Compartir el poder és l'única solució –ha dit la presidenta del Sinn Féin, Mary Lou McDonald–. No hi ha cap pla B. Lamentablement, el govern britànic està fent una política molt arriscada amb les institucions europees que permet a una part de l'unionisme polític creure que pot tenir un poder de veto i que pot frustrar la societat. Això és el que ha de canviar, perquè el nostre compromís amb el poder compartit no canviarà mai".

Cargando
No hay anuncios

La conversa amb Johnson ha sigut "bastant dura", ha dit McDonald, que ha reblat: "No hem tingut respostes clares del primer ministre britànic excepte la confirmació del que ja sabíem, que és que, de fet, aquest atzucac està totalment coordinat entre ells i el DUP. Si el DUP està actuant de manera vergonyosa frenant el govern, el govern britànic s'està comportant encara més vergonyosament".

Irlanda del Nord, doncs, no té perspectives de sortir de la paràlisi. Almenys de moment. Johnson continua fugint d'estudi, perquè mentre demana canvis al Protocol afirma que si la UE no es mou el Regne Unit tindrà la "necessitat d'actuar". No obstant això, també subratlla, en un article avui al Telegraph Belfast, que el govern es manté obert al "diàleg genuí" amb la Comissió Europea.