Jordània acusa el germanastre del rei de conspirar amb forces estrangeres per "desestabilitzar" el país

SabadellHamzah bin Hussein, antic príncep hereu de Jordània i germanastre del rei Abdal·lah II, col·laborava amb potències estrangeres en una conspiració per desestabilitzar el país. Ho ha assegurat el vice primer ministre jordà, Ayman Safadi, aquest diumenge, l'endemà que Hamzah quedés en arrest domiciliari i que una quinzena de persones, entre les quals Xarif Hassan bin Zaid, membre de la família reial jordana, i Bassem Awadallah, exassessor del rei i exministre de Finances, fossin detinguts en una operació justificada per "raons de seguretat", segons l'agència oficial de notícies jordana Petra.

Segons Safadi, la investigació sobre el príncep ja feia temps que estava en marxa i havia permès detectar "interferències i comunicacions amb parts estrangeres sobre el moment adequat per desestabilitzar Jordània". "Les investigacions preliminars han mostrat que aquestes activitats i moviments havien assolit un estadi que afectava directament la seguretat i l'estabilitat del país, però sa majestat va decidir que seria millor parlar directament amb el príncep Hamzah i gestionar la situació dins de la família per evitar que pogués ser aprofitada", ha explicat el vice primer ministre, però ha lamentat que Hamzah no s'havia mostrat "cooperatiu". Segons ell, un servei d'intel·ligència estranger havia arribar a contactar amb l'esposa del príncep per posar a disposició de la parella un avió perquè poguessin sortir de Jordània.

El cap de l'exèrcit, Iussef Huneity, havia explicat dissabte que s'havia demanat a Hamzah que aturés "les activitats que s'estan aprofitant per danyar la seguretat i l'estabilitat" de Jordània, però va negar que el príncep hagués sigut arrestat. En un vídeo que el seu advocat ha fet arribar a la BBC el germanastre del rei assegura que dissabte al matí el cap de les forces armades es va presentar a casa seva i el va informar que no se li permetria sortir del domicili ni contactar amb altres persones.

"M'han dit, sense acusar-me formalment, que en trobades que he mantingut o en missatges a les xarxes socials s'havien expressat crítiques contra el govern i el rei", denuncia Hamzah, que nega formar part de cap conspiració i acusa les institucions de corrupció. "El benestar [dels jordans] ha sigut posat en un segon terme per un sistema que ha decidit que els seus interessos personals i financers i la seva corrupció són més importants que les vides, la dignitat i el futur dels deu milions de persones que hi viuen", critica el príncep, que afegeix: "Jo no soc el responsable de la destrucció de la governança, la corrupció i la incompetència que ha dominat la nostra estructura governamental des de fa 15 o 20 anys, i que ha anat empitjorant. I no soc el responsable de la pèrdua de confiança de la població cap a les seves institucions".

Un antic alt funcionari nord-americà que coneix la situació a Jordània ha explicat a Reuters que la conspiració denunciada per les autoritats és creïble, però no imminent, i que probablement no implicava pròpiament dur a terme un cop d'estat. En la seva opinió, l'objectiu era més aviat alimentar unes protestes amb aparença "d'alçament popular massiu als carrers", i amb el suport de determinades tribus.

Apartat del poder

El príncep Hamzah, fill de l'anterior rei jordà, Hussein, i de la seva quarta esposa, la reina Noor, va ser nomenat príncep hereu el febrer del 1999, quan Hussein va morir i el seu germanastre va arribar al tron. De fet, el seu nomenament com a hereu de la Corona havia sigut un desig explícit del seu pare. A finals del 2004, però, Abadal·lah li va retirar el títol i l'hereu de la Corona va passar a ser el seu fill gran, Hussein.

Des de llavors, Hamzah s'ha vist marginat del poder i en els últims anys ha començat a establir vincles amb líders tribals descontents amb la monarquia. Aquests grups són els que durant les últimes setmanes han cridat a mobilitzar-se contra la corrupció aprofitant el descontentament generalitzat provocat per la pandèmia de covid-19, que ha afectat greument el país, on la taxa d'atur s'ha disparat fins a rècords històrics (va tancar el 2020 al voltant del 25%) i la pobresa afecta cada vegada un sector més gran de la població. Les manifestacions van ser durament reprimides per la policia i hi va haver desenes de detinguts.

Pel que fa a un dels principals detinguts, Bassem Awadallah, format en economia als Estats Units, va ser ministre de Cooperació Internacional del 2001 al 2005 i després va ocupar durant uns mesos la cartera de Finances. Entre el 2007 i el 2008 va ser el cap de la casa reial. Durant els seus anys al costat del rei Abdal·lah, va impulsar importants reformes econòmiques que sovint van topar amb les reticències dels sectors més conservadors. Més tard, Awadallah es va convertir en conseller del controvertit príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman. "L'administració nord-americana sap que Awadallah treballa per a Bin Salman. Qualsevol observador astut dirà que si algú tan proper a Bin Salman està implicat [en una conspiració] ell ho hauria de saber", avisar l'exfuncionari citat per Reuters.

Suport internacional

L’Aràbia Saudita, però, s’ha afanyat a fer costat al rei Abdal·lah: va ser el primer país a fer públic un comunicat per mostrar el seu “ple suport” al monarca, i aquest diumenge tant el rei Salman com el seu fill li van trucar per reiterar-ho. Altres països àrabs, com el Marroc, Egipte, el Líban, Bahrain, l’Iraq, Kuwait i Qatar (i, més tímidament, l’Iran) també han fet costat a Abdal·lah. En el mateix sentit s’han pronunciat els Estats Units, que tenen en Jordània un aliat important al Pròxim Orient, especialment en la lluita contra l’Estat Islàmic. Ned Price, portaveu del departament d’Estat, ha presentat el rei com un “soci clau” i li ha ofert el seu “ple suport”. En nom de la Unió Europea, la portaveu d'Exteriors de la Comissió, Nabila Massrali, ha expressat a Twitter el seu ple suport al monarca i al seu "paper moderat a la regió", i ha recordat que "la UE i Jordània tenen una relació forta i sòlida". Durant el seu regnat, Abdal·lah II ha aconseguit presentar Jordània com un país estable i moderat dins del món àrab. Israel, Turquia i el Regne Unit, entre altres, s'han manifestat en el mateix sentit, igual que els presidents de les dues cambres del Parlament jordà.

Hamzah, mentrestant, ha rebut el suport explícit de la seva mare, la reina Noor, que a través de Twitter ha qualificat les acusacions contra el seu fill de "calúmnia malvada" i ha assegurat que prega "perquè la veritat i la justícia prevalguin per a totes les víctimes innocents" d'aquest cas.