Qui és Juan José Zúñiga, el general que ha fet tornar la por als cops d'estat als bolivians?

BarcelonaEl general Juan José Zúñiga, fins fa poques hores màxim comandant de l'exèrcit de Bolívia, s'enfronta ara a la possibilitat de passar fins a 20 anys a la presó per l'intent de cop d'estat d'aquest dimecres, que va ser ràpidament sufocat i que va acabar amb la detenció del líder colpista. Se l'acusa dels delictes d'alçament armat contra la seguretat i sobirania de l'estat, seducció de tropes i atemptat contra el president i altres dignataris, segons ha detallat el ministre de Justícia, Iván Lima.

Zúñiga va irrompre a la plaça Murillo de La Paz, la capital boliviana, a dins d'un vehicle militar blindat, amb l'objectiu, segons va proclamar, de "restituir la democràcia" al país. Poques hores després, un cop els soldats s'havien retirat cap a les casernes, el general va ser detingut, i es va defensar acusant el president del país, Luis Arce, de ser responsable d'un "autocop" per fer créixer la seva popularitat.

Hores abans s'havien difós a les xarxes socials i mitjans locals imatges del president plantant cara a Zúñiga, que havia aconseguit entrar al Palau Quemado, la seu de l'executiu, acompanyat d'una quarantena de soldats, després que una tanqueta abatés les portes. "¿Quan ens ha avisat d'això [de l'aixecament militar]?", li va preguntar Arce. "Sempre, sempre", li va respondre el general. "Vostè mai me n'ha informat", va recriminar-li Arce, que li va ordenar que replegués immediatament tots els soldats. "Aquí té el seu capità: torni a les seves ordres i porti tota la policia militar a les seves casernes, ara mateix!", va cridar el president, segons la transcripció de la breu conversa publicada al diari El Deber.

Expert en intel·ligència

Arce s'enfrontava així a un dels seus homes de confiança. Zúñiga havia estat designat pel president com a comandant general de l'exèrcit bolivià el novembre del 2022, i aquest gener va ser ratificat al càrrec, en un moment de canvi a la cúpula militar. Abans, havia ocupat el càrrec de cap de l'estat major. Un dels seus punts forts, segons diversos diaris locals, és el domini de la informació d'intel·ligència. "En sap molt", va afirmar l'especialista en seguretat i defensa, Omar Durán, en el moment del seu nomenament. "No només sap moltes coses d'Evo Morales, sinó també d'actors polítics, de ciutadans, ONG, institucions [...] i del president Luis Arce i l'alt comandament militar", va afirmar al digital Urgente.

Aquest domini de la informació va ser una de les claus per al seu nomenament, ja que no destacava pels seus mèrits militars. "Els que el coneixen asseguren que no va ser un oficial destacat ni va estar entre els primers llocs de la seva promoció", apunta El Deber, que afegeix: "Això sí, indiquen que és expert en intel·ligència militar i que coneix molt bé els moviments que fan diversos polítics".

Enfrontament amb Evo Morales

En diverses ocasions, l'expresident Evo Morales havia acusat el militar d'utilitzar l'exèrcit en contra seva. El setembre del 2022, l'exmandatari va acusar per primera vegada Zúñiga de ser el principal responsable d'un "pla negre" per desacreditar-lo. I, de fet, el nomenament de Zúñiga es va interpretar com un senyal de les creixents diferències entre Morales i Arce, que havia sigut ministre d'Economia i un dels homes forts de l'executiu de l'expresident.

Morales també ha acusat Zúñiga de formar part dels Pachajchos, que, segons ell, són els militars experts en punxades telefòniques i seguiments personals. Segons el mateix diari, els companys de curs de Zúñiga a l'acadèmia militar també afirmen que el general forma part d'aquest grup, que té com a principal missió la intel·ligència militar. Els Pachajchos es van crear a l'última etapa de govern d'Evo Morales. Operen a la frontera i han rebut denúncies que asseguren que estan involucrats en el contraban.

La premsa local també recorda avui que, abans del seu nomenament com a cap de l'exèrcit, Zúñiga havia estat acusat del desfalc de 2,7 milions de pesos bolivians (uns 365.000 euros) destinats al pagament de bons governamentals entre el 2012 i el 2013, i va ser sancionat amb un arrest d'una setmana. L'exèrcit és l'encarregat d'entregar ajudes a gent gran i estudiants a zones rurals del país, i un suboficial va acusar-lo d'haver-se quedat amb aquests diners i d'haver-lo amenaçat a ell i a la seva família. A més, un general va assegurar que Zúñiga també estava involucrat en el narcotràfic.

El dia abans de l'alçament fallit, Zúñiga havia estat destituït arran d'una polèmica per unes declaracions que va fer a la televisió amenaçant d'utilitzar les forces armades per detenir Evo Morales en cas que es tornés a presentar a les eleccions de l'any que ve, ja que segons ell la Constitució l'hi prohibeix. Tot i la destitució, Arce no el va substituir immediatament i, de fet, la premsa boliviana informava que dimecres al matí –abans de l'intent de cop d'estat– Zúñiga havia participat en un acte militar.

Una història convulsa

Durant unes hores, Zúñiga va fer tornar la por al cos als bolivians, ciutadans d'un país amb una història convulsa farcida d'alçaments militars i règims castrenses. En els seus 180 anys de vida, Bolívia n'ha viscut 97 sota mandats militars. El 1964 va començar un període de dues dècades en què es van anar succeint una sèrie de règims autoritaris a través d'una trentena de cops d'estat. El 1984, Bolívia va recuperar la democràcia i va viure un període llarg de pau política, fins al 2019, quan el president Evo Morales va deixar el poder i es va exiliar a Mèxic després de denunciar un cop d'estat contra ell després de la primera volta de les eleccions presidencials.