Laurent Cohen: "Ser jueu antisionista és una qüestió de justícia amb el poble palestí"

BarcelonaLaurent Cohen (París, 1960) es reivindica com a jueu antisionista. Els seus pares, jueus d'origen egipci, van emigrar a França des del Caire després de la creació de l'estat d'Israel (1948), fet que va complicar la seva situació al país nord-africà. Intèrpret i traductor, fa 33 anys que viu a Barcelona i copresideix l’Associació Catalana de Jueus i Palestins - JUNTS, creada el 2009. Després d'un any de bombardejos sobre Gaza, defensa el "No en el meu nom" davant del "genocidi" d'Israel contra el poble palestí.

Què va pensar el 7 d'octubre de fa un any, quan va veure l'atac de Hamàs?

— Fa anys que creia que passaria alguna cosa, però la primera reacció va ser de sorpresa. També d'incredulitat, perquè la tanca que separa Gaza d'Israel està molt vigilada. I després vaig pensar que la repressió seria terrible i vaig tenir molta por. Per descomptat que ningú hauria de morir, sigui en un atac o en una guerra, però crec que l'objectiu de Hamàs era atacar bases militars i prendre ostatges per poder alliberar presos polítics palestins.

La reacció d'Israel ja ha causat la mort de més de 42.000 palestins. Com ho ha viscut?

— Com a persona humana, horroritzat per la magnitud de la massacre, i com a jueu antisionista, crec que han caigut les caretes. L'estat d'Israel està mostrant clarament el seu projecte: netejar ètnicament el territori de la Palestina històrica, ara amb un ritme accelerat. Podem parlar obertament de genocidi.

Hi ha gent a qui pot sorprendre que hi hagi jueus com vostè en contra de l'estat d'Israel. Com ho explica?

— Ser jueu antisionista és una qüestió de justícia amb el poble palestí. També és una posició contra el colonialisme i l'imperialisme. I a mesura que estudies la qüestió t'adones que Israel està actuant en nom dels jueus, diu que aquesta guerra és per protegir-nos. I això augmenta la confusió entre judaisme i sionisme, que és un nacionalisme supremacista.

Sovint les crítiques a l'estat d'Israel són titllades d'antisemites.

— Netanyahu ha acusat fins i tot [el secretari general de l'ONU, António] Guterres d'antisemita, ha acusat tota l'ONU d'antisemita. No tenen cap argument per defensar la seva política genocida. L'antisemitisme és l'arma llancívola que utilitzen aprofitant el sentiment de culpabilitat europeu pel genocidi nazi. Els serveix per anul·lar qualsevol debat.

Arran de la guerra a Gaza, però, ha crescut l'antisemitisme?

— En aquests moments qui està patint les conseqüències del conflicte és el poble palestí. I qui està patint racisme a Europa són les persones migrants, els demandants d'asil i els musulmans. Les persones vulnerables són aquestes i no veig cap comparació possible amb els insults o prejudicis que hi pugui haver contra les persones jueves.

És difícil ser jueu antisionista?

— És molt difícil, perquè el relat sionista s'ha imposat no només en els mitjans i l'acadèmia occidentals, sinó també dins de les comunitats jueves. A Catalunya n'hi ha cinc de diferents i totes donen suport a Israel sense matisos. Els que ens hi posicionem en contra ara mateix som minoritaris, però estic convençut que creixerem. És un moviment que s'ha accelerat arran del 7 d'octubre i és imparable.

Quin és l'objectiu de l'Associació Catalana de Jueus i Palestins?

— Vam crear l'associació quan vam constatar que valia la pena treballar junts per mostrar a la societat catalana que compartíem una posició envers aquest mal anomenat conflicte, que per a nosaltres és un fet colonial. El nostre objectiu és fer pedagogia i solidaritzar-nos amb els palestins. En l'últim any hem fet moltes xerrades arreu de Catalunya i la gent ens ho agraeix molt.

Com s'explica que, després d'un any de guerra, Netanyahu continuï tenint un suport majoritari a Israel? 

— I encara pitjor: després d'envair el Líban la seva quota de popularitat ha pujat, és de bojos. Crec que hi ha una negació de la realitat. La població israeliana nega l'existència de l'elefant a l'habitació, que són els 7,3 milions de palestins. És molt difícil d'entendre.

L'argument oficial és que s'està actuant en legítima defensa.

— Després de 75 anys d'ocupació militar, s'ha resolt alguna cosa per la força? Això no té cap sentit. La solució és política i ni ara ni mai pot ser militar. Perquè si Hamàs desapareix hi haurà un grup nou, la resistència sempre existirà, sempre hi haurà palestins que defensaran la seva terra.

Després de Gaza ha vingut el Líban i ara possiblement l'Iran. Què creu que busca Netanyahu?

— En primer lloc, la seva supervivència política. Té judicis pendents i mentre hi hagi guerra no s'haurà de sotmetre a la justícia. També diu que vol redissenyar el mapa del Pròxim Orient i en aquest sentit crec que està fent la feina bruta dels Estats Units. Volen fer caure el règim iranià.

La comunitat internacional demana un alto el foc, però és incapaç d'aturar la guerra.

— La comunitat internacional són els Estats Units i els seus aliats vassalls. No tenen cap intenció d'aturar el que està passant, si no ja ho haurien fet. Una trucada del president nord-americà, Joe Biden, podria aturar-ho tot.

El govern espanyol ha reconegut l'estat de Palestina. Com ho valora?

— Quin estat? És una il·lusió. Siguem honestos: ¿Qui ho implementarà sobre el terreny, posarà soldats a la frontera del 1967 i dirà: "Això és Palestina"? L'anomenada solució dels dos estats, al costat de l'estat sionista d'Israel, no és factible. Mentre no es desconstrueixi aquest règim, tal com es va fer amb l'estat d'apartheid sud-africà, no hi haurà pau.