Què es juga el món en les eleccions dels Estats Units

Washington / BarcelonaEl 5 de novembre, el món s’enfronta a una cruïlla monumental. La decisió que prenguin els estatunidencs pot dibuixar dos mons del tot oposats. Més que mai abans, en aquestes eleccions a la presidència dels Estats Units estan en joc moltes qüestions que no només afecten els nord-americans. Més ajuda per a Ucraïna o un acostament a Rússia? Col·laboració amb Europa o enfrontament? Avançar en la lluita contra l’emergència climàtica o posar la maquinària del gas i el petroli al màxim? Protegir la democràcia o donar ales a l’extrema dreta i els populismes autocràtics? Un segon mandat de Donald Trump, ja sense contenció i amb la rancúnia acumulada de quatre anys a l’oposició, pot comportar una onada expansiva molt més gran que la que va tenir el seu primer mandat. Perquè arriba, a més, en un moment de màxima turbulència política –i bèl·lica– al món. Els perfils oposats dels dos candidats a la Casa Blanca preconfiguren dos Estats Units molt diferents, amb l’avortament prohibit a tot el país o no, amb un mur cada cop més alt a la frontera o no, amb més armes als carrers o no. Però, sobretot, plantegen escenaris radicalment diferents per a tot el planeta.

La paraula democràcia s’ha repetit amb insistència en la campanya. Els dos candidats han assenyalat el seu contrincant com una amenaça. I una enquesta d’AP mostra que 3 de cada 4 adults del país creuen que aquestes eleccions són vitals per al futur de la democràcia dels Estats Units, tot i que la preocupació és més marcada entre els demòcrates. També molts analistes consideren que són unes de les eleccions més importants en dècades per aquest motiu, i centren la preocupació en el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, sobretot pels missatges de desconfiança en el sistema electoral.  

Una de les pors principals és que Trump no reconegui el resultat si perd i es pugui repetir la situació del 6 de gener del 2021. L’expresident ha presentat Joe Biden com un “destructor” de la democràcia i s’ha descrit a si mateix com un defensor dels valors nord-americans. Fins i tot va dir que havia “entomat una bala per la democràcia”, amb l’argument que l’havien intentat matar perquè defensa la llibertat d’expressió. Un argument que també enarbora Elon Musk, propietari de la plataforma X, que utilitza per fer una intensa campanya a favor de Trump. 

Els aliats del republicà han acusat l’administració Biden d’abusar del sistema judicial i utilitzar-lo en contra d’ell. Però justament és això el que diversos analistes alerten que Trump podria fer si guanyés, perquè ell mateix ha suggerit que convertirà el departament de Justícia en una arma per perseguir els opositors. També ha obert la porta a retirar les llicències a cadenes de televisió crítiques. I ha dit que utilitzarà l’exèrcit per fer complir la llei, per exemple a l’hora de reprimir protestes.

L’economia és el gran tema de la campanya. Les xifres macroeconòmiques de l’administració de Joe Biden han estat bones i els demòcrates arriben a les eleccions just després de la baixada de tipus de la Reserva Federal, que ja comença a veure la inflació encaminada cap a l’objectiu del 2%. El gran problema dels demòcrates ha estat que no han sabut fer arribar els resultats de la seva gestió econòmica als ciutadans corrents: la majoria de votants segueixen veient que necessiten més diners per omplir la cistella de la compra.

En els últims mesos, Harris s’ha esforçat per intentar corregir aquesta tendència i fer notar als electors que entén la seva preocupació. Uns Estats Units sota la presidència de Harris auguren unes polítiques econòmiques que intentaran anar més enllà del seu predecessor. La demòcrata ha promès combatre l’especulació del preu dels aliments –encara no ha dit com–, donar ajudes de 25.000 dòlars als nous compradors d’habitatge i construir tres milions de cases. Ara bé, de cara als empresaris també s’ha assegurat mostrar-se més moderada que Biden davant la idea d’apujar determinats impostos.

Les propostes de Trump es basen en mantenir les retallades d’impostos que va aplicar el 2017 i que caducaran el 2025 i apujar els aranzels per “protegir” l’economia nord-americana. La seva campanya no ha presentat una proposta formal per abordar la crisi de l’habitatge al país, però Trump assegura que amb el seu pla de “deportació massiva” aconseguirà reduir el cost de l’habitatge perquè hi haurà menys demanda.

L’escalada al Pròxim Orient podria tenir un futur molt diferent depenent de qui acabi ocupant la Casa Blanca. Tant Kamala Harris com Donald Trump mantenen el suport a Israel i l’aval al seu dret de defensar-se, i tots dos han apostat per posar fi ràpidament a la guerra. Però si bé la vicepresidenta i candidata demòcrata es mou en un terreny d’equilibris –l’administració Biden ha condemnat les matances a la Franja mentre ha mantingut l’enviament d’armes a Israel– i aposta per aprofundir en les converses per a un alto el foc, l’expresident parla en termes de victòria de l’estat hebreu.

Trump, que ha assegurat que amb ell no s’hauria iniciat la guerra, no ha donat detalls del seu pla per acabar-la, però en el seu primer mandat les seves actuacions van estar clarament alineades amb els interessos del govern de Benjamin Netanyahu: va reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel i va abandonar l’acord nuclear amb l’Iran, amb qui Tel-Aviv manté ara mateix una tensió de conseqüències imprevisibles. Amb la incògnita de si Harris, ja com a presidenta i sense la pressió de part de l’electorat, enduriria la seva posició i accions respecte a Israel, una victòria de Trump acabaria amb les reserves de Washington amb Netanyahu i tot fa pensar que li donaria carta blanca. No en va una enquesta recent del Canal 12 indica que un 66% dels israelians preferirien que el republicà tornés a la presidència. Només un 17% preferiria que guanyés Harris.

¿El desenllaç d’una guerra es pot decidir a les urnes? Encara més: ¿el desenllaç d’una guerra es pot decidir en unes eleccions que se celebren a més de 7.000 quilòmetres? Resposta curta: sí, evidentment.

Els combats continuen sent intensos al front d’Ucraïna, però fa mesos que s’ha imposat un relat: res serà més decisiu per al futur del conflicte que les eleccions als Estats Units. És una visió que comparteixen fins i tot els soldats ucraïnesos que lluiten a primera línia –i que es queixen que la guerra ha desaparegut del mapa mediàtic–. Tot i que Volodímir Zelenski intenta, per si de cas, dissimular-ho, el seu govern tem profundament una victòria de Donald Trump. El republicà, que es vanta de ser amic de Vladímir Putin, i que demonitza Biden per destinar tants recursos a Kíiv, assegura que té un pla per acabar la guerra en només 24 hores. Trump no ha compartit detalls de la poció màgica, però s’intueix que afavoriria els interessos de Moscou. Tant és així que fa uns dies el mateix Putin “va aprovar” la iniciativa. Es dona per fet que el pla de Trump cediria al Kremlin una part considerable del territori que l’exèrcit rus ha guanyat per la força. 

Un triomf de Harris suposaria una línia continuista a la de Biden. És a dir, els EUA mantindrien una posició combativa amb Rússia i continuarien alimentant, amb armes i diners, l’exèrcit ucraïnès. Bones notícies per a Zelenski, però insuficients. Fa mesos que el govern de Kíiv demana més implicació d’Occident per fer front a l’invasor. ¿Harris s’arriscaria més que Biden i demanaria més implicació dels aliats? Difícil de respondre, però el paisatge no és gaire esperançador per a Zelenski. Fins i tot en cas de victòria demòcrata, la fatiga per tres anys de guerra pot comprometre totes les decisions de Washington.

Kamala Harris ha evitat parlar gaire del tema durant la campanya, però Donald Trump ha sigut molt clar i va prometre que apujaria un 10% els aranzels a totes les importacions que arriben de la Unió Europea. D’aquesta manera, el més probable és que en cas d’una victòria del candidat republicà, es repetiria la història del primer mandat del magnat novaiorquès, quan es va obrir una guerra comercial entre Washington i Brussel·les.

Ara bé, tot i que el to de Trump contra el bloc comunitari és molt més agressiu que el de Harris, l’administració demòcrata de Joe Biden tampoc ha fet marxa enrere en moltes de les decisions aranzelàries del seu predecessor. I, de fet, el pla de subvencions milionàries del president demòcrata a les empreses estatunidenques per impulsar la transició energètica ha desagradat, i molt, a Brussel·les i a la majoria d’estats membres de la Unió Europea perquè consideren que va en detriment de la indústria comunitària.

També poden ser claus els resultats de les eleccions dels EUA per al futur de les relacions comercials de la Unió Europea amb la Xina. Durant els últims anys, el bloc comunitari ha endurit el to contra el gegant asiàtic i ha aplicat taxes de duanes, per exemple, als cotxes elèctrics xinesos. Tanmateix, Washington sempre s’ha queixat que el club europeu no actua amb prou mà dura contra Pequín i, sobretot des del costat republicà, l’insten a ampliar els aranzels que aplica a la Xina.

La batalla pel dret a l’avortament a les urnes aquest 5 de novembre també pot convertir-se en la punta de llança de l’agenda ultraconservadora a escala mundial. Algunes organitzacions estatunidenques estan finançant accions dels lobis a la UE per influir en els legisladors sobre els drets reproductius i copiar els avenços aconseguits als Estats Units. La victòria de Harris i de les campanyes en deu estats per protegir l’avortament a les Constitucions estatals poden ser claus per frenar l’avenç de l’agenda ultraconservadora. 

La defensa dels drets reproductius ha sigut el principal cavall de batalla de la candidata demòcrata, que s’ha compromès a signar una protecció del dret a l’avortament a escala federal si és elegida presidenta. Encara que per poder firmar-la primer caldrà que ho aprovi el Congrés. Per contra, una victòria de Trump, amb tota probabilitat donaria més ales a l’agenda ultraconservadora. En declaracions recents, el magnat ha assegurat que protegirà “les dones, els agradi o no”. Durant la seva presidència, Trump va ser l’artífex de la majoria conservadora al Suprem que va derogar la sentència coneguda com a Roe contra Wade. El pes que ha anat adquirint la qüestió de l’avortament en la campanya ha fet que el republicà reculi i digui ara que són els estats els que han de decidir com regulen la interrupció de l’embaràs. En principi ha assegurat que no signarà una prohibició a escala federal. Això ha molestat els sectors més conservadors del partit.

Guanyi Harris o guanyi Trump la frontera ja es prepara per a la mà dura. El viratge dels demòcrates cap a un posicionament més conservador sobre la gestió de la immigració és un reflex d’una tendència mundial encaminada a retallar el dret d’asil i a crear fronteres més fortificades. 

Trump ha sigut capaç de marcar l’agenda des de fora de la Casa Blanca i el resultat ha sigut l’ordre executiva signada per Joe Biden al juny que facilita devolucions exprés en menys de 24 hores. Els últims balanços sobre deportacions ja indiquen que Biden ha deportat més migrants que Trump quan era president. Per la seva banda, Harris ha reconegut que el sistema migratori “està trencat”i només ha fet mencions vagues sobre com gestionarà el flux de persones que intenten arribar al país buscant asil i una vida millor. Ha dit que aprofitarà la seva experiència com a fiscal per perseguir “els criminals” que trafiquen amb persones i drogues, i que intentarà fer efectiu el projecte de llei encallat pels republicans al Congrés, que preveu reforçar la seguretat fronterera. 

La promesa estrella de la campanya de Trump és “la deportació massiva més gran de la història”, que no ha detallat com executarà. L’expresident també ha promès acabar de construir el mur a la frontera amb Mèxic, mentre continua llançant falsedats sobre les persones migrants, que qualifica de “criminals” i que diu que “enverinen”la sang del país.

Per al govern de Xi Jinping a la Xina, una presidència de Kamala Harris o una segona de Donald Trump no modificarà la rivalitat econòmica i política entre tots dos països. Però per a Taiwan, la diferència pot ser vital. 

Trump va impulsar una guerra comercial en el seu primer mandat, amb aranzels a certs productes xinesos, que el president demòcrata Joe Biden ha mantingut i fins i tot ampliat a més productes, sobretot els tecnològics. Com que veuen Harris com una continuadora de Biden, des de la Xina consideren que la seva també seria una presidència hostil. I més quan el Partit Demòcrata insisteix a denunciar –encara que sigui només retòricament–les violacions dels drets humans a la Xina i s’hagi alineat completament amb Taiwan davant les maniobres militars provocadores de la Xina dels últims mesos. Iés en aquests dos últims punts on hi ha més diferències amb el republicà. 

Trump ha advertit que si la Xina envaeix Taiwan ell hi respondrà elevant els aranzels a Pequín un 200%, però també ha avisat Taipei que haurà de “pagar” per aquesta protecció i ha acusat l’illa de “robar” la indústria dels semiconductors als Estats Units. Taiwan veu amb temor una segona presidència de Trump, sobretot per la seva gran impredictibilitat política. Però també per un altre fet constatat: la seva admiració per dictadors i líders forts com Xi, que el fan força manipulable, tal com han denunciat ex alts càrrecs de la seva primera administració. 

Malgrat els tirotejos massius a les escoles, i malgrat l’intent d’assassinat contra Donald Trump, el dret de tenir armes que recull la Segona Esmena continua sent sagrat per a bona part dels nord-americans. Fins i tot Harris, en un intent per guanyar-se els votants, ha dit que té una Glock a casa per “seguretat”. La candidata demòcrata assegura que està a favor de la Segona Esmena,tot i que el seu posicionament sobre la regulació d’armes és molt diferent del de Trump. 

Harris ha promès aprovar la prohibició de les armes d’assalt, verificacions universals dels antecedents penals i impulsar lleis que “mantinguin les armes lluny de les persones perilloses”. Entre les armes d’assalt que recolliria la prohibició hi ha l’AR-15, un model de rifle semiautomàtic que ha protagonitzat la majoria de tirotejos massius que hi ha hagut les últimes dècades als Estats Units. Es calcula que fins a 16 milions de nord-americans en tenen un.

L’arma amb què Thomas Crooks va disparar contra Trump a Butler era un AR-15 semiautomàtic. Així i tot, Trump ja ha declarat que la seva proposta sobre les armes consistirà en anar a la contra de les regulacions que proposen els demòcrates. El magnat no ha fet propostes específiques sobre la qüestió de les armes més enllà de dir que creu “que tots els estatunidencs tenen el dret concedit per Déu de protegir-se a ells i a la seva família” i, per tant, defensarà “els propietaris d’armes que respecten la llei”.

El futur del planeta depèn també d’aquestes eleccions. Els Estats Units són el segon país que més CO2 emet, només per darrere de la Xina. Però mentre el gegant asiàtic aposta de manera clara i decidida per la tecnologia verda, els Estats Units podrien instal·lar-se definitivament en el negacionisme climàtic i Donald Trump torna a la Casa Blanca. D’aquestes eleccions dependrà que Washington tiri endavant el paquet de mesures climàtiques aprovat per Joe Biden –encara insuficients, però que impulsen la reducció d’emissions a la meitat el 2030– o que torni a posar la maquinària del petroli i el gas a tot rendiment. En el seu primer mandat, Trump va retirar els Estats Units de l’Acord de París, el pacte que conjura tots els països del món a reduir emissions per aturar l’escalfament global. Ho tornarà a fer tan bon punt torni al Despatx Oval. Això i aprofitar al màxim la nova posició dels EUA com a primer exportador de gas del món –després del veto a Rússia– i enfortir encara més el devastador fracking. Ara bé, tot i que Harris mantindria el país dins de l’Acord de París i en el camí de la transició energètica encetat per Biden, això no vol dir que el seu sigui el millor govern de tots en aquesta lluita. Harris ha insistit en campanya que no està pas en contra del fracking, en part per buscar els vots d’un estat clau que depèn d’aquestes explotacions: Pensilvània. Però també perquè les polítiques que defensa no són les més progressistes del seu partit en aquest àmbit. Però almenys no són el negacionisme.